Per què no tots els feminicidis es tenen en compte: del ball de xifres a l'acció judicial

Un noi de 19 anys va matar presumptament la seva mare a Ripoll a finals d'octubre. Com ell, 2 homes més van matar les seves mares aquest any a Catalunya. Aquests tres casos són considerats feminicidis segons el recompte de l'Institut Català de les Dones, però no pas pel recompte del Ministeri de l'Interior. 

Això explica, en part, que diferents institucions donin xifres divergents sobre violència masclista. La Conselleria d'Igualtat i Feminismes xifra en 13 els assassinats masclistes d'aquest any -12 dones i el nen mort pel seu pare a l'agost en un hotel de Barcelona-, però el balanç del Ministeri d'Igualtat situa la xifra en 9, perquè no inclou l'assassinat per violència vicària ni les tres dones mortes a mans dels seus fills. 

Fins ara, el recompte d'Igualtat contempla només dones assassinades per homes que eren les seves parelles o exparelles. Per anar més enllà calia consultar projectes de referència com el de Feminicidio.net, impulsat per una associació feminista. 

Així, casos com el de la jove mestra Laura Luelmo, que va sortir a córrer un dia del desembre de 2018 en un poble de Huelva, i que va ser segrestada, violada i assassinada per un veí del mateix carrer, Bernardo Montoya, o el de Diana Quer, la jove assassinada el 2016 quan estuejava en un poble de Galícia, no formen part de les xifres del Ministeri.

Aquest 2022, però, això canviarà: s'amplia el tipus de crims a les estadístiques oficials per incloure-hi també altres tipus de feminicidis. Es crearà un observatori oficial per recomptar-los, segons la ministra d'Igualtat, Irene Montero:

"Hi haurà un observatori oficial i institucional per al recompte dels feminicidis, dels assassinats masclistes de dones assassinades pel fet de ser-ho. Anomenar els feminicidis és fer justícia, és l'exercici més bàsic de reparació de totes les víctimes de violències masclistes."

A banda dels feminicidis en la parella o exparella, el nou recompte inclourà també casos de feminicidi familiar, en el cas de dones mortes per homes de l'entorn familiar; així com de feminicidi social, en casos en què un home amb qui una dona no tenia relació prèvia la mata per una agressió no sexual; i de feminicidi vicari, en què homes assassinen els seus fills per fer mal a la parella o exparella. 

Així mateix, es contemplarà el feminicidi sexual, en què l'assassinat és a mans d'un home que no té vincle amb la víctima però té a veure amb les violències sexuals, l'explotació sexual, la prostitució, la mutilació genital femenina o el matrimoni forçat.

Si bé aquest canvi s'havia anunciat en el passat sense arribar a materialitzar-se de moment, ara ja s'han donat instruccions als treballadors per fer el canvi. Segons ha pogut saber el 324.cat, la seu a Barcelona de la Delegació del Govern contra la Violència Masclista ja té el nou protocol per canviar el recompte. 

A Catalunya ja es contempla, menys en seu judicial

Segons Irene Montero, els canvis converteixen Espanya en el primer Estat d'Europa a comptar de manera oficial tots els feminicidis. A Catalunya, el recompte de l'Institut Català de les Dones fa anys que recompta també els assassinats en el marc familiar i sociocomunitari.

Els feminicidis són "els assassinats i homicidis de dones per raó de gènere, les induccions al suïcidi i els suïcidis com a conseqüència de la pressió i violència exercida cap a la dona", segons el protocol que va presentar a l'octubre la Conselleria d'Igualtat i Feminismes.

La llei catalana contra la violència masclista "recull els feminicidis en tots els àmbits i formes", segons Laia Rosich, directora general per a l'Eradicació de les Violències Masclistes. Per exemple, una dona que mor a mans de l'agressor de la seva germana, a qui intentava defensar, o una agressió sexual que acaba en assassinat. La clau és que són morts "travessades pel gènere":

"Pel fet que les mares assassinades convisquessin amb aquests fills tot i que les maltractessin, que sentissin molta més dificultat per denunciar-los, que carreguessin amb les cures o amb la dificultat de límits a la convivència... aquestes morts estan travessades pel gènere. Tot i que les situacions de violència són multicausals, cal fer-nos la pregunta de quina és la història que hi ha al darrere."

Aquesta mirada més àmplia afecta, sobre el paper, tots els serveis que la Generalitat ofereix en aquest àmbit, com l'atenció a les víctimes, l'atenció sanitària o les estadístiques dels Mossos, però no en l'àmbit judicial, en què les competències no estan transferides, o en la qualificació dels delictes, que depèn del Codi Penal.

Els canvis anunciats ara pel Ministeri fan, segons Montero, que Espanya avanci en el compliment del Conveni d'Istanbul, l'instrument jurídic més important en l'àmbit europeu per a la prevenció i lluita contra la violència contra les dones.

El text, aprovat fa deu anys i que va entrar en vigor el 2014, és vinculant per als països signants. Però, tot i els avenços fets, encara no es fa tot el que el document preveu, tal com alertava al 2020 un comitè d'expertes encarregat d'avaluar-ne el compliment.