Per què l'ordre internacional de detenció de Netanyahu té pocs números de prosperar

Que el Tribunal Penal Internacional hagi ordenat detenir Netanyahu per crims de guerra i lesa humanitat és una decisió rellevant jurídicament, però no és cap garantia que el primer ministre israelià sigui extradit a la Haia per jutjar-lo, ni tan sols si decideix viatjar als països que reconeixen aquest tribunal.

De fet, el TPI no disposa de policia pròpia per fer efectiva l'ordre que ha emès, i n'ha de fiar l'aplicació a col·laboració policial dels estats signants de l'Estatut de Roma, entre els quals no hi figuren Israel ni tampoc el seu principal valedor internacional, els Estats Units.

Malgrat que es tracta d'una decisió de pes de la justícia internacional, tècnicament Netanyahu encara podria continuar viatjant a altres països sempre que no trepitgés --o fins i tot sobrevolés-- un dels 124 països que integren el TPI.

I, de fet, estats com el Regne Unit han evitat concretar què farien si el mandatari israelià els visités. La situació recorda l'ordre d'arrest de Vladímir Putin, que Mongòlia --dependent energèticament de Rússia-- va saltar-se quan el president rus hi va anar aquest setembre.

Des de l'atac de Hamas del 7 d'octubre, Netanyahu només ha viatjat dues vegades a l'estranger, en tots dos casos als Estats Units: al juliol per a una visita oficial i al setembre amb motiu de la sessió principal de l'Assemblea General de l'ONU.

Abans sí que era més habitual que fes visites a altres països; el 2023 va anar, per exemple, a França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, tots signants de l'Estatut de Roma.

L'ordre tampoc no suposa cap mena de restricció perquè polítics o diplomàtics d'altres països es trobin amb persones sobre qui pesa una ordre de detenció, tot i que fer-ho pot tenir conseqüències polítiques.

Orban desafia el TPI i convida Netanyahu

Entre els països signants del l'Estatut de Roma, Hongria és, fins ara, el que més clarament s'ha pronunciat en contra de l'ordre dictada pel TPI. El seu president, Viktor Orban, ha dit que és "una interferència amb finalitats polítiques, però disfressada de causa legal".

Un "error" que "desacredita completament el dret internacional", ha afegit. Per tot plegat, ha argumentat, "no queda més remei que desafiar aquesta decisió" del TPI.

Un desafiament que consisteix en convidar el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, a visitar Hongria. I a garantir-li que "la sentència del TPI no tindrà efectes a Hongria".

Es dona la circumstància que el desafiament d'Orban al TPI va més enllà d'Hongria, perquè no només aquest estat és soci de la Unió Europea, sinó que Orbán exerceix la presidència de torn de la UE fins a finals d'any.

La posició d'Orbán contrasta obertament amb l'expressada per l'Alt Representant Exterior de la UE, Josep Borrell, que ha remarcat que l'ordre del TPI és "una decisió jurídica, no política" que cal "respectar i aplicar", perquè és "vinculant". 
 

Una obligació més política que legal

Els civils estan legalment protegits en temps de guerra per la Convenció de Ginebra, adoptada el 1949 després de la Segona Guerra Mundial, però fins a la creació del TPI no era possible condemnar els criminals de guerra en la jurisdicció internacional.

Els 124 països que formen part del TPI tenen l'obligació de cooperar amb el Tribunal, però el cas és que l'única conseqüència d'un possible incompliment és que els jutges del TPI poden emetre una constatació i informar els altres estats membres perquè prenguin "les mesures que considerin adequades".

L'assumpte també es pot informar l'assemblea d'estats membres del TPI i, finalment, el Consell de Seguretat de l'ONU perquè prenguin una decisió. Per tant, més que una conseqüència legal, el que passa és que el país queda assenyalat políticament per incomplir una obligació internacional.

Fins ara, quan algun estat ha ignorat l'obligació d'arrestar algú per ordre del TPI, com a màxim ha rebut una estirada d'orelles.

A més, països com Rússia, Cuba, la Xina o els Estats Units no reconeixen l'autoritat del tribunal.

El 20 de setembre, el govern d'Israel va objectar oficialment la jurisdicció del TPI per jutjar crims de guerra a Gaza, així com la legalitat per emetre ordres d'arrest contra Netanyahu i Gallant. Era la resposta de l'executiu de Jerusalem al fiscal general del TPI, Karim Khan, que va sol·licitar el 20 de maig que s'emetés l'ordre d'arrest.

Durant l'anterior mandat de Donald Trump, els Estats Units fins i tot van arribar a amenaçar de sancionar els jutges del TPI perquè van voler jutjar els responsables de la invasió de l'Afganistan.

Netanyahu és el quart dirigent en exercici del poder que ha estat reclamat pel TPI, després del president rus Vladímir Putin, el líder de Líbia Muammar al-Gaddafi, i el del Sudan Omar al-Bashir.

La resta han estat polítics que havien perdut el poder, i en els vint anys que fa que funciona, només ha emès set condemnes, totes a exdirigents africans.