Per què preocupa l'escalada d'hostilitats que Israel i Hezbollah mantenen a la frontera
Israel ha intensificat aquest divendres els bombardejos en diversos objectius de Hezbollah al sud del territori libanès
La tensió al sud del Líban continua a l'alça. Aquest divendres a la matinada Israel ha intensificat els bombardejos en diversos objectius de Hezbollah al sud del territori libanès, a tocar de la frontera.
Dijous al vespre, l'exèrcit hebreu ja va llançar almenys 52 atacs, segons l'Agència Nacional de Notícies libanesa, que afegeix que el Líban ha contraatacat amb bombardejos en punts militars al nord d'Israel.
Fonts de seguretat libaneses citades per l'agència de notícies Reuters asseguren que l'ofensiva israeliana ha estat de les més intenses des que va començar la guerra a Gaza, l'octubre de l'any passat. Segons un portaveu de les Forces de Defensa Israelianes (IDF), aquests bombardejos van desactivar 30 instal·lacions de llançament de coets de Hezbollah.
Una escalada dels enfrontaments que coincidia amb el discurs televisat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, en què va qualificar l'atac israelià amb busques i walkie-talkies de "declaració de guerra" i va prometre que seria castigada. Les explosions de milers de busques i walkie-talkies al Líban dimarts i dimecres es van produir totes alhora, en un segon, però és molt complicat preveure fins quan durarà l'eco.
L'escalada de tensió
Israel i Hezbollah s'havien mostrat fins ara lluny de la voluntat d'iniciar una guerra total, tot i que també havien deixat clar que tots dos estan preparats perquè passi.
De fet, el mateix Nasrallah es va dirigir a Israel en el seu discurs de dijous dient: "Estem esperant els vostres tancs."
Hezbollah va començar l'ofensiva amb coets sobre territori israelià el 8 d'octubre del 2023, just l'endemà de l'atac de Hamas sobre Israel que va detonar la guerra a Gaza. I la milícia xiïta, aliada de Hamas, ha insistit repetidament que no deixarà de fer-ho mentre duri la invasió a la Franja.
Dijous mateix, aquests coets van matar dos soldats israelians.
Per part d'Israel, les IDF estan reforçant la frontera nord amb tropes que fins ara tenien a Gaza i Cisjordània. Tot, amb l'objectiu de fer recular Hezbollah i permetre la tornada de les desenes de milers d'israelians desplaçats.
El factor psicològic
La possibilitat d'una guerra oberta angoixa els libanesos, la majoria dels quals encara tenen present la guerra del 2006. L'anomenada guerra del Líban va enfrontar Israel i Hezbollah al mateix escenari que ara: la zona pròxima a la frontera, amb bombardejos israelians en alguns barris de Beirut i sobre infraestructures civils clau.
A aquest record s'hi afegeixen les passades a alta velocitat que els avions israelians van fer dijous sobre la capital, Beirut, on van retronar en traspassar la barrera del so mentre Nasrallah parlava per la televisió.
A això s'hi suma, des de dimarts, la por que els telèfons mòbils els puguin esclatar en qualsevol moment.
Evitar una guerra regional
Una de les inquietuds de la comunitat internacional des de l'inici de la guerra a Gaza ha estat la possibilitat d'una guerra regional que involucri més països de la zona.
Alguns dels esforços d'Israel els últims anys per establir relacions amb països àrabs s'han vist compromesos des de l'inici de la guerra a la Franja. L'últim exemple és el de l'Aràbia Saudita, que va trencar relacions amb Israel poc després d'haver-s'hi apropat.
Dimecres mateix, de fet, el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, va dir que no reprendrien les relacions amb Israel fins que no reconegui l'estat palestí, amb Jerusalem com a capital.
Ara, l'escalada de tensió entre Israel i Hezbollah també fa créixer la por d'un conflicte més gran. Sobretot tenint en compte que l'Iran és el principal aliat i patrocinador de Hezbollah.
De fet, l'abril d'aquest any ja es va viure un dels moments més tensos a la regió quan l'Iran va llançar un atac sense precedents amb centenars de drons sobre Israel.
Si l'Iran, el suport principal de Hezbollah, fes una passa més cap al conflicte armat contra Israel, els Estats Units, el suport principal d'Israel, també s'hi podrien veure abocats.
Per això, el secretari d'Estat dels Estats Units --cap de la diplomàcia nord-americana--, Antony Blinken, manté des de fa dies els esforços per arribar a un acord que freni l'escalada de violència.
Després de l'augment dels atacs en les últimes hores, aquest dijous els Estats Units han reiterat la seva preocupació "per una potencial escalada" dels enfrontaments i han afegit que és possible i urgent arribar a una solució diplomàtica. El Regne Unit també ha fet una crida a un alto el foc immediat entre Israel i Hezbollah.
Els Estats Units, aliats històrics d'Israel, continuen argumentant que Israel té tot el dret de defensar-se. Però reconeixen que les hostilitats recents no ajuden a arribar a la que consideren l'única solució per estabilitzar la regió: un alto el foc i el retorn dels ostatges israelians en mans de Hamas.
