Per què Putin estaria disparant míssils atòmics, però sense càrrega atòmica

Fa nou mesos el món contenia l'alè quan Rússia va decidir envair Ucraïna per tercera vegada en deu anys. El Kremlin creia en la victòria --òbviament--, però també Occident. Aquesta resignació estava basada en tres fets que semblaven incontestables: Rússia té la segona aviació del món, una artilleria tàctica i estratègica letal i un control del relat a través dels millors pirates informàtics. La realitat ha estat una altra.

Les derrotes terrestres a Kíiv, Khàrkiv i Kherson han suposat la pèrdua de 1.500 tancs i els oficials són incapaços de mobilitzar uns soldats desmotivats.

Un cop perduda la iniciativa militar terrestre, Rússia està centrant-se a recuperar el control de l'aire en dos vessants: aconseguir que els seus avions puguin volar sobre territori ucraïnès sense ser abatuts i permetre que els seus míssils tàctics puguin assolir els objectius eludint les contramesures.

Atacs amb míssils a centrals elèctriques

El Kremlin necessita demostrar als russos i europeus que encara mantenen un to agressiu. Això explica els atacs amb míssils tàctics de les darreres setmanes, dels més nombrosos del conflicte. Una pluja de míssils que han estat destinats a destruir centrals elèctriques, bombes d'aigua i carreteres.

Aquest desplegament de força, certament notable, ha desconcertat molts analistes sobre el terreny. No surten els comptes, perquè, al contrari que un tanc o un avió, un coet és --mai millor dit-- d'utilitzar i llençar. No és recuperable ni reciclable i se suposa que Moscou ja no té reserves ni peces ni xips per fabricar coets. De fet, el vicepresident Medvédev fa dies que es passeja per les fàbriques de míssils per demostrar al món que estan operatives.

Els serveis d'intel·ligència del Regne Unit, però, han revelat la clau: ni Rússia ni cap país del món pot fabricar coets al mateix ritme que els dispara. Pura aritmètica. Rússia estaria ara mateix retirant els seus míssils tàctics nuclears de les sitges atòmiques, els estaria traient els caps radioactius i els estaria reomplint amb munició ordinària.

Mesura poc eficaç

Però és una mesura d'utilitat dubtosa: serveix per mostrar musculatura, però els dipòsits d'aquests míssils són petits, preparats per acollir una munició nuclear, que és de mida molt reduïda. Per tant, poden transportar molt pocs explosius.

Dit d'una altra manera: molt de metall i poca letalitat. Fan més mal per la força de l'impacte que per la deflagració. Prova de la seva ineficàcia és que Ucraïna ja ha restablert la llum en gairebé tota la zona atacada.

Per tant, el que hauria de ser una mostra de fortalesa revela, en realitat, feblesa i l'esgotament dels estocs de míssils tàctics. I posa de manifest la manca, ara mateix, d'un pla mestre.

Les amenaces de Putin

Putin ha fet servir tota mena d'amenaces, inclòs el trencament del tabú nuclear, perquè ha amenaçat de fer servir des d'un submarí nuclear apocalíptic fins a armes atòmiques limitades.

Ha dit que convertiria Kherson en una trampa mortal per als soldats ucraïnesos i va dir que Ucraïna pretenia usar bombes brutes.

Fa cinc mesos va advertir al món que no anava de farol (literal). La qüestió era atemorir l'opinió pública occidental i convèncer els seus governants de deixar de donar suport a Ucraïna.

Però el temps, les derrotes militars i els canvis continus d'estratègia han posat al descobert les cartes de Putin i no són tan bones com havia apostat. El president rus és ara mateix un home que no pot fer res més que improvisar en una guerra que ha escapat del seu control.