Pérez de los Cobos: "El dispositiu dels Mossos estava encaminat a facilitar l'1-O"

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser coordinador policial de l'1 d'octubre, ha declarat al judici del Suprem que l'1-O els va sorprendre el "grau de virulència" de la gent als col·legis, on feien servir "força física".

"La primera sorpresa va ser la inactuació dels Mossos d'Esquadra i la segona el grau de virulència a què vam haver de fer front. Vam observar que a la majoria de locals hi havia grups de masses perfectament organitzats, que mitjançant l'exercici de la força física tractaven d'impedir l'accés de les forces de seguretat."

Pérez de los Cobos ha considerat que els Mossos d'Esquadra van ser passius i no van impedir el referèndum, sinó que el van "permetre":

"Crec que el dispositiu que es va establir des de la prefectura dels Mossos estava encaminat a facilitar el desenvolupament de la consulta en lloc d'impedir-la."

De fet, ha considerat "una estafa" el disseny del dispositiu policial:

"Apareixen aquests informes en què s'aparenta que s'han tancat escoles, se'm comunica a mi, a la magistrada, i coneixem això per les informacions d'altres unitats i també sabem que aquests locals no van tancar, i que no va ser una confiscació, sinó un lliurament acordat. La suma el converteix en una estafa."

El coronel ha començat a declarar poc després de les 5 de la tarda, després dels testimonis de l'ex-delegat del govern espanyol Enric Millo, que s'ha allargat tot el matí, i del secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver. Després de tres hores i mitja, la sessió s'ha suspès fins a aquest dimecres.

"Passivitat" o "obstrucció" per part dels Mossos

Segons el relat de Pérez de los Cobos, el dispositiu de dos agents dels Mossos per cada col·legi electoral era "insuficient, inadequat i ineficaç". La crítica no anava només pel nombre d'agents mobilitzats, sinó pel propòsit:

"Encara que n'hi posessin 40.000, si miren cap al lloc contrari, no serveix per res. Era més important el concepte."

I no només va veure connivència amb el referèndum, sinó que ha posat exemples que anirien més enllà, com que deixaven aturar la votació per dinar i permetien que continués després, o que se situaven "de forma institucional" a la porta, com si fossin unes eleccions normals:

"He vist actuacions d'absoluta passivitat, però no n'he vist cap de retirada de material."

"En alguns casos els Mossos estaven esperant que acabés la votació i, un cop acabada, es va veure com els donaven clarament les urnes, i en altres casos es va arribar a veure que eren els mateixos mossos els que aguantaven les urnes mentre algun ciutadà hi dipositava el seu vot."

També ha esmentat que alguns agents dels Mossos es van dedicar a impedir la feina de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil:

"En la majoria dels casos, l'activitat dels Mossos d'Esquadra va ser de passivitat absoluta, inclosos els casos en què les forces de seguretat de l'Estat van acudir a alguns dels col·legis que formaven part d'aquest llistat de 233 on ens havien demanat suport al matí."

"L'activitat generalitzada va ser de passivitat, excepte en alguns casos, 10 o 11, en què l'activitat va anar molt més enllà de la passivitat i van intentar obstruir físicament l'actuació de la nostra pròpia força."

L'ocupació dels col·legis

Pérez de los Cobos ha comentat que les pautes d'actuació dels Mossos davant de l'1 d'octubre van servir per indicar a la gent què havia de fer per poder tirar endavant la votació:

"Haurien d'actuar, llevat que hi hagués tal massa de ciutadans que ho dificultés, ja que ells sempre actuarien tenint en compte la mediació i la contenció. I en cap cas farien ús de la força."

"Després vam saber que aquesta circumstància va ser coneguda pels convocants del referèndum o per diferents organitzacions socials per fer una crida, de manera que a les escoles, abans de les 6 del matí, es configurés aquest escenari que havien definit els Mossos com el que impossibilitaria la seva actuació."

"Gent encaputxada" l'1-O

Com han fet altres testimonis, el coordinador policial de l'1-O s'ha referit a les "muralles humanes" que hi havia als punts de votació, fins i tot amb "gent encaputxada":

"Era una situació de més gravetat del que prevèiem. Dins de les muralles humanes hi havia grups perfectament organitzats, hi havia una jerarquia, qui donava ordres i qui les executava; també vam veure gent encaputxada i gent dedicada a alertar de la proximitat de la nostra arribada per conformar aquesta actuació dedicada a impedir la nostra intervenció."

