Per què oscil·la la tendència de l'índex de brot a Catalunya? La clau, Barcelona

Catalunya està greu, però estable. Aquest seria el resum de la situació de la pandèmia des de mitjans de juliol, amb un índex de risc de brot que oscil·la al voltant dels 200 punts.

Hi ha setmanes que el risc de brot està per sobre d'aquesta xifra, considerada el llindar de risc molt alt; altres n'està per sota, però no s'aconsegueix sortir de la zona de risc alt, entre els 100 i els 200 punts. És a dir: no s'aconsegueix abaixar la corba. La clau és contenir l'expansió del coronavirus i evitar increments disparats com els de la Comunitat de Madrid.

Ara mateix, l'última actualització de l'índex de risc de brot és de 234 punts. Uns dies enrere, el 27 de setembre, era lleugerament inferior, amb 178 punts. Però, si seguim tirant més enrere en el calendari, una setmana abans, l'índex tornava a ser més alt, de 239 punts. I el 13 de setembre, en canvi, era encara més baix, de 160 punts.

Són, doncs, oscil·lacions que passen per la franja de risc molt alt i que, segons els experts, ens acompanyaran tota la tardor.

Per què es produeixen aquestes oscil·lacions?

Clara Prats, investigadora del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), posa l'accent en la situació a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que és on es concentren la major part dels habitants de Catalunya:

"La forma aquesta de la serp ve donada, sobretot, pel que està passant a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que és on tenim més població."

Més enllà, explica Prats, la situació epidemiològica es completa amb "aquests punts calents en diverses zones de Catalunya, com va ser la Cerdanya o com ara seria l'Ebre o alguna zona de Tarragona". En qualsevol cas, aquesta investigadora remarca que "no estem en un creixement exponencial, desbordat".

Com hem arribat fins aquí?

Si observem com ha evolucionat el risc de brot a Catalunya des de l'inici de l'estat d'alarma, veurem que el 17 de juny assolia el seu mínim, amb un valor d'11 punts. Malauradament, la permanència en la desitjada zona verda, la de baix risc, només va durar dues setmanes: a finals de juny ja es disparava de nou cap a la zona de risc alt, en vermell, i aquí s'ha quedat fins ara.

El serpenteig comença a partir del 23 de juliol, i va oscil·lant entre valors similars als de principis d'abril, en plena pandèmia, tot i que en aquell moment es feien molts menys testos a la població.

Prats entén que la "tendència generalitzada a augmentar lleugerament" era "esperable", donades condicions com el fet de passar a fer més vida als interiors o tota la mobilitat associada al retorn a la feina i a les escoles".

Precisament per això, des del Departament de Salut, el secretari general, Marc Ramentol, apunta que "ens falta disminuir, de manera rellevant i persistent, la taxa de transmissió".

"No som una illa"

De moment, però, estem estancats en una situació en què es comptabilitzen, de mitjana, 10 morts per Covid i més de 1.000 nous contagis al dia.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, reconeix que "estem en una situació epidemiològica complicada" perquè "no som una illa" i cal tenir en compte que "els territoris espanyols estan creixent, però també els territoris europeus estan creixent" en transmissió del coronavirus.

Aquestes circumstàncies ens obliguen, segons Argimon, a "estar molt i molt i molt en alerta".

I a no oblidar, afegeix Prats, que "s'han d'anar fent aquestes intervencions a tots els punts calents" que sorgeixen en el territori i, sobretot, vetllar perquè el descontrol no arribi a l'àrea metropolitana [de Barcelona]".