Per què produccions com "Cantando bajo la lluvia" o "Mediterráneo" no es fan en català?
Creix el debat sobre per què hi ha tan poques grans produccions en català; és un debat que té moltes arestes, però en el fons el que més pesa és que falta finançament
L'estrena del musical "Cantando bajo la lluvia" (Teatre Tívoli), un dels èxits de taquilla indiscutibles de la temporada, ha posat damunt la taula la pregunta del milió: es podria haver fet "Cantant sota la pluja"? Es podria haver fet en català el mateix musical amb la mateixa producció i el mateix repartiment?
Artísticament hagués estat possible: el musical està produït a Catalunya (Nostromo Live), està dirigit per catalans (Àngel Llàcer i Manu Guix) i té actors catalans al capdavant del repartiment (Ivan Labanda, Diana Roig, Mireia Portas...).
Per què s'ha estrenat en castellà a Barcelona? Hem fet servir el tòpic de la pregunta del milió perquè parlem de milions: dels milions d'euros d'inversió, dels milions de la recaptació i dels milions (o milers) d'espectadors.
Tot i que el català és la llengua dominant a la cartellera teatral, en els últims 15 anys, a Catalunya, segons dades d'Adetca, l'associació d'empreses teatrals, s'hi han estrenat 45 musicals: 30 s'han fet en castellà i 15 en català. Per què?
En paral·lel a "Cantando bajo la lluvia", també han arribat a la cartellera dos musicals més de gran format, tots dos en castellà: "Fama" (Teatre Apolo), amb direcció de Coco Comín, i "Billy Elliot" (Teatre Victòria) s'han estrenat a Barcelona amb produccions dissenyades a Madrid, però amb un nombre important d'intèrprets catalans.
Es pot revertir aquesta situació? Per què als anys 80 Dagoll Dagom va fer musicals de fort impacte popular, com "Mar i cel", i ara sembla impossible plantejar-se una operació similar?
També en el cine
En el cas del cine, les preguntes que ens podem fer són força semblants. Per què una pel·lícula com "Mediterráneo", una producció catalana d'alt cost, amb director català (Marcel Barrena) i que explica la història d'Open Arms, una ONG catalana nascuda a Badalona, no s'ha fet en català?
De nou, la resposta té a veure amb els milions, els que costa fer una pel·lícula i el que costa rendibilitzar-los. Les xifres de pel·lícules rodades en català són un problema endèmic de la indústria audiovisual.
A l'edició d'aquest any dels Gaudí, els premis de l'Acadèmia del cine català, només sis títols van poder optar al guardó de millor pel·lícula. En l'edició de l'any que ve, comptant que la pandèmia també ha afectat moltes produccions, només hi haurà quatre o cinc títols. Es pot revertir aquesta situació? És possible repetir l'èxit d'una producció com "Pa negre", estrenada el 2010, guanyadora 9 premis Goya i 13 Gaudí?
Per respondre totes aquestes preguntes hem anat a buscar veus del sector, com la del productor de Lastor Media, Tono Folguera. "Tenim els millors tècnics, els millors actors, els millors productors, les millors empreses de postproducció, a Madrid ens venen a buscar cada setmana", assegura Folguera.
Llavors, què falta? Segons Folguera, "l'únic que falta és posar-hi benzina" i això, hi afegeix, "és una decisió política; una decisió de país, de govern, de dir que l'audiovisual és important".
"Si hi posem benzina, el fórmula 1 del cinema català engega a tota velocitat", conclou.
En el següent reportatge podeu escoltar què en pensen també el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas, la presidenta d'Adetca, Isabel Vidal; del president del Gremi de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón; de la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell i Miquel Curanta, director de l'ICEC, l'Institut de les Empreses Culturals depenent del Departament de Cultura:
