Pere Aragonès se sotmet a la investidura, que no tirarà endavant en primera votació

El Parlament de Catalunya acull aquest divendres el debat d'investidura de Pere Aragonès. Si no hi ha una gran sorpresa, però, el presidenciable d'ERC no sortirà d'aquest ple investit com el 132è president de la Generalitat.

Amb el suport de la CUP i els 33 diputats d'Esquerra, el candidat republicà aconseguirà 42 vots a favor, però l'abstenció dels 32 parlamentaris de JxCat impossibilitarà que sigui escollit. En principi, els 61 diputats de PSC, Vox, En Comú Podem, Ciutadans i PP hi votaran en contra.

Després de la ronda de consultes amb els vuit grups, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va proposar Aragonès com a candidat a la investidura en constatar que era el que tenia més possibilitats de resultar investit.

En la primera votació, un candidat necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir 68 diputats, per ser investit. Si el candidat no surt investit, dos dies després hi ha un segon debat i una segona votació, en la qual n'hi ha prou obtenint més vots a favor que en contra.

Si un candidat no resulta investit ni en primera ni en segona volta, la presidenta de la cambra haurà de fer una altra ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el mateix o un de nou.

En el cas probable que Aragonès no surti escollit, la votació d'aquest divendres engegarà el rellotge cap a unes hipotètiques eleccions: si passats dos mesos de la primera votació d'investidura no s'ha investit cap candidat, la legislatura es dissoldrà automàticament i es convocaran automàticament eleccions, que se celebraran entre 40 i 60 dies després de la convocatòria.

El ple, un altre cop a l'Auditori

Com ja va passar en el ple de constitució del Parlament, la sessió es fa a l'Auditori i no a l'hemicicle. D'aquesta manera, es pot garantir la presència de tots els diputats i diputades en un mateix espai complint les mesures sanitàries recomanades per la pandèmia del coronavirus.

Davant de la taula presidencial, on s'hi ubica la Mesa del Parlament, s'hi ha instal·lat un faristol des d'on intervé Aragonès i també els representants dels grups.

En una primera filera de cadires s'hi asseuen els tretze membres del govern en funcions. Els diputats s'agrupen per grups parlamentaris, en tres blocs de cadires separats per dos passadissos. Les tres formacions amb més representació -PSC, Esquerra i Junts- ocupen les fileres més avançades, i a les posteriors hi ha Vox, CUP, En Comú Podem, Ciutadans i PP.

El desenvolupament del debat

Borràs, en el primer ple com a presidenta de la cambra, obre la sessió i, seguidament, un dels secretaris de la mesa llegeix la resolució en què la presidenta proposa candidat. Tot seguit, Pere Aragonès exposa, sense límit de temps, el programa de govern i demana la confiança de la cambra. Acabada la primera intervenció del candidat, la sessió es podria suspendre durant una mitja hora.

A continuació, intervenen els grups parlamentaris seguint l'ordre de més a menys representació, però deixant Esquerra per al final. Cada grup disposa de 30 minuts per exposar la seva posició i el candidat pot respondre sense límit de temps. Si Aragonès respon individualment, cada grup té dret a una rèplica del mateix temps que hagi utilitzat el candidat. Si Aragonès torna a respondre, els grups tenen una contrarèplica de cinc minuts. En cas que Aragonès respongui conjuntament, els grups tenen dret a una rèplica en què s'han de repartir el temps total que hagi parlat el candidat.

Quan hagin acabat les intervencions dels grups, es fa la votació. Es tracta d'una votació pública per crida, és a dir, un secretari de la mesa diu el nom de cada diputat, que respon en veu alta "sí", "no" o "abstenció". La crida es fa per ordre alfabètic, començant pel diputat que s'esculli en un sorteig que fa la mesa, i acabant pels membres del govern en funcions que siguin diputats i els set membres de la Mesa del Parlament.

Si la cambra atorga la confiança a Pere Aragonès, la presidenta del Parlament ho haurà de comunicar al rei perquè el nomeni president de la Generalitat. En un termini de cinc dies a partir del nomenament, el president haurà de prendre possessió del càrrec.

El 15è debat d'investidura des de 1980

El d'aquest divendres serà el quinzè debat d'investidura que viu el Parlament de Catalunya des de la recuperació de la democràcia. Fins ara, tots els presidents de la Generalitat han estat investits en primera votació excepte en quatre ocasions: Jordi Pujol el 1980 i el 1995, Artur Mas el 2010 i Quim Torra el 2018. 

A més, hi ha hagut dos debats d'investidura que han acabat sense que el candidat fos investit: el d'Artur Mas el novembre de 2015 i el de Jordi Turull el març de 2018.

• 1980: Jordi Pujol és investit en segona votació, amb 75 Sí, 59 No i 1 absència
• 1984: Jordi Pujol és investit en primera votació, amb 87 Sí, 44 No i 4 absències
• 1988: Jordi Pujol és investit en primera votació, amb 69 Sí, 56 No, 9 abstencions i 1 absència
• 1992: Jordi Pujol és investit en primera votació, amb 70 Sí, 58 No i 7 abstencions
• 1995: Jordi Pujol és investit en segona votació, amb 60 Sí, 11 No, 63 abstencions i 1 absència
• 1999: Jordi Pujol és investit en primera votació, amb 68 Sí, 55 No i 12 abstencions
• 2003: Pasqual Maragall és investit en primera votació, amb 74 Sí i 61 No
• 2006: José Montilla és investit en primera votació, amb 70 Sí i 65 No
• 2010: Artur Mas és investit en segona votació, amb 62 Sí, 45 No i 28 abstencions
• 2012: Artur Mas és investit en primera votació, amb 71 Sí, 63 No i 1 absència
• 2015: Artur Mas no és investit, amb 62 Sí i 73 No
• 2016: Carles Puigdemont és investit en primera votació, amb 70 Sí, 63 No i 2 abstencions
• 2018: Jordi Turull no és investit, amb 64 Sí, 65 No, 4 abstencions i 2 absències
• 2018: Quim Torra és investit en segona votació, amb 66 Sí, 65 No i 4 abstencions

Abans de la investidura de Torra, en la legislatura passada hi va haver tres plens d'investidura que no es van arribar a celebrar perquè es van ajornar: un amb Carles Puigdemont de candidat, al gener; i dos amb Jordi Sànchez com a candidat, un al març i l'altre a l'abril.