Per què parlem d'"exili" i de "presos polítics"?
La Junta Electoral Provincial de Barcelona ens ha prohibit utilitzar els termes "exili" i "presos polítics" perquè considera que "són contraris" als principis de "neutralitat informativa". És a dir, que la Junta Electoral considera que la tria d'aquests termes és intencionadament esbiaixada i parcial.
La realitat, però, és que l'ús d'aquests dos termes, "exili" i "presos polítics", és fruit d'un intens debat periodístic al si dels Serveis Informatius de TV3. Un debat en què no només ha participat el Consell de Redacció i el Consell Professional, sinó que també hem consultat el Col·legi d'Advocats de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, així com juristes, acadèmics i especialistes d'arreu d'Europa.
"Exili"
Fruit d'aquest debat arribem al consens que "exili", utilitzat en relació amb els polítics catalans que van marxar del país, és un terme que s'ajusta clarament a la seva definició acadèmica i, alhora, al seu ús periodístic per part dels principals mitjans de comunicació d'àmbit internacional.
"Exili", segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, és l'"expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics". Una definició que coincideix amb la del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, on l'exili és definit com "l'expatriació, generalment per motius polítics". Dues definicions coincidents que s'ajusten a la circumstància dels polítics catalans que han deixat el país després del referèndum de l'1-O del 2017. "Exili", a més, és el terme utilitzat per mitjans de referència com la BBC, The New York Times, Le Monde o Libération.
"Presos polítics"
El debat al voltant del terme "presos polítics" ha estat més complex, atès que és un concepte que genera més controvèrsia. Hi ha hagut juristes que han defensat clarament (en manifestos públics, articles, declaracions o entrevistes) que els dirigents i activistes empresonats arran del referèndum de l'1-O del 2017 són "presos polítics". Però també hi ha hagut altres juristes que han dit el contrari. Això s'explica perquè la definició més actual del terme, la que va fer el Consell d'Europa el 2012, és interpretable. Dels cinc supòsits que permeten atribuir a una persona la condició de "pres polític" segons el Consell d'Europa, dos estan en discussió permanent: que la durada de la detenció o les seves condicions siguin clarament desproporcionades en relació amb la infracció per la qual la persona ha estat considerada culpable, o de la qual és sospitosa, i quan "per motius polítics, ell o ella ha estat detingut d'una manera discriminatòria comparada amb altres persones".
Aquí, tant les resolucions de les justícies belga, escocesa, alemanya i suïssa qüestionen l'existència dels delictes de rebel·lió i sedició, fet que ha provocat la retirada de totes les euroordres de detenció per part de la justícia espanyola. Però també és cert que el delicte de malversació, del qual també s'acusa alguns dels presos independentistes, no ha estat qüestionat per aquelles justícies europees.
Tot i això, també hi ha nombrosos juristes, com l'exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena, que asseguren que els presos independentistes "són presos polítics" perquè els delictes de què se'ls acusa són polítics, inclosa la malversació, ja que és una malversació vinculada a la rebel·lió. Però és una discussió permanent, tant dins del món acadèmic, com dins del periodisme, ja que de la mateixa manera que hi ha mitjans internacionals -com The National, L'Indepéndant o L'Observateur- que parlen de "political prisoners", també n'hi ha que no ho fan.
Davant d'aquesta controvèrsia, el criteri dels Serveis Informatius de TV3 ha estat el de no vetar cap terme, atès que tots encaixen amb la definició del Consell d'Europa. Per això, el criteri ha estat el d'evitar qualsevol restricció i utilitzar el ventall més ampli possible de terminologies, i fer-ho aleatòriament, com a sinònimes. I la tria del terme utilitzat en cada cas s'ha deixat sempre al lliure albir de cada periodista. Llibertat absoluta de criteri. Una llibertat que, malauradament, ha coartat la Junta Electoral.
