Per què van caure Facebook, WhatsApp i Instagram i quines lliçons en podem aprendre

La caiguda de Facebook, WhatsApp i Instagram va afectar dilluns 3.000 milions de persones en 45 països. Un cop restablert el servei de les xarxes després de més de sis hores, els experts es plantegen com va poder passar i quines lliçons podem aprendre sobre la dependència de les comunicacions. 

Què va passar?

La teoria que s'imposa és la de l'error humà. Hi va haver un error en els rúters que serveixen per poder accedir a les pàgines web. Això va fer que quan un usuari intentava accedir per exemple a Facebook, el sistema no sabés com arribar-hi. El motiu d'aquest error va ser un canvi de configuració que va fer la mateixa empresa, segons van dir en un comunicat.

El portal Cloudflare ha publicat, en anglès, una explicació detallada del motiu de la caiguda. En resum, una actualització dels BGP (border gateway protocol) que va afectar els DNS (domain name system). La qüestió pot semblar molt tècnica per als no iniciats, però és als fonaments del funcionament d'internet.

Quina n'és la causa?

Segons l'empresa, l'error prové d'un canvi en la configuració fet per ells mateixos. Es podria tractar d'una actualització que va donar errors en la seva implementació real, com explica a TV3 David Rincón, professor del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la UPC:

"El que s'està comentant en el fòrums tècnics és que segurament han intentat fer un tipus d'actualització de software que probablement ha funcionat al laboratori i, en posar-lo en marxa en màquines reals, ha tingut un error i ha provocat una reacció en cascada".

Que es desconnectin arreu del món, durant hores, serveis com Facebook, WhatsApp i Instagram és un problema per a molta gent, però una victòria per a d'altres. Col·lectius com Anonymous Espanya s'han atribuït la fallada, però el missatge no té veracitat.

Com ho van arreglar?

"Facebook ho fa anar tot a través de Facebook." Així resumia el problema l'editor de Tecnologia del diari britànic The Guardian. Un cop l'actualització estava en marxa, no hi havia manera de revertir-la:

L'error va ser molt difícil d'arreglar perquè l'actualització del BGP impedia als usuaris remots revertir els canvis, i la gent amb accés físic no tenia accés a la xarxa, segons el periodista especialitzat Brian K. Rebs citant fonts internes:

La caiguda va deixar sense funcionament la majoria de serveis de l'empresa, inclòs el control d'accés a l'edifici i també la plataforma interna de comunicacions, de manera que molts treballadors de Facebook no van poder accedir a la feina.

Facebook no ha donat gaires detalls sobre l'error ni sobre com el van arreglar, però diverses informacions diuen que la companyia va enviar un equip tècnic als seus servidors a Califòrnia per restablir manualment els servidors on el problema es va originar, segons The Guardian.

Quins altres riscos afronta Facebook?

L'apagada coincideix amb un moment crític per a la reputació de Facebook, després de les revelacions d'una extreballadora sobre les males pràctiques per aconseguir audiència.

Aquest dilluns, durant hores, s'hi van afegir les mofes en altres xarxes socials, com Twitter donant la benvinguda a tothom; unes mofes que els "comunity managers" de WhatsApp i Instagram encaixaven com podien. Mentrestant, la xarxa de missatgeria Telegram guanyava 50 milions d'usuaris nous.

A més, Facebook s'enfronta des de ja fa temps a una pèrdua d'usuaris que podria convertir la xarxa en irrellevant d'aquí a pocs anys. 

A qui perjudica?

La fallada de Facebook va tenir un efecte immediat a la borsa, on les accions de la companyia van baixar un 4,89% dilluns. Es calcula que l'episodi ha fet perdre uns 5.900 milions al seu conseller delegat, Mark Zuckerberg. Això l'ha fet baixar fins al sisè lloc en el rànquing de persones més riques del planeta, segons la revista Forbes.

A part del multimilionari propietari de Facebook, la caiguda de les xarxes té un fort impacte sobre persones que no tenen cap responsabilitat sobre l'empresa i molt poc marge de maniobra. Ho explicava el periodista especialitzat Albert Cuesta a "Els matins" de TV3:

"Hi ha molts negocis que depenen de plataformes sobre les quals no tenim cap capacitat d'exigir res. Les persones que ahir van patir molt durant sis hores no poden queixar-se. Molta gent s'ha construït negocis a sobre de plataformes fràgils".

No només influencers o persones que fan activitats directament a les xarxes: milers de grans empreses i petits comerços fan una gran part de les vendes a través de xarxes com Instagram o tenen a WhatsApp la principal via de contacte amb els clients.

Quines lliçons en podem treure?

Dilluns mateix, mentre els serveis de Facebook queien a tot el món, l'empresa presentava una moció per demanar que es desestimi la demanda per monopoli presentada per la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units.

L'organisme acusa l'empresa d'adquirir Instagram i WhatsApp per consolidar el poder anticompetitiu del mercat. Fa temps que Facebook s'enfronta a acusacions de monopoli.

La caiguda ha posat de manifest un cop més l'enorme dependència d'una sola empresa per a moltes comunicacions arreu del món, tal com denuncien alguns usuaris:

El debat sobre la necessitat de regular les grans empreses tecnològiques per evitar monopolis i d'assegurar la governança d'internet torna amb més força que mai.