Per què persisteix la bretxa salarial: feines més mal pagades i menys complements salarials
La radiografia europea dibuixa grans diferències entre estats, segons els hàbits socials
La diferència de sous entre homes i dones no millora. La bretxa salarial al conjunt de l'Estat està estancada al voltant del 9%, segons les dades d'Eurostat, que permeten fer la comparació amb la resta de la UE.
D'acord amb les xifres de salari i hora treballada, aquest 9% està per sota de la mitjana europea, però cada estat té les seves particularitats. A França la situació és semblant, i criden l'atenció Itàlia i Alemanya.
A Itàlia, els sous entre homes i dones són pràcticament els mateixos. La bretxa és petita, però hi influeix una qüestió cultural, perquè la dona no s'ha incorporat tant al mercat laboral.
En canvi, a Alemanya, la bretxa és més gran, però s'ha de tenir en compte que hi ha molts més permisos per cura de fills.
L'oficina d'estadística europea no ofereix dades de Catalunya, però les més actualitzades que faciliten els sindicats situen la bretxa salarial al voltant del 13%.
Les dues "segregacions"
La directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, creu que la reducció de la bretxa s'està estancant perquè les causes de fons es mantenen, tant de la segregació vertical com horitzontal.
"La segregació horitzontal vol dir que les dones continuen especialitzades en sectors de menys salari", explica Poveda, "per exemple, el sector de la sanitat, el sector de l'educació, el sector de les cures".
"Mentre no trenquem aquesta especialització per sectors, serà difícil avançar més en la reducció de la bretxa salarial."
L'altra causa de segregació és la "vertical", i això vol dir que les dones no aconsegueixen més participació en llocs de responsabilitat, segons explica Poveda: "Les dones que tenen formació arriben a les empreses i es queden en nivells tècnics. O en nivells professionals just abans de la feina de més responsabilitat. Aquí estem al voltant del 24% i no superem aquesta barrera."
El món de la tecnologia és un sector amb molta presència masculina, com s'ha vist aquesta setmana als passadissos del congrés mundial de mòbils. Tant en sectors com aquest, amb alt valor afegit i feines qualificades, com a la resta, les dones acaben cobrant menys perquè no accedeixen a càrrecs directius.
Menys hores treballades, i sense complements extra
La dedicació a les cures i a l'atenció dels fills, els avis o la llar és un dels factors que fa que les dones puguin dedicar menys hores a la feina.
Espanya és un dels països de la Unió Europea on es dispara la bretxa salarial entre les dones que treballen a temps parcial. I això té dos impactes: per una banda, acaben ocupant feines menys qualificades, moltes al sector serveis. I, de l'altra, no tenen temps per poder cobrar complements com hores extres, bonus o nocturnitat.
"El 50% aproximadament de la bretxa salarial l'expliquen els complements salarials. Per què? Perquè com que arrosseguen la responsabilitat de les cures, no tenen aquesta disponibilitat horària", explica Poveda.
"Les dones hem entrat al món econòmic, però els homes ho han entrat al món de les cures", explica Sílvia Bach, presidenta de l'Observatori Dona, Empresa i Economia Cambra Comerç.
I en aquest sentit, la professora de Dret i Ciència Política de la UOC Mònica Ricou apunta: "L'home veu les cures com un tema que li impedeix promocionar-se a la seva feina".
Legalment, s'ha de pagar el mateix salari per la mateixa feina. Però la menor disponibilitat de les dones per treballar més hores acaba penalitzant el que cobrarà al llarg de la seva vida laboral.
"Les dones treballen menys hores perquè fan més reduccions de jornada, però fins i tot quan comparem per hora, aquesta bretxa salarial és de l'11% a Catalunya", afirma Poveda.
El peatge de la bretxa
La bretxa salarial no s'ha aconseguit reduir els últims anys a Catalunya, però és cert que és millor que a altres punts de la Unió Europea. Però a costa de pagar un peatge en forma de menys natalitat.
"Sí que hem reduït les desigualtats més que altres països, és a dir, les dones agafen menys deduccions de jornada a Espanya que, per exemple, a Alemanya o França", explica Poveda, per qui la fórmula hauria de passar per canvis profunds de la societat perquè "tothom pugui ser lliure de poder escollir la seva carrera professional sense haver de renunciar a la maternitat."
Una de les apostes europees és una normativa per fer que les empreses siguin més transparents i ofereixin informació als treballadors dels sous que es cobren. Però Espanya encara no l'aplica.
