Per què no puc deixar de mirar el mòbil? Com ens enganxen i consells per evitar-ho

Arribes a casa i t'asseus al sofà. Agafes el telèfon mòbil per respondre un whatsapp, acabes obrint Instagram i, quan te n'adones, han passat 45 minuts. Com ha pogut passar? Per què t'has quedat enganxat a la pantalla sense adonar-te'n?

Les xarxes socials estan dissenyades per captar la nostra atenció el màxim de temps possible. Des del seu llançament, han perfeccionat diferents mecanismes per fer-ho, complicant-nos cada vegada més la decisió de fugir-ne sense perdre més temps del necessari.

Però, en quin moment va accentuar-se aquest model que, dia rere dia, busca noves formes de retenir-nos? "El punt d'inflexió es produeix l'any 2012, quan Facebook compra Instagram i canvia les regles del joc", afirma Jordi Camós, expert en tendències i eines digitals.

Anteriorment, els usuaris utilitzaven les xarxes socials per veure el contingut que compartia la gent del seu cercle més proper, i ho feien per ordre cronològic. Camós explica que, a partir d'aquella data, "Instagram va afegir la publicitat i va descobrir que, personalitzant el contingut, podia enganxar més l'usuari".

"Ja no només veies el que compartien els teus coneguts, sinó que vas passar a veure qualsevol contingut que publiqués qualsevol persona d'arreu del món. Això va fer que el contingut que poguessis consumir s'ampliés enormement, i va marcar un abans i un després."

Des de llavors, les empreses han anat millorant els seus mètodes, fins a convertir Facebook, Instagram, Twitter o TikTok en unes eines pràcticament perfectes per captar la nostra atenció.

"Sabem que si obrim el dispositiu mòbil i obrim aquestes aplicacions hi trobarem diversió, continguts que ens interessen, i això ens genera excitació i una certa addicció", afirma Camós.

Com ho fan Instagram i TikTok per enganxar-nos?

L'objectiu principal de les xarxes socials és intentar que passem la major quantitat de temps possible a les seves aplicacions, fet que es tradueix en més ingressos en publicitat per a aquestes empreses.

És per això que busquen que les aplicacions siguin molt fàcils d'utilitzar i molt intuïtives, que el contingut sigui visualment creatiu, atractiu i el màxim de personalitzat possible i que puguem interactuar-hi per sentir-nos involucrats i compromesos amb la xarxa en qüestió.

Però, quin és el secret de les xarxes socials? La clau està en el seu algoritme, gràcies al qual l'experiència es transforma en addictiva. Gairebé tot el contingut que ens ensenyen ens agrada o ens interessa, i aconsegueixen captar la nostra atenció fins al punt de fer-nos perdre la noció del temps.

"És un codi que tenen aquestes aplicacions que capta el màxim nombre de dades possibles dels usuaris per, a partir d'aquí, ensenyar-nos contingut segons les nostres accions", defineix Camós.

"Et van posant etiquetes fins a arribar a un punt de perfecció espectacular. El de TikTok de seguida aprèn com et comportes, què fas i quins continguts t'agraden. El seu algoritme és el més potent, li ha guanyat la partida a Instagram."
 

Com funciona l'algoritme?

En el cas d'Instagram o TikTok, tenen en compte les interaccions --els "m'agrada" i els comentaris-- i les visualitzacions, i detallen el nombre de vídeos que hem mirat sencers i el temps que hem dedicat als que hem deixat a mitges.

Recullen informació dels vídeos visualitzats --hashtags, descripcions, títols i música utilitzada--, del dispositiu --tipus, sistema operatiu, ubicació i idioma-- i del comportament de l'usuari, basant-se en els comptes que segueixes, els vídeos que comparteixes i amb qui interactues.

Una vegada analitzades les dades, l'algoritme busca vídeos que tinguin una alta possibilitat d'interessar a l'usuari, i els analitza basant-se en diferents senyals, com el percentatge d'usuaris que han vist el contingut fins al final, quantes vegades s'ha visualitzat o la qualitat i quantitat dels comentaris que ha rebut.

