Per què protesten els pagesos: "Ens estan tocant els nassos, ens faran plegar"
El camp català diu prou, considera que hi ha prou motius per protestar i demana solucions davant la greu situació que viu la pagesia
El sector agrari i ramader n'està fart i es torna a mobilitzar davant la greu situació de la pagesia. Les manifestacions, convocades per la Plataforma 6F, se sumen a les que aquests dies han col·lapsat Europa. Els sindicats agraris, Unió de Pagesos, JARC i ASAJA, també hi donen suport.
Hi ha malestar al sector, que apunta a diversos motius: des de l'increment dels costos de producció, els baixos preus que els paguen, la falta de control en les importacions, la nova política agrària comuna, la greu sequera i, sobretot, l'excés de burocratització.
Un dels impulsors de la Plataforma 6F, Toni Martínez, exclama que estan "tocant els nassos" a la pagesia i afirma que la situació "no es pot suportar": "Ens faran plegar."
"Ens omplen de paperassa"
Martínez es queixa de la feina burocràtica. "Per produir un quilo de pomes, peres o cereal, hem d'estar més hores a l'oficina que no pas al camp", diu.
"Ens estan omplint de paperassa repetitiva quan amb un o dos tràmits ja en tindríem prou", assegura, i posa un exemple:
"El sector de la fruita ha de fer la DUN (declaració agrària), la DAN (declaració de nitrogen), el llibre de registre de l'explotació i el registre fitosanitari. Tenim un munt de controls."
A més, diu que ara hauran de fer el quadern de camp digital i destaca que la gent jove encara ho fa, "però al sector hi ha molta gent gran i això serà molt complicat per a ells".
"El meu dia a dia serà treballar a l'explotació i, quan acabi, dedicar-me un parell d'hores a registrar a l'ordinador tot el que he fet a l'explotació", explica Martínez.
"Segons com ho tinguis, encara hauràs de contractar algú i això comportarà una altra despesa, i no ho podem assumir", afegeix en aquest sentit.
Crítiques a la nova PAC
L'1 de gener de l'any passat va entrar en vigor la nova PAC (política agrària comuna), que ha aixecat queixes del sector pel compliment de determinades normatives. Segons Martínez, se'ls diu que han de "deixar el 10% de terres sense conrear".
"Què farem? Importar el menjar que falta. I volem producte de proximitat i sobirania alimentària."
L'impulsor de la Plataforma 6F afegeix: "Som nosaltres els que sabem el que hem de conrear a la terra." Per això alerta que "moltes explotacions són inviables".
La nova PAC també ha afectat el sector de la ramaderia. El president de l'Associació de Productors de Vedells, Ramon Gòdia, explica que és un sector que "ara és zero perceptor d'ajudes de la PAC, però abans en rebia":
"Hi ha moltes explotacions entrampades i que estan prenent la decisió de deixar-ho."
En aquest sentit, diu que "s'estan passant de frenada". "Hem de pensar en el clima. S'està treballant molt per ser eficients i, en canvi, ens està arribant més pressió a nosaltres", assegura Gòdia, que també es queixa de la problemàtica que suposa la burocràcia:
"Europa, en lloc de promoure ajudes, ens dona més burocràcia, més documentació i deixa les portes obertes perquè vinguin aliments d'altres zones del món que no estan produint com nosaltres."
Crisi de preus
En els últims anys han augmentat els costos de producció al sector agrari i ramader. Segons l'últim Informe Anual d'Indicadors del Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Alimentació, l'any 2022 els costos agraris van registrar un augment interanual del 32%. Les pujades més altes van ser les dels fertilitzants, els carburants i l'electricitat.
Jordi Vidal, pagès, explica que en els últims dos anys s'han doblat els costos "i això provoca que produir un quilo de fruita hagi passat dels 20/25 cèntims als 40/45 cèntims".
"Això fa que cada vegada el negoci sigui més complicat, perquè els preus de venda no són prou bons; ens veiem endeutats."
El sector agrari i ramader denuncia que la llei de la cadena alimentària "no funciona, perquè no serveix per reforçar el paper dels productors a la cadena", i segons Vidal, no poden "repercutir-ho en el preu dels productes".
A més, l'augment del salari mínim interprofessional, l'SMI, en un 5%, fins als 1.134 euros mensuals, s'ha convertit en un cost afegit per als pagesos del sector de la fruita, que necessiten molta mà d'obra per esporgar els arbres i recollir la fruita.
Vidal remarca que volen "salaris justos per als treballadors", però assegura que les cotitzacions de la Seguretat Social els "ofeguen".
Situació insostenible
El sector també reclama que els productes alimentaris importats de tercers països compleixin les mateixes exigències normatives que els produïts a la Unió Europea.
A més, reivindiquen definir estratègies per fer front a les conseqüències de la sequera, amb la baixada de producció i la guerra d'Ucraïna.
També reclamen que es revisi les condicions de les assegurances agràries i es reforci la incorporació de joves per garantir el relleu generacional. El sector demana solucions per acabar amb la greu crisi.
- ARXIVAT A:
- RamaderiaSequeraAgricultura