Per què no hi ha plaques solars en comunitats de veïns: l'autoconsum compartit no arrenca

Catalunya va tancar l'any passat amb 102.626 instal·lacions d'autoconsum. El creixement va començar a notar-se el 2021, quan va doblar-se el nombre d'instal·lacions, però sobretot l'any 2022, en plena escalada dels preus elèctrics, i amb l'impuls dels fons del Next Generation. El darrer any, però, amb les ajudes esgotades i uns preus més controlats, l'autoconsum ha continuat creixent, però de forma més moderada.

Ara bé, de totes aquestes instal·lacions només un 1% corresponen a l'autoconsum compartit, aquella modalitat en què tota una comunitat de veïns o més d'una --si estan a prop--, es beneficien conjuntament de la instal·lació.

Aquesta situació contrasta amb una altra realitat, i és que només un terç de la població viu en cases unifamiliars --que és on bàsicament ha crescut l'autoconsum-- mentre que el 60% viuen en blocs de pisos. 

Què està passant? Les traves a l'autoconsum compartit

La dificultat de posar d'acord  tots els propietaris, però també les traves burocràtiques n'han frenat fins ara el creixement. Segons un informe de l'Aliança per l'Autoconsum "existeix el risc que l'autoconsum es converteixi en quelcom excepcional que només uns quants puguin dur a terme".

Entre les raons, cita el desconeixement dels ciutadans, però també la manca de cooperació de les distribuïdores.

Dificultats que li són familiars al Jordi Miquel, veí d'una comunitat de propietaris a Sabadell. Fa tres anys, van plantejar als veïns del seu bloc, i també els de l'edifici i el pàrquing del costat, posar plaques a les teulades,  i fer-ho de forma conjunta. La idea era que tots es poguessin beneficiar de produir la seva pròpia energia i de vendre els excedents a la xarxa.

"Vam començar el 2021, que ho vaig plantejar, i l'abril del 2022 ho va aprovar la junta i ja el 31 de juliol teníem la planta produint, que no vol dir, compensant en la factura."

Fins aquí va anar de pressa, però a partir de llavors, van començar a trobar-se obstacles. "Vam trigar 6 mesos d'ençà que vam acabar la instal·lació i ens van activar la connexió amb la distribuïdora" explica, "I llavors va venir el tema de les comercialitzadores..."

Tot plegat, va suposar per a alguns veïns demores de fins a any i mig i això vol dir diners perduts, per l'energia generada que no podien consumir, però també pels excedents que no van poder vendre.

Quant valen 1000 Gwh desaprofitats?

L'Aliança per l'autoconsum calcula que en plena crisi de preus, les barreres reguladores i tècniques van fer que es desaprofitessin a tot l'estat més de 1000 GWh en excedents d'energia, dit d'una altra manera, els propietaris d'aquestes instal·lacions aturades van deixar de cobrar 160 milions d'euros.

Ara bé, un cop ja activada la instal·lació van començar a notar els beneficis. "L'estalvi és important", assegura el Jordi, "abans gastava al voltant de 6.000 quilowatts i ara estic al voltant de 2.800 quilowatts. O sigui estaríem parlant d'un 58% de quilowatts menys en consum elèctric".

A primera línia, els instal·ladors

El combat diari el lluiten també els instal·ladors que han de lidiar amb la frustració dels clients que veuen com el procés s'allarga o bé advertir-los des del principi arriscant-se que es facin enrere.

"El canvi de paradigma és molt bèstia", explica Andrés Cano, gerent de Confort Solar. "Ens trobem els grans esculls de les grans distribuïdores, que tenen la paella pel mànec i no la volen deixar anar".

"Instal·lacions que estan instal·lades produint energia, triguen un any o més --incomplint la llei-- en activar aquest autoconsum i començar a estalviar i a repartir aquesta energia entre els diferents veïns, i això no pot ser."

Una queixa que també llancen des de UNEF, una de les principals associacions del sector. L'Helena Badger, codelegada a Catalunya explica que si es vol fer arribar l'autoconsum a tothom, també a aquells que no tenen teulades, "cal fer de l'autoconsum una opció real"

Badger denuncia que actualment es triga a activar una instal·lació col·lectiva entre 12 i 18 mesos, quan la mateixa --en modalitat individual--, amb una tramitació molt més senzilla, triga entre 1 i 3 mesos.

Les instal·lacions de menys de 15 kW o aquelles que no aboquen els excedents a la xarxa tenen una tramitació més senzilla.

Tot plegat incentiva, segons apunta Badger, que la gent opti per instal·lacions petites o bé que no aprofitin l'energia excedentària, tot i que "com a país, el que ens interessa, és instal·lar la màxima energia possible i ocupar tota una teulada perquè al final és menys espai que necessitarem després sobre terreny. "

Les distribuïdores i la corba d'aprenentatge 

I què diuen les distribuïdores al respecte? Elles fa mesos que estan a l'ull de l'huracà. Des d'E-distribución, la distribuïdora d'Endesa, responsable del 98% de la xarxa a Catalunya reconeixen que hi ha hagut una corba d'aprenentatge: "Hi ha coses que, clar, s'encallen i al final això és el que surt a la palestra".

"Hem tingut una pressió mediàtica molt important i això ens ha fet prendre més consciència que hem de ser més proactius"

Ho explica Mónica Díaz-Otero, Responsable de Regulació de mercats minoristes. Assegura que Endesa no té cap interès a bloquejar: "Nosaltres volem que s'electrifiqui la demanda i per això com més gent se sumi a modalitats com l'autoconsum millor".

Per això, explica, els darrers mesos el procés s'ha fet més transparent i s'han simplificat els tràmits per complir amb el termini de dos mesos que estipula la llei per activar una instal·lació. "Ens hem adonat que havíem de facilitar molt més la informació, assessorar i guiar al client. I hem posat un pla d'acció d'autoconsum l'any passat que jo crec que ha donat molts bons fruits".

Conclou que si ara s'encalla alguna instal·lació és sovint perquè no compleix amb l'estàndard de seguretat, que recorda que el marca el Ministeri, i que és responsabilitat de l'instal·lador solucionar.

I part d'aquesta feina s'ha fet sota el paraigua de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que a finals de l'any passat va asseure en una mateixa taula tots els agents implicats amb l'objectiu de posar solucions.

"S'ha arribat com a mínim a consensos sobre com solucionar les coses", explica Josep Maria Salas, conseller de la CNMC. "I, per tant, intentem que amb totes aquestes mesures dintre del nostre àmbit, permetin d'una vegada per totes fer que els procediments siguin fàcils i que al final el ciutadà o l'empresa que vulgui fer autoconsum s'hagi de preocupar de fer la seva feina, no d'haver-se de fer expert en tot un procediment".

Una taula de treball que continuarà activa, perquè l'autoconsum té encara molt recorregut i reptes al davant.