Torra i Aragonès estarien entre els polítics espiats a través del mòbil amb Pegasus

Quim Torra, quan era president de la Generalitat, i Pere Aragonès, quan n'era el vicepresident, haurien estat espiats amb el programa Pegasus.

Així ho afirmen la revista The New Yorker i The Citizen Lab, un laboratori de la Universitat de Toronto que investiga el control de la informació i la vigilància a través de la xarxa.

Pegasus també s'hauria utilitzat per espiar Artur Mas, quan ja havia deixat el càrrec, i l'entorn de Carles Puigdemont, quan aquest ja no era president. També l'entorn d'Oriol Junqueras, que va ser vicepresident del govern de Puigdemont.

Com assenyala The Citizen Lab, els quatre últims presidents de la Generalitat han estat espiats: un d'ells mentre exercia el càrrec, dos amb posterioritat i un abans de ser investit, però quan era número dos del govern.

També han estat espiats els dos últims presidents del Parlament: Roger Torrent, quan ocupava el càrrec, i Laura Borràs, quan era diputada al Congrés.

L'article de The New Yorker, publicat amb data 18 d'abril, es titula "Com les democràcies espien els seus ciutadans" i comença per l'espionatge a diversos polítics catalans de l'àmbit independentista.

Amb el títol "CatalanGate", en canvi, l'últim informe de The Citizen Lab se centra en Catalunya i explica que gairebé tots els casos d'espionatge van tenir lloc entre el 2017 i el 2020, per bé que s'ha detectat algun intent ja el 2015.

Des del govern espanyol han negat tenir-hi cap relació.

65 persones espiades

L'informe detalla que s'han pogut demostrar amb proves forenses 51 infeccions de mòbils amb Pegasus, i també almenys 12 intents més d'infecció, mitjançant correus electrònics o missatges de WhatsApp que no s'ha pogut demostrar que acabessin en infecció.

A més, quatre persones van ser espiades amb un altre programa de fabricació israeliana, Candiru, de l'empresa del mateix nom. I d'aquestes, els mòbils de dues també van ser infectats amb Pegasus, per la qual cosa The Citizen Lab parla d'un total de 65 persones de l'àmbit de l'independentisme espiades o a les quals s'ha intentat espiar.

L'espionatge, en diversos casos, es va fer en l'entorn dels objectius, i no directament mitjançant el seu dispositiu. L'entorn vol dir persones pròximes, com familiars i associats de les persones a les quals es vol espiar.

Eurodiputats

The Citizen Lab constata que tots els europarlamentaris independentistes han estat espiats, directament o indirectament. Els consta que van ser infectats els mòbils de Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé. També que es va espiar una persona de l'equip de Clara Ponsatí, i que Puigdemont va ser espiat a través del seu equip, de la seva família i d'algun "associat pròxim".

Entorn de Puigdemont

L'espionatge a Puigdemont, de fet, marca una diferència respecte a la resta: segons The Citizen Lab s'ha espiat o intentat espiar fins a set persones del seu entorn. Es té constància que es van infectar els mòbils de la seva dona, Marcela Topor, el seu advocat, Gonzalo Boye, i Joan Matamala, germà de l'empresari Jami Matamala, que l'ha acompanyat des de l'inici de l'exili. També es va intentar infectar el mòbil d'Elsa Artadi, sense que se sàpiga si amb èxit o no.

Partits

Per partits, l'informe detalla que han estat espiades 12 persones d'ERC, 11 de Junts, 4 de la CUP i 3 del PDeCAT.

Societat civil

L'informe també assegura que es van infectar els mòbils de l'actual presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, del seu antecessor, Jordi Sànchez, i també de Txell Bonet, dona de Jordi Cuixart, fins fa poc president d'Òmnium.

"Nexe amb les autoritats espanyoles"

Fabricat per l'empresa israeliana NSO Group, el programa Pegasus permet buidar el contingut del telèfon mòbil espiat i també utilitzar-ne la càmera i el micròfon per monitoritzar l'activitat del seu propietari. Es dona la circumstància que només pot ser adquirit per governs i serveis d'intel·ligència estatals, perquè NSO diu que està pensat per combatre organitzacions criminals i terroristes.

