Per què tan pocs països han aconseguit frenar el coronavirus?

Una epidèmia com la Covid-19 es pot estendre molt ràpidament, en progressió geomètrica, de manera que un cas que aparegui avui pot convertir-se en desenes, centenars o milers en pocs dies.

Per això on han aconseguit controlar el coronavirus ho han fet tallant les rutes de transmissió de manera radical i, sobretot, molt ràpidament.

Aquesta idea tan senzilla però tan difícil de portar a la pràctica l'ha condensat en un decàleg l'expert nord-americà en sistemes complexos Yaneer Bar-Yam.

En resum, el decàleg de Bar-Yam ve a dir que l'èxit prové de la rapidesa amb què es detectin els infectats i els sospitosos, i l'eficàcia amb què s'aconsegueixi aïllar-los abans el virus no s'escampi i comenci el que s'anomena "transmissió comunitària", és a dir, el virus descontrolat.

Quan portem gairebé un any de pandèmia, ja ha quedat molt clar que això només ho ha sabut fer un nombre molt reduït de països. També que seguir el seu exemple i imitar-los no està resultant gens fàcil.

Bar-Yam lidera el projecte EndCoronavirus.org, una web que analitza la situació en què està cada país i els classifica en tres categories: els que "guanyen a la Covid-19", els que estan a prop i els que necessiten prendre mesures urgents.

El cas de Corea del Sud

El primer cas d'èxit va ser Corea del Sud, el segon país on va arrelar la Covid-19, al febrer, però que va aconseguir frenar-la de manera espectacular.

Amb una població de més de 50 milions d'habitants, 11 mesos després tenen uns 50.000 positius detectats i 650 morts, tot i que últimament s'han superat les xifres de febrer i març:

L'ensurt del 2015

Corea del Sud estava preparada: el 2015 un home de negocis va infectar-se amb la MERS en un viatge al golf Pèrsic i va originar un brot que va matar 38 persones.

Després de l'ensurt, van fer canvis legislatius per poder fer públiques les dades dels moviments dels ciutadans en cas de pandèmia, i això els va permetre reaccionar amb una rapidesa extraordinària quan va arribar el coronavirus.

L'obsessió des del primer dia en aquest país ha estat localitzar tots infectats i els seus contactes, fer-los tests i, sobretot, posar-los en quarantena.

Les aplicacions de mòbil

Ho van fer a base d'interrogar de manera molt exhaustiva els sospitosos d'infecció, per saber del cert amb quines persones havien estat els dies previs.

Però amb això no n'hi havia prou: llavors ja van ser cabdals les aplicacions de mòbil que avisaven els ciutadans de la proximitat d'una persona infectada o sospitosa d'estar-ho.

Com a comparació, primer a Catalunya i després a Espanya s'ha trigat mesos a tenir aplicacions oficials de mòbil de la Covid-19, aconseguides després de debats sobre com havia de ser.

Però poca gent se les ha instal·lat i la que està activa actualment, coneguda com a Radar Covid, les administracions pràcticament no la promouen, perquè s'ha qüestionat molt la limitació de les llibertats individuals que pot suposar.

En aquest sentit l'infectòleg Oriol Mitjà ironitzava fa unes setmanes dient que els seus col·legues de Singapur se'n riuen d'aquestes pors occidentals:

"Vosaltres no volíeu activar el bluetooth del mòbil per no perdre llibertats, i us acaben confinant a casa."

Singapur, Taiwan, Laos

En aquest país de gairebé 6 milions d'habitants també han controlat molt bé la pandèmia: han registrat menys de 60.000 casos i, sobretot, només hi ha mort 29 persones de Covid-19.

Allà van tenir el pic a principis de maig, i des de llavors han anat aixafant completament la corba, que està plana i fregant el zero des del setembre:

Les xifres de Taiwan, un altre dels grans casos d'èxit, són encara millors: gairebé 24 milions d'habitants, només 766 positius registrats, i 7 morts en tota la pandèmia.

La immensa majoria de països exitosos són al sud-est asiàtic. Laos és potser un dels exemples més espectaculars: amb una població similar a Catalunya, han registrat només 41 casos i no ha mort ningú de Covid-19.

El repte de l'Uruguai

El consens i la bona relació entre els científics i entre aquests i els gestors polítics també és un dels requisits importants per poder controlar la pandèmia.

Aquest és el cas de l'Uruguai, un país de cultura i tradició gens orientals, però que també ha sabut reaccionar a temps abans que el virus s'instal·lés entre la població.

Des del primer moment va crear-se una plataforma d'experts que va proposar un repte: aconseguir detectar i controlar en un sol dia tots els contactes dels sospitosos d'estar infectats.

Rastrejar al principi de tot

L'administració va assumir el repte com a propi, i es van contractar i formar molts rastrejadors abans que augmentessin els casos.

Els resultats han estat espectaculars: amb gairebé 3 milions i mig d'habitants, a l'Uruguai hi ha hagut només 12.500 casos i 114 morts.

Aquest petit país ha aconseguit així portar a la pràctica el que recomana el decàleg de Bar-Yam, malgrat no tenir experiència prèvia en pandèmies, i estar envoltat de l'Argentina i el Brasil, on el coronavirus està fent molt mal.

Rastrejar massa tard

En canvi, a la majoria de països i territoris, com és el cas d'Espanya i Catalunya, la política habitual està sent reforçar els operatius de rastreig només quan la pandèmia està creixent.

Segons Matías Arim, biòleg assessor del govern de l'Uruguai, això és no comprendre la naturalesa exponencial de la transmissió del virus:

"El mateix esforç de rastrejadors en el dia 10 pot frenar la malaltia, però en el dia 100, ser simbòlic, i només aplanar una mica la corba."

Des de fa poc més d'un mes, però, les xifres de contagis estan pujant alarmantment en aquest país -aquest dissabte, per exemple, s'han registrat 600 casos-, i ara s'ha de veure si el sistema de detecció aconsegueix mantenir a ratlla el coronavirus:

Aquest augment ja ha comportat la suspensió del carnaval de l'any que ve, que havia de començar el gener, i l'aprovació d'una llei que limita el dret de reunió quan no es respecten les mesures sanitàries.

La pandèmia també avança en altres països que fins ara havien controlat molt bé el coronavirus, com és el cas de la mateixa Corea del Sud, del Japó i de Hong Kong.

Sigui com sigui, ara mateix la pandèmia està en ple creixement al món, sobretot a Amèrica i a Europa, amb xifres de positius que no paren de créixer setmana rere setmana, ara sovintejant els 700.000 diaris:

L'esperança en l'arribada imminent de les vacunes i l'habituació a les xifres altes de contagis i a les mesures restrictives possiblement fa que pocs països es plantegin posar ara en marxa les estratègies que han tingut èxit.

Però el cert és que les morts per coronavirus continuen augmentant arreu del món, i de moment l'única manera de frenar-ho i revertir-ho és aplicar aquestes estratègies.