Per què Mongòlia no ha detingut Putin en la seva visita oficial

Vladímir Putin és a Mongòlia de visita oficial. És el primer viatge del president de Rússia, un país que té ratificat el tractat pel qual es va fundar el Tribunal Penal Internacional (TPI), que el reclama per crims de guerra comesos a Ucraïna.

Concretament, per no haver aturat la deportació forçada de centenars de nens ucraïnesos a Rússia. A dreta llei, les autoritats mongoles l'haurien de detenir, però ara per ara no sembla que això hagi de passar. 

Mongòlia té una dependència energètica amb Rússia i Putin vol assegurar aquesta construcció d'un gasoducte transmongol per subministrar gas natural a la Xina, que és el principal receptor del carbó i minerals rars que exporta a Mongòlia.

Les relacions diplomàtiques entre Mongòlia i Rússia es remunten al 1921. Tenen ambaixades respectives a Ulaanbaatar i a Moscou des del 1922. Són dos estats fronterers.

Per què Mongòlia no ha detingut el president rus? Ho analitzem en aquesta entrevista amb Elisenda Calvet Martínez, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona. 

El TPI va emetre l'any passat una ordre de detenció contra Putin per suposats crims de guerra a Ucraïna. Les autoritats de Mongòlia estan obligades a detenir-lo?

Elisenda Calvet Martínez: Mongòlia, com que és un estat part del Tribunal Penal Internacional (TPI), té l'obligació de cooperar-hi. Això vol dir que ha de detenir les persones que tinguin una ordre de detenció. Aquí és important recordar que el TPI no té policia pròpia, és a dir, que no té uns mitjans propis per detenir els acusats.

Per tant, per poder-ho fer, ho ha de fer necessàriament amb la cooperació dels estats. Qui hi està obligat? Els que són part del TPI, que en aquests moments són 124 estats, entre els quals Mongòlia. Els estats que no en són part, no estan obligats a complir amb aquesta ordre.

Per tant, té l'obligació de cooperar, però ho ha de fer el país en qüestió. Això, d'alguna manera, és passar-li la patata calenta, no?

EC: Bé, és que el TPI no té altres mitjans. És a dir, no pot jutjar in absentia, necessita la presència de l'acusat per poder tirar endavant un judici penal, i a més estem parlant de crims molt greus. I, és clar, si els estats no cooperen, doncs no pot fer la seva feina.

Llavors, és important que els estats compleixin amb aquesta part de detenir les persones que estan en ordre d'atenció. Òbviament, posa en una situació molt incòmoda als països haver de detenir el president de Rússia.

El TPI pot sancionar d'alguna manera Mongòlia si no compleix l'ordre? La pot processar per obstrucció a la justícia internacional?

EC: Normalment el que passa és que el Tribunal pot informar l'Assemblea dels Estats Part d'aquest incompliment, perquè aquesta prengui una decisió de què s'hauria de fer. En la pràctica, no hi ha hagut una conseqüència jurídica real.

És a dir, que l'Estat està incomplint una obligació internacional, i això, en principi, genera responsabilitat internacional, però, a la pràctica, no hi ha hagut una sanció forta. Tot i així, des del punt de vista polític, el país queda tocat perquè no està complint amb la seva obligació d'entregar Putin.

L'any passat, Putin va cancel·lar la seva visita a Sud-àfrica per por de ser-hi arrestat, va ser el gran absent de la cimera del grup BRICS que es va celebrar l'agost de l'any passat a Johannesburg. De fet, un tribunal africà ja havia mogut, d'alguna manera, l'engranatge per detenir-lo si hi anava. Seria la manera exemplar d'actuar d'un estat membre del TPI?

EC: Aquí, Sud-àfrica, en aquest context, ho va fer bé, però és que abans no ho havia fet bé. Perquè el Tribunal, ja fa uns anys, havia emès una ordre de detenció contra el president Al-Bashir del Sudan per crims de genocidi al Darfur, i, durant molt de temps no va ser detingut.

De fet, el president Al-Bashir, fa uns anys, va viatjar a Sud-àfrica i no va ser detingut, i evidentment, es va criticar molt Sud-àfrica per haver deixat que un president que tenia una ordre de detenció del TPI hi viatgés i no fos detingut.

Per tant, Sud-àfrica tenia un antecedent bastant negatiu, i aquesta vegada suposo que la pressió va ser més forta i, en aquest sentit, es va aconseguir que Putin no viatgés. I això que Putin va amenaçar de declarar-li la guerra a Sud-àfrica, però, al final, qui va viatjar va ser el ministre d'Assumptes Exteriors i ell hi va participar només a través de videoconferència.