Tot i que en menor mesura, també tenen en compte els hashtags, la música o la informació del perfil de l'usuari que ha creat el contingut.

A més, l'algoritme també analitza, per exemple, dades com el contingut que interessa a les persones que tenen una edat semblant a la teva i que viuen al mateix país per arribar a nivells extrems de personalització.

L'scroll infinit

A banda de la personalització del contingut, el mecanisme estrella que utilitzen la majoria de xarxes socials per facilitar-nos l'experiència és l'scroll infinit, un mètode que també fan servir, per exemple, molts mitjans de comunicació en les seves aplicacions.

Mentre que fa uns anys, quan entràvem a la pàgina principal d'Instagram, per exemple, trobàvem publicacions individuals que havíem d'anar saltant d'una en una, ara podem obtenir tot el contingut que vulguem amb el simple gest de desplaçar el dit repetidament a sobre de la pantalla.

Aquesta tècnica, inventada pel nord-americà Aza Raskin i definida per ell mateix com "la cocaïna conductual", ja està en el punt de mira d'Europa, i al desembre de l'any passat el Parlament Europeu ja va aprovar una resolució on sol·licitava limitar-la.

"Hi ha xarxes socials i jocs en línia que exploten les vulnerabilitats de les persones per captar la seva atenció i monetitzar les seves dades", afirmen.
 

Tres consells per desenganxar-nos del mòbil

Les xarxes busquen retenir-te el màxim de temps possible dins de les seves aplicacions. Però, què pots fer per no quedar-te enganxat a la pantalla del mòbil, més enllà de desinstal·lar-te l'apliació.

► Consell 1: desactivar les notificacions

Una de les accions més eficients és desactivar les notificacions del dispositiu. Per fer-ho, es poden activar el mode avió o el mode concentració o, directament, desactivar els avisos des del menú de configuració del dispositiu. A més, també és una bona opció desactivar la vibració del telèfon.

El fet de rebre notificacions constants sobreestimula el cervell, generant curiositat per l'input que acaba d'arribar i fent molt difícil evitar agafar el telèfon. "Desactivar les notificacions fa que siguis tu qui decideix quan consultar el mòbil i quan no", explica Jordi Camós.

"Amb les notificacions, d'alguna manera, el dispositiu em controla a mi, mentre que apagant-les soc jo que el controlo a ell."

Tot i això, és important que una vegada decidim agafar el telèfon, ens centrem en aquelles accions que volíem fer i no ens despistem consultant altres aplicacions.
 

► Consell 2: limitar el temps

Un altre dels mecanismes que pot ajudar-te és limitar el temps que passes en cada una de les aplicacions. Per aplicar aquesta mesura de control és important, primer, calcular el temps que passes a les xarxes socials per saber si és excessiu i si és necessari regular-lo.

Els mòbils actuals compten amb eines per limitar l'ús de l'aplicació al temps que cregui necessari l'usuari. En alguns dispositius, l'opció s'anomena "Benestar digital i control parental", mentre que en d'altres directament el telèfon et permet fer-ho amb l'opció "Limitar l'ús d'apps".

Una de les eines per evitar caure en l'ús excessiu del telèfon és aprendre a separar espais. "S'han de treure els mòbils dels llocs on no s'han de fer servir, com les aules", afirma Antoni Baena.

També en entorns més quotidians, com pot ser un dinar en família, cal controlar l'ús dels mòbils. Camós apunta que és fonamental que la taula sigui "un espai comú de conversa lliure de tecnologia".

Tant si és en un entorn familiar en què hi hagi infants i joves, com si és amb la colla d'amics o en l'àmbit de parella, és molt important també ser l'exemple a seguir. "No puc queixar-me que els altres estiguin agafant el mòbil contínuament quan jo també ho faig", explica Camós.

► Consell 3: la relació esforç-recompensa

Una altra de les mesures té a veure amb la relació esforç-recompensa del nostre cervell. Avui en dia, l'accés en tot moment al dispositiu mòbil ens permet obtenir una recompensa instantània sense fer cap mena d'esforç: saps que obriràs el telèfon i tindràs tota classe de contingut al teu abast.

