Per què només la Xina pot liderar la transició a la descarbonització global

La Xina, amb 1.400 milions d'habitants, és l'emissor més gran de gasos d'efecte d'hivernacle, el 32% de les emissions mundials.

Però la Xina és també, amb diferència, el país que desplega més ràpidament les renovables: el 2024 va afegir 356 GW de capacitat eòlica i solar, l'equivalent a una central nuclear nova cada dia. Quatre vegades i mitja més que la UE i quasi el mateix que tota l'eòlica i la solar instal·lada fins ara als Estats Units.

Amb l'eòlica i la solar que la Xina ha instal·lat el 2024 ja ha complert el seu objectiu del 2030, sis anys abans del previst.

I per al 2025 el Consell d'Estat, el govern central de la Xina, ha marcat com a tasca econòmica anual "intensificar la transformació verda integral, econòmica i social".

Una transició energètica segura

La Xina encara construeix plantes de carbó, el combustible fòssil amb més efecte d'escalfament global. 

Així equilibra la intermitència de la solar i de l'eòlica, com també ho fa amb les bateries i la hidràulica bombejada, i garanteix un subministrament d'electricitat estable, per afrontar el fort creixement de la demanda a les indústries, a les llars i al transport.

Wang Zhongying, director general de l'Institut d'Investigació Energètica de l'NDRC, el principal organisme planificador econòmic de la Xina, destaca que cal "mantenir el sistema elèctric funcionant de manera segura, acomodant-lo a més energies renovables, mentre reduïm constantment les hores de funcionament de l'energia de carbó".

Això explica per què el 2024 les emissions de CO₂ de la Xina es van estabilitzar amb només un 0,2% més respecte al 2023.

La Xina planifica a llarg termini

"Per la Xina el més important no és arribar al cim immediatament, sinó passar a una via de transició que condueixi a la neutralitat de carboni en 40 anys", diu Wang Yi, vicepresident de l'Institut de Ciència i Desenvolupament, el màxim òrgan assessor de la Xina en ciència i tecnologia.

La Xina té l'objectiu d'arribar al màxim d'emissions el 2030, fer-les caure un 33% el 2035, i arribar a zero emissions el 2060. I per fer aquesta transició considera clau la planificació econòmica.

Per fer la planificació econòmica s'involucra actors diversos, des del Partit Comunista xinès i el govern central fins a experts i representants de la societat civil.

S'estableixen objectius i prioritats per al desenvolupament econòmic, social i ambiental del país per als pròxims anys. 

A curt termini es fan plans quinquennals i, un cop s'aproven, s'adapta la legislació per assolir els objectius i el govern destina enormes quantitats de diners per aconseguir-ho.
 

A la Xina els diners només són una eina, manen els enginyers

"A la Xina els diners són part de l'equació del poder, però no la decisiva. Manen els enginyers, pensant en ponts, trens, carreteres, cases...", afirma David Runciman, director del Centre de Geopolítica de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit.

Saleem Ali, doctor en Planificació Ambiental i professor distingit de la Universitat de Delaware, als Estats Units, destaca:

"Els sistemes democràtics estan molt orientats al curt termini, pels cicles electorals i pels informes trimestrals dels guanys empresarials. A la Xina hi ha un enfocament molt més tècnic. Necessitem democràcies més eficients, que basin les decisions en coneixements tècnics, amb una planificació independent de l'aparell polític."

La vertiginosa innovació de les renovables a la Xina

El cost dels panells solars ha caigut un 90% en l'última dècada, perquè la Xina ha innovat la tecnologia i ha augmentat la producció de cada component.

Ara som a les portes d'una revolució de les bateries.

Al desembre, la xinesa Power Construction Corporation va atreure 76 empreses en una licitació per construir, el 2025-2026, sistemes de bateries a gran escala (BESS) per 16 GWh, l'equivalent a l'energia generada per 16 centrals nuclears en una hora.

La licitació va aconseguir un preu sorprenent baix: 66 dòlars kWh de mitjana, molt per sota dels 100-120 dòlars de Tesla i dels 135-160 dòlars kWh de la indústria occidental.

La licitació és per a bateries d'última generació, de fosfat de ferro de liti (LFP), més segures, menys contaminants, de vida més llarga i amb menys ús de liti.

Els preus actuals impliquen que, a la Xina, la xarxa elèctrica, la indústria i el transport continuaran electrificant-se i descarbonitzant-se molt més ràpidament que a la resta del món.

L'energia neta, motor de l'economia xinesa

Les tecnologies d'energia neta van aportar el 10% del PIB de la Xina el 2024, especialment per la solar, els vehicles elèctrics i les bateries, que van aportar el 26% del creixement del PIB.

La inversió total en energia neta de la Xina el 2024 va arribar a l'equivalent a 0,94 bilions de dòlars, a prop dels 1,12 bilions d'inversió de tot el món en combustibles fòssils el mateix any.

La fortalesa de l'energia neta xinesa també es veu amb les exportacions d'equips d'energia solar, eòlica i vehicles elèctrics. La meitat van al Sud Global i això explica per què la Xina no té por dels aranzels dels EUA a la seva energia neta.

La Xina col·locarà "bons verds" a la City de Londres

L'editorial del 13 de gener del Financial Times destaca que la Xina "està molt endavant en la carrera per la supremacia en tecnologia verda. El seu avantatge en preu farà que els rivals occidentals deixin el negoci." 

Pocs dies després, el 10 de febrer, es feia públic que la Xina emetrà bons sobirans verds per a l'estranger. Està previst que cotitzin a Londres i segons els analistes posaran a prova les ganes dels inversors internacionals per canviar les apostes climàtiques, després que Donald Trump ha revocat el finançament pel clima.

Fotovoltaica a l'espai?

El que fins ara era un somni científic, ara és un projecte xinès en marxa. A principis de gener un científic sènior de l'Acadèmia Xinesa d'Enginyeria va revelar un ambiciós pla per construir centrals fotovoltaiques a l'espai.

Centrals que orbitarien el planeta recollint energia del Sol, amb una densitat d'energia 10 vegades superior a la de la superfície de la Terra, i la transmetrien de forma contínua, sense alteracions pels cicles estiu-hivern o dia-nit.

Lideratge xinès en fusió nuclear

La fusió nuclear és la gran esperança energètica: no necessita cap element crític, és menys contaminant i generaria gran quantitat d'energia. Durant dècades ha estat una tecnologia viable teòricament, però amb un desenvolupament previst a dècades vista. Ara es comença a percebre que podria estar disponible a finals de la pròxima dècada.

"En els últims tres o quatre anys s'ha produït un gran canvi en la investigació en fusió nuclear i en un període de temps curt la Xina ha evolucionat fins a una posició de lideratge en ciència de la fusió," diu Dennis Whyte, antic director del Centre de Ciència i Fusió del Plasma de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i membre dels comitès assessors en fusió nuclear de la Xina, fins que el deteriorament de la relació EUA-Xina li va impedir seguir.

"El govern xinès està fent de la fusió una prioritat a gran escala. Està reunint la base de la cadena de subministrament necessària per a una indústria d'energia de fusió. El seu objectiu declarat és ser els primers a aconseguir la fusió comercial", afirma.

El 2022 la Xina ja va aconseguir mantenir un plasma d'alt rendiment, un "Sol artificial", durant més de 17 minuts.