Si mirem els viatges oficials que ha fet Putin els últims mesos, bàsicament, s'ha limitat al seu soci de la Xina, que no forma part del tribunal, i, després, els països limítrofs: Bielorússia, l'Uzbekistan, Corea del Nord, Vietnam, Kazakhstan i l'Azerbaidjan. I l'últim ha estat, Mongòlia. Per tant, s'ha concentrat en els antics països de la Unió Soviètica o països que no en són part. Per tant, li hem limitat força el moviment.

Es pot inferir que Sud-àfrica va voler fer veure que detindrien Putin perquè no hi anés?

EC: Cal recordar que aquí no només hi ha qüestions jurídiques, sinó també polítiques. Quan Sud-àfrica no va detenir Al-Bashir, molts països africans estaven molt incòmodes amb l'actuació del TPI, perquè hi havia molts casos d'Àfrica. Aquí una de les qüestions que s'al·lega és la immunitat dels caps d'estat en actiu. Llavors, un dels arguments per no detenir un cap d'estat és que tenen immunitat.  Això és veritat.

Però el TPI sí que estableix que podrà jutjar qualsevol persona, independentment del càrrec —que inclou caps d'estat, caps de govern— i que no operarà la immunitat. Aleshores, quan tu formes part de la Cort, la immunitat no opera i estàs obligat a entregar a la persona que està amb un ordre d'atenció.

Jo crec que, en el cas de Sud-àfrica, l'antecedent d'Al-Bashir va ser molt negatiu i ara hi ha hagut més pressió. A més, el Tribunal Constitucional d'allà és pro TPI, per tant, Sud-àfrica hagués tingut bastants problemes si hagués convidat o rebut Putin. 

Aquestes qüestions geopolítiques passen sempre per sobre del compliment del Dret Internacional?

EC: Jo sempre ho dic, el dret no és la solució de tot. És a dir, el dret és una eina útil, però, evidentment, hi ha altres dimensions que són les polítiques, que també són molt importants. Llavors, a vegades veiem que tenim la justícia, però, d'una banda, és important que la CPI investigui aquest cas d'Ucraïna i que hi hagi, a més, una ordre de detenció contra Putin.

Això, simbòlicament, també és molt potent, però, alhora, ens trobem en un país que és Mongòlia, que està com un sandvitx, entre Rússia i la Xina. I depèn, totalment, d'aquestes dues potències i, per tant, preval una reunió per crear un gasoducte i pels temes econòmics. Això preval a la possible detenció.

Per països que són de l'òrbita de Rússia és un compromís, també. Per exemple, Armènia ha ratificat aquest any l'Estatut de Roma i ho ha fet molt tard perquè, tradicionalment, ha estat un aliat de Rússia i, és clar, això implica que l'hauria de detenir si viatja a aquell país. Llavors, això era una inquietud quan depens de països com Rússia econòmicament.

Si com sembla Putin acaba la visita a Mongòlia sense ser detingut, quedaria demostrat que hi ha mandataris per sobre de la llei? Aleshores, de què serveix el TPI?

EC: Si ho agafes des de la perspectiva política, es pot dir això, que Putin s'ha enfrontat a Occident, ha pogut viatjar a Mongòlia i no li ha passat res. Però és veritat que no podrà viatjar a tot arreu. És a dir, en el fons té limitacions, perquè ell no podrà viatjar tranquil·lament a 124 països.

I en aquest sentit, costa molt des de fora dir això, però és que la CPI té les competències que té. Ja és important que estigui obrint-se, que estigui investigant Ucraïna, però és veritat que li costa molt investigar què passa a Palestina, tot i que hi ha més d'alguna ordre de detenció contra el primer ministre Netanyahu, però ha tardat bastant més que en el cas d'Ucraïna.

És a dir, ens trobem també amb un doble estàndard en la justícia. En alguns casos anem molt ràpidament. Per exemple, els Estats Units, que no és part de la TPI, en el cas d'Ucraïna s'hi ha bolcat, està ajudant, hi coopera trobant proves i el que faci falta, però no està fent el mateix en el cas de Palestina, per exemple.

O quan la Cort va investigar Afganistan, els Estats Units va sancionar la fiscal de la Cort Penal. Per tant, en la pràctica, què veiem? Que els Estats sí que promocionen molt la justícia internacional de cara en fora o quan és pels altres, però quan és cap endins, ja és una mica més complicat.