Pere Casaldàliga, enterrat entre camperols i indígenes a Sao Félix do Araguaia

Últim adeu del Brasil a Pere Casaldàliga. L'anomenat "bisbe dels pobres", mort aquest dissabte als 92 anys, ha estat enterrat aquest dimecres a Sao Félix do Araguaia, el poble on va passar més de 50 anys dedicat a la defensa de la comunitat indígena.

Les restes de Casaldàliga descansaran juntament amb les de camperols i indígenes en un cementiri del poble carajà, a pocs metres del riu Araguaia. Al mateix espai on ell va enterrar centenars de camperols, moltes vegades sense nom, el bisbe ha estat sepultat sota un arbre de pequi, símbol de la cultura regional.

En una cerimònia austera, el taüt del bisbe català ha estat acompanyat d'un rem i un barret de palla, els estris que va triar en la seva ordenació com a bisbe, en comptes del bàcul i la mitra típics.

Homenatge indígena

Representants de l'ètnia xavante, als quals Casaldàliga sempre va defensar, han estat els encarregats de portar el taüt amb les restes del bisbe. Han assistit a la cerimònia amb el tors pintat de negre i vermell i han col·locat una creu de fusta damunt les restes del bisbe.

Casaldàliga va morir dissabte a Batabais, una localitat de l'interior de Sao Paulo, a causa d'una infecció pulmonar agreujada pel Parkinson que tenia. A Batabais es van fer els primers homenatges al bisbe i, des d'allà, el seu cos va viatjar durant un dia sencer fins al Mato Grosso, on es va celebrar una cerimònia fúnebre al Santuari dels Màrtirs de Caminhada abans d'arribar a Sao Félix do Araguaia.

El bisbe, nascut a Balsareny fa 92 anys, és reconegut al Brasil per la seva intensa tasca a favor dels més vulnerables. La defensa durant anys dels pobles indígenes de l'Amazònia va fer que se'l conegués com "el bisbe del poble". Casaldàliga va desafiar la dictadura militar brasilera i es va enfrontar a poderosos terratinents per frenar la violència al camp.