L'any passat, el govern espanyol va negar públicament tenir cap constància d'atacs amb Pegasus contra ciutadans espanyols.

Ho va assegurar en resposta a una pregunta parlamentària del diputat d'EH Bildu al Congrés Jon Iñarritu arran de les informacions publicades pel diari El País i el britànic The Guardian que Pegasus havia estat utilitzat per espiar Roger Torrent, aleshores president del Parlament, i també Anna Gabriel, exdiputada de la CUP; i Ernest Maragall, líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.

Ara, però, The Citizen Lab assegura que hi ha "fortes proves circumstancials que suggereixen un nexe amb les autoritats espanyoles". Admet, però, que no atribueix les operacions [d'espionatge] a cap entitat de manera concloent.

Aquest diumenge, El País havia avançat que Pegasus hauria estat utilitzat per espiar, els anys 2019 i 2020, polítics d'Esquerra, Junts i la CUP, dirigents de l'ANC i d'Òmnium i advocats de líders del procés, com Andreu Van den Eynde. També l'actual secretari general del Departament d'Empresa i Treball, Oriol Sagrera.

Aragonès: "Un atac als drets fonamentals"

Pere Aragonès ja ha respost a les informacions sobre l'espionatge amb Pegasus. En un fil de Twitter parla de "vergonya injustificable" i d'"atac als drets fonamentals".

Afegeix, també: "Arribarem fins on calgui." I defensa que les informacions publicades exigeixen "transparència i assumpció de responsabilitats per part de l'estat espanyol".

Borràs denuncia la persecució "per terra, mar i aire"

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha condemnat l'espionatge i ha lamentat que "algunes finalitats justifiquen tots els mitjans":

Puigdemont: "La guerra bruta de l'estat espanyol"

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, per la seva banda, recorda que han estat espiats amb "un programa que només poden tenir els estats" i parla de "víctimes de la guerra bruta de l'estat espanyol" posada en marxa "contra una idea legítima".

Torra: "És inexcusable que s'assumeixin les més altes responsabilitats"

El també expresident Quim Torra ha qualificat de "repugnant" l'espionatge i ha reclamat tant l'assumpció de responsabilitats polítiques al més alt nivell com "que el govern català reaccioni a tanta immundícia":

Junqueras: "El cas d'espionatge il·legal més gran del món"

En una altra piulada, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras denuncia que el "CatalanGate" demostra que l'independentisme ha estat" víctima del cas d'espionatge il·legal més gran del món" i augura que el responsable "no quedarà impune":

La Moncloa ho nega tot

Des del govern espanyol han negat "amb rotunditat" cap relació de La Moncloa amb el suposat espionatge. Sostenen, de fet, que en l'informe no es vincula l'executiu amb l'espionatge dels líders independentistes i remarquen que qualsevol actuació es fa d'acord amb l'estat de dret i sota paraigua legal.

En la mateixa línia, el Ministeri de l'Interior ha negat tenir res a veure amb l'espionatge a l'independentisme. En un breu comunicat, afirma:

"Interior recorda que ni el Ministeri, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l'empresa NSO i, per tant, mai n'han contractat cap servei. Totes les intervencions de comunicacions es fan amb ordre judicial i amb ple respecte a la legalitat."

Compareixences extraordinàries

El govern ha anunciat, per dimarts a dos quarts de cinc de la tarda, una compareixença en ple al Palau de la Generalitat. Ha quedat suspesa, a més, la roda de premsa habitual dels dimarts posterior al consell executiu.

Abans, a la una del migdia, Puigdemont, Oriol Junqueras i representants de la CUP, l'ANC i Òmnium compareixeran al Parlament Europeu.

Amnistia Internacional demana explicacions a La Moncloa

L'organització Amnistia Internacional ha exigit al govern espanyol que expliqui "si és o ha estat client" de l'empresa israeliana fabricant del programa d'espionatge "i, en concret, si ha adquirit els serveis de Pegasus".

Amnistia confia que la Comissió d'Investigació del Parlament Europeu que comença aquest dimarts, impulsi la prohibició d'aquesta eina de vigilància.

La llista dels més de 60 investigats 

A l'informe sencer de Citizen Lab, hi apareix la llista de totes les persones que haurien estat espiades. N'hi ha quatre que han optat per mantenir-se en l'anonimat, però la resta són les següents: 

• Alba Bosch (activista)
• Albano-Dante Fachín (periodista i exdiputat del Parlament per Catalunya Sí que es Pot)
• Albert Batet (president del grup parlamentari de Junts)
• Albert Botran (diputat de la CUP al Congrés)
• Andreu Van den Eynde (advocat de Junqueras, Torrent, Romeva i Maragall)
• Anna Gabriel (exdiputada de la CUP al Parlament)
• Antoni Comín (eurodiputat de Junts)
• Arià Bayé (membre de l'ANC)
• Arnaldo Otegi (secretari general d'EH Bildu)
• Artur Mas (president de la Generalitat 2010-2015)
• Carles Riera (diputat de la CUP al Parlament)
• David Bonvehí (president del PDeCAT)
• David Fernàndez (exdiputat de la CUP al Parlament)
• David Madí (exsecretari de Comunicació de CDC)
• Diana Riba (eurodiputada d'ERC)
• Dolors Mas (empresària)
• Elías Campo (doctor)
• Elena Jimenez (advocada i membre d'Òmnium Cultural)
• Elies Campo (exdirectiu de Telegram i WhatsApp)
• Elisenda Paluzie (presidenta de l'ANC)
• Elsa Artadi (diputada de Junts per Catalunya)
• Ernest Maragall (president del grup d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona)
• Ferran Bel (diputat al Congrés pel PDeCAT)
• Gonzalo Boye (advocat de Puigdemont, Torra i Comín)
• Jaume Alonso-Cuevillas (advocat i diputat de Junts)
• Joan Matamala (empresari)
• Joan Ramon Casals (exdiputat al Parlament per Junts, exdirector de l'oficina del president Torra)
• Joaquim Jubert (diputat de Junts al Parlament)
• Joaquim Torra (president de la Generalitat 2018-2020)
• Jon Iñarritu (diputat d'EH Bildu al Congrés)
• Jordi Baylina (desenvolupador)
• Jordi Bosch (exdirectiu d'Òmnium Cultural)
• Jordi Domingo (membre de l'ANC)
• Jordi Sànchez (expresident de l'ANC i secretari general de Junts)
• Jordi Solé (eurodiputat d'ERC)
• Josep Costa (exvicepresident del Parlament)
• Josep Lluís Alay (director de l'Oficina de Carles Puigdemont)
• Josep Maria Ganyet (empresari i professor a la UPF)
• Josep Maria Jové (diputat d'ERC al Parlament i exsecretari general de la vicepresidència d'Economia)
• Josep Rius (vicepresident i portaveu de Junts, diputat al Parlament)
• Laura Borràs (presidenta del Parlament)
• Marc Solsona (exdiputat del PDeCAT al Parlament)
• Marcel Mauri (exvicepresident d'Òmnium Cultural)
• Marcela Topor (periodista i parella de Carles Puigdemont)
• Maria Cinta Cid (consultora sènior Hospital Clínic, professora i doctora)
• Marta Pascal (secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya)
• Marta Rovira (secretària general d'ERC) 
• Meritxell Bonet (periodista i parella de Jordi Cuixart) 
• Meritxell Budó (exconsellera de la Presidència)
• Meritxell Serret (diputada d'ERC al Parlament)
• Miriam Nogueras (diputada de Junts al Congrés)
• Oriol Sagrera (secretari general d'Empresa i Treball, d'ERC)
• Pau Escrich (desenvolupador)
• Pere Aragonès (president de la Generalitat)
• Pol Cruz (assistent parlamentari a l'Eurocambra)
• Roger Torrent (president del Parlament 2018-2020, conseller d'Empresa i Treball)
• Sergi Miquel (diputat del PDeCAT al Congrés, Consell per la República)
• Sergi Sabrià (Director de l'Oficina d'Estrategia i Comunicació del govern, exdiputat d'ERC al Parlament)
• Sònia Urpí (membre de l'ANC)
• Xavier Vendrell (exconseller i exdiputat d'ERC al Parlament)
• Xavier Vives (desenvolupador)