Perdre la família per ser homosexual, la història de joves extestimonis de Jehovà

Pels Testimonis de Jehovà, l'única forma de família vàlida és un home i una dona units pel matrimoni. Així ho expliquen en un vídeo per a nens a la seva pàgina web. 

Això suposa que tot el que s'allunyi del model de família tradicional és rebutjat i pot arribar a l'expulsió de la congregació. Les conseqüències poden arribar a la pèrdua de tot l'entorn: família, amics i coneguts.

Natán Verdés, secretari de l'Associació de Víctimes dels Testimonis de Jehovà, explica que "li van dir que la millor solució és reprimir l'homosexualitat" i lamenta "que el fessin sentir culpable per ser com és". 

Va passar per aquest tràngol quan tenia 16 anys i encara no existia cap associació a qui demanar ajuda. 

"Vaig decidir que el que m'estava dient el meu cos era més diví que la divinitat de Jehovà"

Creu que els Testimonis haurien de revisar les seves pràctiques per continuar sent considerats una religió: "Hem recollit casos de suïcidis, ansietats severes i d'incapacitat per enfrontar-se al món", explica. 

Homofòbia en nom de Jehovà

Quan la Marta Jael va començar a tenir sentiments per una noia, no aconseguia identificar què li estava passant.

"No sabia ni que el terme lesbiana existia", diu, però sabia que, per ella, estar amb aquella noia era el que li naixia de manera natural. 

Quan ho va explicar als seus pares, ells ho van rebre com una desgràcia. "Aquesta nit busca't on dormir perquè aquí no serà", li van etzibar. 

La seva mare li va dir que preferia que es morís al fet que estigués amb una noia. 

"Ella pensa que si em moro sent heterosexual, ressuscitaré i aniré al paradís, però que sent lesbiana estic pecant i quan mori, moriré per sempre".

No culpa els seus pares per pensar d'aquesta manera: "Sé que darrere hi ha una organització que els fa pensar que això és el correcte".

Quan a la congregació es van assabentar que era bisexual, la van instar a "fer una oració" i a "demanar a Déu que això no tornés a passar". 

Va ser expulsada quan tenia 19 anys, quan no tenia feina ni uns estudis acabats. Ara en fa sis que no té contacte amb la seva família.

"Sé que no els tornaré a veure i que no hi seran quan ho necessiti" 

Ha refet la seva vida i ha fet nous amics. "Valia la pena renunciar a la vida eterna a canvi d'un moment de llibertat", assegura.

La realitat trans, encara més complicada 

En Pol Negredo també va néixer en el si d'una família de Testimonis. Va créixer com a nena, però sempre es va identificar amb el gènere masculí: "Quan jugava amb les meves germanes sempre feia de papa".

El seu cas va trencar els esquemes als "ancians" de la congregació, que van haver de consultar què fer als màxims responsables de la seva religió als Estats Units. 

"Em van demanar un informe mèdic que demostrés que havia nascut amb més hormones masculines que femenines"

La seva família el va advertir que hauria de marxar de casa i així ho va fer quan va tenir estalvis suficients. "El procés de transició l'he fet sol", lamenta. 

Explica que quan el van fer fora de la congregació, li van dir que l'expulsaven per "transvestisme".

Reconeix l'expulsió com un xantatge emocional: "Fan que et sentis sol perquè tornis, però sota les seves normes". 

Va sortir amb una depressió i no li ha estat fàcil recompondre la seva vida de nou. Explica que té la sensació d'haver perdut anys de la seva vida, però celebra les decisions que ha pres.  

Els Testimonis de Jehovà no han acceptat participar en aquest reportatge.