Per què una pel·lícula sí i una altra no? Els criteris dels Gaudí per repartir nominacions

"La societat de la neu", del director barceloní Juan Antonio Bayona, està nominada als Oscars, però als Gaudí només pot aspirar al premi a millor pel·lícula europea: t'expliquem per què

Pere GaviriaActualitzat

Les nominacions de "La societat de la neu" del director barceloní Juan Antonio Bayona als Oscars han estat celebrades com un gran èxit del cinema català. Però el diumenge 4 de febrer arriben els Premis Gaudí, els que atorga l'Acadèmia del Cinema Català, i l'últim treball de Bayona només pot aspirar a endur-se el guardó a millor pel·lícula europea, sense poder participar en cap altra categoria.

Televisions, ràdios i diaris es van afanyar a definir les nominacions als Oscars com una fita del cinema català. És lògic, Juan Antonio Bayona és català i bona part de l'equip que treballa a la pel·lícula, també. Però no ha complert els requisits per poder participar en el conjunt dels Premis Gaudí i només pot aspirar a un, el de millor pel·lícula europea.

L'Acadèmia del Cinema Català és qui posa les condicions i la primera de totes és que la productora que hi ha al darrere de la pel·lícula estigui domiciliada a Catalunya.


Quines són les condicions per ser nominat?

Laia Aubià és la màxima responsable executiva de l'Acadèmia. Com a directora, explica que el principal objectiu dels premis és donar visibilitat a la indústria catalana del cinema.

"És molt important reconèixer no només el talent sinó també assegurar que hi hagi una indústria que pugui acollir aquest talent."

I aquesta indústria són les productores. Així que la condició indispensable per participar als Gaudí és que la pel·lícula tingui, almenys, un 20% de producció catalana.

 A més, s'hi han de sumar un mínim de sis punts, que s'aconsegueixen, bàsicament, amb la presència de talent català en els equips. Producció, direcció i guió donen dos punts, mentre que la resta d'especialitats en donen un.

Hi ha algunes condicions generals més que no tenen a veure amb la catalanitat del film: cal un metratge mínim de 60 minuts, que s'hagi estrenat en cinemes durant l'any anterior a la gala --en aquest cas, el 2023--, i que s'hagi projectat un mínim de 7 dies (no cal que siguin continuats) en sales.

L'estatueta dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català
L'estatueta dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català (ACN/Jordi Borràs)


I què passa als Goya?

Aquest tipus de situacions es donen, especialment, en acadèmies de cine que no tenen un Estat al darrere, on les pel·lícules que hi arriben no tenen un certificat de catalanitat.

Aubià remarca que a l'Acadèmia no decideixen què és català i què no: "Això no ho podem dir. Nosaltres només podem dir què pot participar en els premis i què no."

Per a l'acadèmia espanyola les coses són una mica més fàcils. L'ICAA, l'Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, un organisme que depèn del Ministeri de Cultura, és qui atorga el certificat d'espanyolitat.

Els requisits tenen a veure, sobretot, amb la nacionalitat de l'equip de la pel·lícula, especialment del seu director, i s'accepten coproduccions amb empreses estrangeres.  

Per això "La societat de la neu" està nominada als Goya en 13 categories i ha estat la cinta escollida per a representar Espanya a Hollywood.


El cas de "La societat de la neu"

La pel·lícula de Juan Antonio Bayona és una producció majoritària de Netflix. Té una part de producció espanyola, però sense que estigui domiciliada a Catalunya. I en cap cas s'arriba a la condició indispensable del 20%.

De punts per talent català n'hi sobrarien. A banda del director, hi ha guió, muntatge, efectes visuals, maquillatge i perruqueria.

Bayona explica que ell sempre ha tret pit de treballar amb gent d'aquí: "Tenen molt talent i quan he sortit a rodar fora molts cops me'ls he emportat."

El director barceloní és un membre actiu de l'Acadèmia i participa en les activitats i en la gala dels Gaudí. Assegura que estan molt contents d'haver aconseguit la nominació a l'única categoria a la qual poden aspirar.

El 4 de febrer competirà per endur-se el guardó a millor pel·lícula europea amb la sueca "El triangle de la tristesa", de Ruben Östlund; la britànica "Aftersun", de Charlotte Wells; la italiana "Las ocho montañas", de Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch, i la belga "Close", de Lukas Dhont.

El director de cinema J. A. Bayona (ACN/Guillem Roset)

Acaba de guanyar la millor direcció als Feroz i, abans dels Oscars, té al davant la gala dels Goya i la dels Bafta, els premis britànics, on el film està nominat com a millor pel·lícula de parla no anglesa.


El cas de "Robot dreams", la pel·lícula catalana de Pablo Berger

L'altra candidata a endur-se un Oscar també pot guanyar tres Gaudís: millor pel·lícula d'animació, guió adaptat i música original. En aquest cas la pel·lícula compta amb producció catalana majoritària a través d'Arcàdia.

I, dins l'equip de la pel·lícula, hi ha caps d'equip catalans de les diferents especialitats que superen els sis punts necessaris.

Per Sandra Tàpia, la directora executiva d'Arcàdia, el públic entén la catalanitat "a través de les cares visibles que són els actors i els directors. Però els productors també defensem d'on ve la productora, on s'ha aixecat el projecte o d'on venen els diners per finançar la pel·lícula".


Què va passar amb "As bestas"?

La mateixa productora, Arcàdia, ens proporciona un altre exemple de com funciona el reglament de l'Acadèmia catalana. També eren un dels productors majoritaris d'"As bestas", de Rodrigo Sorogoyen, que l'any passat va recollir un munt de premis nacionals i internacionals.

En aquell cas, hi havia el 20% de producció catalana, però l'equip de Sorogoyen estava format per la seva gent de confiança, la majoria de Madrid, i no es va arribar als 6 punts de talent català.


I aquest any, amb "20.000 espècies d'abelles"?

"20.000 espècies d'abelles", el debut de la directora basca Estibaliz Urresola, també està recollint premis arreu. En aquest cas compta amb la producció catalana necessària i amb prou talent català, que va des de la fotografia al so, el càsting, la postproducció i algun paper secundari.

Així que acumula nou nominacions, entre les quals a millor pel·lícula de parla no catalana, ja que és una història rodada en basc i castellà.

'20.000 espècies d'abelles', d'Estibaliz Urresola Solaguren
"20.000 espècies d'abelles", d'Estibaliz Urresola Solaguren

La productora catalana Inicia Films, de Valérie Delpierre, està al darrere del projecte i explica que "des de l'inici, en el que és la recerca de finançament, el desenvolupament i el procés de rodatge, estem implicats al cent per cent".

"Tenim talent català i la participació de 3Cat."

Amb aquest reglament dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català pretén enfortir el sector audiovisual a partir del seu teixit industrial. Per la directora, Laia Aubià, "els productors, especialment a casa nostra, tenen un paper creatiu molt important a les pel·lícules. La tasca del productor és una tasca creativa que contribueix artísticament a la pel·lícula".

Assegurar-se que els premis es reparteixin entre projectes sorgits a Catalunya, diuen, ajuda a promocionar millor el cinema català i que arribi a més públic.

ARXIVAT A:
Premis Gaudí Cinema
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut