Per què Ripoll, Badalona, Berga, Manresa o Solsona han votat tan diferent el 28M i el 23J

Els experts sostenen que, en les municipals, es valora més l'alcalde que la sigla del partit, mentre que a les autonòmiques i generals el que prima és la marca. És una de les tesis que explica el vot dual, és a dir, votar un partit a les generals i un altre a les municipals.

I, aquest 23J, "la marca ha mobilitzat el vot de l'esquerra davant de l'extrema dreta", analitza la doctora en Ciència Política de la Universitat de València Anna López. Destaquen els casos de Ripoll i Badalona, on a les municipals havien guanyat l'extrema dreta catalanista i el PP, respectivament, mentre que a les generals la majoria ha estat per als socialistes. 

De fet, el vot dual, que tradicionalment afavoria el PSC en contra de CiU, havia desaparegut durant 10 anys i ara ha tornat amb força. Són també exemples de vot dual Manresa, Solsona o Berga, on a les municipals la majoria va ser per a partits independentistes, però en aquestes generals ha guanyat el PSC.
 

Com s'explica el canvi a Ripoll i Badalona?

La catedràtica Anna López addueix que tant Ripoll com Badalona exemplifiquen casos en què el discurs d'extrema dreta d'un alcaldable que vinculava immigració i seguretat va arribar en la campanya de les municipals, a peu de carrer.

En canvi, "aquests missatges s'han desactivat" a nivell estatal perquè en un govern espanyol les polítiques d'ultradreta "serien especialment perjudicials especialment per a les dones o les persones LGTBI", subratlla la doctora en Ciència Política.

Votar independentista a les municipals i socialista a les generals 

L'independentisme ha perdut uns 700.000 vots, i això es tradueix en la meitat d'escons. Entre els motius hi ha la campanya abstencionista que s'ha promogut des de diversos sectors de l'independentisme i també el vot dual: la campanya de les generals ha estat molt polaritzada entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, i això ha fet que alguns votants hagin optat per concentrar el vot en un dels blocs. Així ho explica el politòleg de la UPF Toni Rodon:

"El vot dual feia temps que no es veia a Catalunya amb aquesta intensitat."

A continuació, analitzem els casos de vot dual a Ripoll, Badalona, Manresa, Solsona i Berga i destaquem també el cas de Balaguer, on l'independentisme ha deixat de ser majoritari tant a les municipals com a les generals: 

Ripoll: Aliança Catalana a les municipals, PSC a les generals

A Ripoll, el PSC gairebé dobla els vots en relació amb les eleccions del novembre del 2019: ha estat la força més votada amb 1.576 vots, un 34,58%, mentre que ara fa tres anys van tenir només el 15,77% dels sufragis. El 2019 va guanyar Junts per Catalunya, amb un 28,23% de les paperetes, seguida de molt a prop per ERC. Destaca l'elevada abstenció. Aquest 2023 han votat un 59,8% dels electors ripollesos, gairebé 12 punts menys que fa quatre anys. 

Uns resultats que no tenen res a veure amb els de les eleccions municipals del 28 de maig, no fa ni dos mesos. Aleshores, no van guanyar ni Junts ni el PSC, sinó l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana. El partit liderat per Sílvia Orriols, actual alcaldessa de la capital del Ripollès, va obtenir el 30,7% dels vots. 

Orriols es caracteritza pel discurs xenòfob, fins al punt que ha unit immigració i seguretat en una sola regidoria i vol eliminar el consell de dones. 

Badalona: PP a les municipals, PSOE a les generals

On també ha canviat el sentit de vot en menys de dos mesos és a Badalona. A les municipals, Xavier García Albiol (PP) va aconseguir 18 regidors de 27. Un 55,73% dels vots van donar-li la majoria absoluta. Albiol també es caracteritza pel discurs antiimmigració, amb postures que sovint s'acosten a l'extrema dreta de Vox.

Però, en canvi, aquest 23J és el PSC qui ha arrasat a Badalona amb un 40,68% dels sufragis i el PP queda relegat a la segona posició, amb un 16,64% dels vots. Vox el trobem en la cinquena, amb un 8%. La participació ha caigut sis punts. 

Manresa i Solsona: ERC a les municipals, PSC a les generals

A Manresa, ERC va mantenir la primera posició en les eleccions municipals del 28 de maig, amb el 23,7% dels vots. En segona posició, amb un 20% dels sufragis, hi havia Junts. I el PSC estava en la tercera, amb un 14,34%. Són les mateixes posicions en què es van situar en les generals del novembre del 2019: ERC va ser la més votada, seguida de Junts i el PSC. 

Però ara, a les generals d'aquest 2023, el resultat ha estat ben diferent: els socialistes han estat la força més votada, amb un 31,3% dels vots. En segon lloc hi ha Junts, amb un 17,28% dels vots, i en tercer ERC, amb un 16%.

La participació a la capital del Bages ha baixat més de vuit punts. 

A Solsona, ERC va ser el partit més votat en les municipals del 28M, amb un 35,5% dels vots. Un lideratge que també es va veure en les generals del novembre del 2019, amb un 33% dels vots. Però aquest 23J aquest feu independentista passa a ser liderat pel PSC a les generals, amb un 24,8% dels vots. A prop, hi ha ERC (23%) i Junts (22%).

En el cas de Solsona, també destaca l'elevada abstenció: la participació aquest diumenge va ser del 60,9%, nou punts per sota de la del 10N del 2019. 

Berga: la CUP a les municipals, el PSC a les generals

A Berga, l'esquerra independentista va tornar-se a imposar a les municipals. La CUP va obtenir el 30% dels vots amb Ivan Sànchez com a cap de llista, mentre que Junts va sumar el 23,7% dels vots i el PSC, el 16,1%. 

Res a veure amb el que ha passat a les generals, on la CUP passa a ser la quarta força més votada, amb un 9%. Qui s'imposa són els socialistes, amb un 27,79% dels vots. Els segueixen Junts (22,9%) i ERC (19,3%). A la capital del Berguedà, la participació ha baixat 12 punts. 

En aquest cas, el 2019 ja es va veure el vot dual: mentre que a les municipals la força més votada va ser la CUP de Montserrat Venturós, a les generals va ser-ho ERC (28,9% dels vots), amb Junts que li trepitjava els talons (27,4%), mentre que la CUP va quedar relegada a la tercera posició, amb un 15% dels sufragis. 

Balaguer: l'independentisme deixa de ser majoritari en quatre anys

Un cas diferent és el del Balaguer, on el 2019 l'independentisme va guanyar tant a les municipals com a les generals i, quatre anys més tard, la victòria ha estat per als socialistes en tots dos comicis. Pel que fa a les municipals, el 2019 Joan Ignasi Vidal (ERC) va guanyar per majoria absoluta, mentre que el 2023 la majoria ha estat per al PSC de Lorena González, amb un 28% dels vots, mentre que Junts i ERC van quedar molt igualats: 17,2 i 17,1% dels vots, respectivament. 

Pel que fa a les generals, el novembre del 2019 ERC va obtenir una victòria clara amb el 32,6% dels vots, mentre que Junts va ser el segon amb el 20,2% i el PSC va quedar tercer, amb un 17%. 

Quatre anys més tard, les tornes han canviat. El PSC escala a la primera posició el 23J amb un 34,8% dels vots i és ERC qui cau a la tercera posició amb un 16,7% dels sufragis. En segona posició, Junts obté un 17,3% dels vots.

La participació a Balaguer ha baixat vuit punts en relació als darrers comicis generals.