
Per què Neptú es queda sense núvols: en només quatre anys han desaparegut gairebé tots
Un estudi revela la connexió entre el cicle solar i aquest sorprenent canvi en el planeta més allunyat del sol
On han anat a parar els núvols de Neptú? Els astrònoms intenten donar resposta a un fenomen que els ha sorprès i que vinculen al cicle solar i no pas a les quatre estacions del planeta, que duren 40 anys cadascuna.
Per primer cop en 30 anys d'observacions, s'ha constatat la pràctica desaparició, en només 4 anys, de gairebé tots els núvols que envoltaven Neptú, tret dels del pol sud.
Where did Neptune's clouds go? It looks like the Sun has something to do with their disappearing act. For the first time in nearly 30 years of observations using @keckobservatory, @lickobservatory & @NASAHubble , astronomers witnessed Neptune's clouds all but vanish. The study pic.twitter.com/xEuefbt3Bw
W. M. Keck Observatory (@keckobservatory) August 17, 2023
L'estudi, liderat per la Universitat de Berkeley, ha analitzat les imatges del gran planeta blau capturades des de Hawaii, de l'any 1994 al 2022, a través de l'observatori W.M. Keck, i juntament amb altres imatges fetes per l'Observatori Lick de Califòrnia, i des de l'espai pel telescopi espacial Hubble, de la NASA.
I les observacions han revelat una connexió entre els núvols que han anat desapareixent de Neptú des del 2019 i el cicle solar, una troballa sorprenent tenint en compte que el gran planeta és el més allunyat del sol i només rep un 0,1% de la llum solar que tenim a la Terra.
Aquest planeta, juntament amb el seu bessó Urà, pertany a la categoria dels "gegants de gel", amb atmosferes compostes principalment d'hidrogen, heli i metà.
L'atmosfera densa i turbulenta, caracteritzada per veloços vents i sistemes climàtics dinàmics, ha estat durant molt temps objecte d'estudi i fascinació.

Imke de Pater, professor d'astronomia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i autor principal de l'estudi, publicat a la revista Icarus, explica que es van sorprendre per "la rapidesa amb què els núvols van desaparèixer a Neptú".
I és que les dades van revelar un patró intrigant entre els canvis en la coberta de núvols de Neptú i el cicle solar: el període en què el camp magnètic del sol gira cada 11 anys, i provoca que els nivells de radiació solar fluctuïn. Quan el sol emet llum ultraviolada (UV) més intensa, concretament la forta emissió d'hidrogen Lyman-alfa, apareixen més núvols a Neptú uns dos anys després.
"Les nostres troballes donen suport a la teoria que els raigs ultraviolats del sol, quan són prou forts, poden estar desencadenant una reacció fotoquímica que produeix els núvols de Neptú".
Relació entre núvols i brillantor del planeta
L'equip també va trobar una correlació entre el nombre de núvols i la brillantor del gegant de gel a partir de la llum solar que s'hi reflecteix.
Els científics van observar 2,5 cicles d'activitat de núvols registrats durant el lapse de 29 anys d'observacions neptunianes. Durant aquest temps, la reflectivitat del planeta va augmentar el 2002 i posteriorment es va atenuar el 2007, després Neptú va tornar a brillar el 2015 i es va enfosquir el 2020 al nivell més baix mai observat, quan la majoria dels seus núvols van desaparèixer.
Aquest descobriment s'afegeix a les emocionants observacions de l'atmosfera activa i caòtica del món blau, que inclou núvols de metà que són assotats per vents supersònics, les velocitats del vent més ràpides registrades a qualsevol part del nostre sistema solar.
Carlos Alvarez, astrònom de l'Observatori Keck i coautor de l'estudi, destaca els avenços tecnològics que han permès limitar els models atmosfèrics de Neptú, clau per entendre la correlació entre el clima del gegant de gel i el cicle solar.
"És fascinant poder utilitzar telescopis a la Terra per estudiar el clima d'un món a uns 4.500 milions de quilòmetres de distància de nosaltres".
Ara caldrà continuar amb les observacions de Neptú per determinar quant temps durarà l'actual gairebé absència de núvols. Les dades permetran, així mateix, ampliar les investigacions sobre la física i la química que condueixen a l'aparició dinàmica d'aquest planeta, que al seu torn pot ajudar a aprofundir en la comprensió dels astrònoms no només de Neptú, sinó també dels exoplanetes.
- ARXIVAT A:
- CiènciaRecerca científicaNASA