És per això que una bona manera de gestionar l'ús del telèfon pot ser destinar temps a les xarxes, però sempre que hagis fet abans un seguit de tasques, ja sigui anar a comprar, fer-te el llit, endreçar la casa o fer esport.

Així, utilitzant el mòbil en aquesta situació, eduquem positivament el nostre cervell donant-li una recompensa després d'haver fet l'esforç.

En relació amb aquesta mesura, Camós explica que és molt important "evitar certes accions, com donar el mòbil a un nen petit perquè està al cotxet plorant o en un restaurant per sopar tranquil".

"S'ha d'evitar. Si no, l'infant s'acostuma a tenir la recompensa, i cada cop que plora, es pensa que tindrà el premi."

En els casos més extrems també existeixen aplicacions, com Freedom o RescueTime, que podem instal·lar al nostre dispositiu mòbil per bloquejar l'accés a les xarxes socials o a totes aquelles apps que creguem convenient limitar.

Joves i xarxes socials

El perfeccionament dels diferents mecanismes que utilitzen les xarxes socials per captar la nostra atenció afecta la totalitat de la població que té accés a aquest tipus de tecnologies, inclosos els més joves.

"Sempre es diu que la tecnologia acabarà amb els joves, però els joves parlen un llenguatge diferent i són capaços d'adaptar-se a les innovacions millor que ningú", assegura Antoni Baena, director del màster de Salut Digital de la UOC i coordinador de la Comissió d'Experts en TIC del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Baena afirma que s'acostuma a "estigmatitzar molt els joves", però explica que les dades de consum excessiu "es redueixen dràsticament quan s'arriba a una certa edat". Els més petits, apunta, fan servir la tecnologia per experimentar, i quan s'arriba als 24-25 anys aquesta tendència d'ús excessiu es redueix molt.

"Moltes vegades tens 11, 12 o 13 anys i estàs tancat a casa i què fas? Doncs estàs connectat, sigui jugant o utilitzant el mòbil. Però quan et fas més gran diversifiques, l'ús ja no és tan intensiu."

El psicòleg assegura que, tot i que sempre es parla del temps que els nens i nenes passen a internet, del que realment s'hauria de parlar és a què dediquen aquest temps.

"Que un nen estigui moltes hores amb el mòbil no és dolent de per si, perquè potser dedica aquest temps a informar-se sobre un tema que li agrada o a fer altres coses productives", afirma Baena, que també explica que "és essencial ensenyar a fer servir la tecnologia als pares".

I quan es considera que l'activitat d'un nen amb el mòbil comença a ser perillosa? "Quan interfereix greument en les activitats diàries, és llavors quan passa a considerar-se un problema", explica el psicòleg.

"Si el nen no vol sortir al pati, si es passa el dia amb el mòbil… és quan ens hem de preocupar, però això només passa en un 3 o un 4% dels casos."

Baena considera fonamental fer cas de les advertències de les edats mínimes a l'hora d'introduir els menors a les xarxes socials, i alerta que "no s'hi hauria de donar accés als menors abans" i que, en cas de fer-ho, "s'hauria de monitorar la seva activitat".

La responsabilitat de les plataformes

Les pràctiques de les diferents empreses propietàries de les xarxes socials es troben en un context en què la legislació en temes de consum és inexistent. És per això que és essencial que l'usuari estigui protegit, sigui aplicant mesures a nivell personal o demanant a les autoritats competents que es legisli.

Genís Roca, president de la Fundació .cat, assegura que, de la mateixa manera que les plataformes tenen dades suficients "per perfilar-nos i seduir-nos", també tenen dades "per identificar una addicció".

"Si detecten que un usuari necessita consultar-los cada quatre minuts, això és un símptoma d'alguna cosa i haurien d'actuar."

Roca explica que, a vegades, "posar la càrrega de la solució en l'usuari és injust" i reclama que, "en lloc de renyar l'usuari pel que hauria de fer", cal legislar per obligar la plataforma a actuar quan detecti que una persona arriba a dades de consum preocupants.

"Els serveis públics i la plataforma haurien de pactar si que et surti un avís al mig de la pantalla és suficient o si s'ha d'anar més enllà", sentencia Roca.