Per què òmicron genera tants contagis però menys greus: la clau, els limfòcits T

La variant òmicron té més capacitat de superar la primera línia de defensa específica (no innata) del sistema immunitari, però xoca amb l'eficàcia de la segona i això redueix el risc de covid greu en persones vacunades o que ja han passat la infecció.

Així ho afirmen tres estudis fets a diferents països. Els treballs encara no han estat revisats i publicats en revistes científiques, però la coincidència dels resultats en grups diversos fa pensar que les conclusions són vàlides.

Les mutacions que l'òmicron acumula a la proteïna S, la que el coronavirus utilitza per envair les cèl·lules, la fan més contagiosa i també li permeten eludir la primera línia de defensa de l'organisme, els anticossos i els limfòcits B. Però no la segona, els limfòcits T.

El primer estudi s'ha fet en anàlisis de laboratori amb 70 voluntaris que havien rebut les vacunes de Pfizer/BioNTech o Janssen (Johnson & Johnson) o que no n'havien rebut cap, però que havien estat infectats amb el coronavirus. L'ha fet un equip sud-africà encapçalat per Roanne Keeton, de la Universitat de Ciutat del Cap, i es pot consultar a la web MedRxiv.

L'exposició de les mostres a la variant òmicron va permetre constatar que els limfòcits T continuaven sent efectius contra la infecció. I ho serien al mateix nivell que contra les variants beta o delta.

Això explicaria, segons els autors, perquè el sistema immunitari de persones vacunades o que han passat la covid continua protegint molt per evitar que la malaltia sigui greu.

Limfòcits T, un cos d'elit efectiu

Un segon estudi, fet als Països Baixos i encapçalat per Corine H. Geurts van Kessel, del Centre Mèdic de la Universitat Erasmus, es pot consultar també a MedRxiv.

En aquest cas es va fer amb 60 professionals sanitaris vacunats i es va veure que la resposta immunitària inicial s'afeblia davant d'òmicron, però que els limfòcits T continuaven fent front al coronavirus. La conclusió és la mateixa que a l'estudi anterior: les vacunes continuarien protegint contra la covid greu, també davant de la variant òmicron. Això sí, caldria una dosi de reforç per potenciar la resposta contra la infecció lleu o asimptomàtica.

El tercer estudi es pot llegir a la web BioRxiv i l'ha encapçalat Alessandro Sette, de l'Institut d'Immunologia de La Jolla, a Califòrnia. Els autors han observat  que en 86 persones vacunades amb Moderna, Pfizer i Janssen es mantenia almenys un 80% de la capacitat de resposta contra l'òmicron.

El resum seria que l'òmicron pot superar la primera barrera de defensa de l'organisme (la immunitat humoral), però que el cos d'elit que suposen els limfòcits T (immunitat cel·lular) continua sent efectiu. Per tant, es pot produir la infecció, però és menys probable que evolucioni fins a provocar una covid greu.

Com actua el sistema immunitari

Això s'entén millor descrivint com actua el sistema immunitari. Quan un element estrany, un antigen, entra en l'organisme, la defensa immediata la porten a terme els anticossos. La seva funció és intentar evitar que l'element estrany envaeixi les cèl·lules.

En aquest cas, els anticossos es dirigeixen contra la proteïna S. I com que l'òmicron té moltes mutacions que modifiquen aquesta proteïna, és més difícil que els anticossos la reconeguin i evitin la infecció.

Però el sistema immunitari té diversos components. Els limfòcits T o cèl·lules T ja no intenten impedir la infecció, sinó que identifiquen cèl·lules infectades i les eliminen. És a dir, el coronavirus ja ha entrat a diverses cèl·lules, però aquests limfòcits T localitzen i eliminen aquestes cèl·lules.

Per simplificar-ho, la disfressa que ha pres el coronavirus fa més difícil que la policia que fa rondes l'identifiqui i impedeixi que entri a les cèl·lules. Però, quan s'activen els cossos d'elit, amb moltes més eines d'identificació, ja no tenen escapatòria i els localitzen a les cèl·lules on s'han amagat. I aquests policies destrueixen les cèl·lules amb el virus a dins.

Això també explica per què una dosi de reforç potencia aquesta resposta. Ho exposava de manera molt didàctica Ester Gea-Mallorquí, del Departament Nuffield de Medicina de la Universitat d'Oxford, en un fil al seu compte de Twitter.

Fil divulgatiu de per què, encara que tinguem immunitat prèvia (vacuna o infecció), ens podem infectar o reinfectar amb l'òmicron, però continuem tenint protecció contra la malaltia greu. I per què és important vacunar-se.??

— Ester Gea-Mallorquí (@estergeama) December 30, 2021

La viròloga catalana explica que la immunitat humoral (composta pels anticossos i les cèl·lules B) bloqueja el virus en certes zones per tal que no pugui entrar. Per això una mutació en una zona clau de la proteïna fa menys efectiva la neutralització del virus. Amb òmicron la majoria d'anticossos no el neutralitzen i per això ens infectem:

"Però la immunitat cel·lular actua sobre més zones de la proteïna, perquè ja identifica la cèl·lula com a infectada i, per tant, moltes més parts ens serveixen per induir l'eliminació d'aquesta cèl·lula. Això ens protegeix de la malaltia greu tot i les mutacions."

Gea-Mallorquí també explica per què en alguns casos la malaltia avança. La causa principal és la "tempesta inflamatòria". Consisteix en el fet que, mentre no arriba una resposta específica efectiva i suficient, la nostra immunitat innata genera inflamació. I, si la resposta triga, es produeix més inflamació, "que causa danys al teixit i crea un excés de resposta immune".

Per això, si amb la vacuna es redueix el temps de reacció, s'evita aquesta "tempesta inflamatòria". A més a més, el virus s'elimina de manera més ràpida i això dificulta que arribi als pulmons.

L'òmicron no arriba fàcilment als pulmons

A part que les vacunes o una infecció prèvia per SARS-CoV-2 hi ajudin, també s'ha vist que l'òmicron no arriba als pulmons ni s'hi reprodueix amb tanta facilitat com als bronquis.

Això ja ho suggeria un estudi fet al desembre per investigadors de la Universitat de Hong Kong, del qual es feia ressò el 324.cat. Ara l'estudi s'ha enviat per publicar-lo en alguna revista del grup Nature.

Des d'aquell moment han sortit estudis semblants. Així, un d'encapçalat per Roland Eils, de l'Institut de Salut de Berlín, que s'ha publicat a The EMBO Journal (revista de l'Organització Europea de Biologia Molecular), mostra que, en ratolins i hàmsters, l'òmicron provoca infeccions limitades, sovint, a les vies altes (nas, gola i tràquea) i no sol arribar als pulmons.

Un equip d'investigadors del Japó i dels Estats Units, encapçalat per Michael Diamond, de la Universitat Washington de Saint Louis, ha observat que ratolins i hàmsters infectats amb l'òmicron tenen menys danys als pulmons, menys pèrdua de pes i menys probabilitats de morir que els infectats amb variants anteriors.

L'estudi, també sotmès a revisió al grup Nature, demostra que fins i tot els hàmsters daurats, una espècie en què variants anteriors provocaven malaltia molt greu, també tenien una afecció lleu quan s'infectaven amb l'òmicron.

De moment, doncs, i a l'espera de més estudis, tot apunta que l'òmicron causaria, en general, una covid més lleu i que el conjunt d'elements del sistema immunitari hi continuaria fent front per evitar una evolució greu de la malaltia i la mort, en les persones vacunades o que ja hagin passat la covid.