El coronel ha afegit que, en alguns casos, els agents es van fer enrere per "l'agressivitat" que es trobaven:

"Les unitats, en no pocs casos, donat l'alt grau d'hostilitat i agressivitat que van veure en alguns d'aquests locals, van decidir avortar la intervenció per evitar mals majors."

Tal com ha fet Enric Millo al matí, Pérez de los Cobos s'ha referit a un agent agredit al cap:

"Hi va haver casos en què la situació de violència va ser molt greu. Hem vist, hi ha hagut imatges... Recordo un guàrdia civil a terra rebent un cop de peu al cap... Situacions de molta gravetat que per sort no van acabar amb conseqüències més greus."

I ha manifestat que la crida del president Puigdemont a "defensar les urnes" els va "complicar moltíssim" la feina, perquè "el grau de virulència" de la gent als col·legis "es va incrementar molt considerablement". Això va fer, segons ell, que les intervencions policials s'allarguessin "en excés". Pérez de los Cobos ha remarcat que no hi va haver cap ordre de deixar d'actuar als col·legis.

"No hi va haver càrregues"

Pérez de los Cobos ha definit l'actuació dels cossos policials com a "exquisida" i ha negat que hi hagués càrregues.

"Per part de les forces de seguretat no hi va haver cap càrrega policial. El concepte de "càrrega policial" està encaminat a una dissolució o desallotjament d'un local. Aquestes unitats, precisament per aquest ús exquisit de la proporcionalitat, van evitar en tot moment arribar a desallotjar els locals, encara que, com li dic, la interlocutòria els facultava per a això."

A més, ha destacat que en alguns col·legis es va fer servir gent gran o menors com a "escuts" i ha indicat que un agent va protegir un menor:

"En determinats col·legis van col·locar nens i gent gran a l'avantguarda d'aquests parapets. Un agent de la Guàrdia Civil, quan va arribar la unitat a intervenir, va veure que un pare tenia un nen petit de 3 o 4 anys, i que el pare es trobava en la línia d'actuació, i per descomptat es va parar l'actuació. Aquest agent de la Guàrdia Civil es va acostar al pare i li va demanar que sortís amb el nen, i hi ha imatges d'això."

En el torn de les defenses, Pérez de los Cobos s'ha vantat que, fins ara, s'han arxivat la majoria de les denúncies que es van presentar contra l'actuació policial de l'1-O:

"Es van presentar moltes denúncies i, actualment, els sobreseïments passen del centenar i no hi ha hagut ni una sola condemna."

Relació "sempre difícil" amb Trapero

Pérez de los Cobos ha relatat al Suprem que la seva relació amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va ser "sempre difícil" perquè el va veure com "una ingerència":

"Ell inicialment va reaccionar entenent-ho com una ingerència, com l'establiment d'una mena d'autoritat per sobre d'ell. El fiscal superior li va aclarir que no era així, que el comandament operatiu el duria ell directament, però que ja que encarregava una actuació conjunta als 3 cossos hi havia d'haver algú que l'auxiliés en tasques de coordinació, i m'ho assignava a mi."

Pérez de les Cobos ha posat com a exemple de la tensió el fet que, en una de les reunions prèvies a l'1 d'octubre, Trapero va delegar la presència en el comissari Ferran López:

"La relació va ser sempre difícil perquè, després de la reunió del dia 23, tot i que jo havia comunicat que convocava reunió per al dia 25 i que la instrucció número 4 deia que havien d'anar a les reunions els responsables dels 3 cossos de seguretat, el dia 25 Trapero no es va presentar a la reunió i va enviar-hi el comissari Ferran López."

El coronel ha afegit que Trapero també va demanar per escrit que revoquessin la seva designació, "al·legant els mateixos arguments que el senyor Forn havia donat en una compareixença pública, que era una invasió de competències dels Mossos d'Esquadra".

Critica el pla dels Mossos

Pérez de los Cobos ha anat detallant les reunions que hi va haver amb el fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya abans de l'1-O. Preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal, ha explicat que tant el fiscal com ell mateix entenien que el pla d'actuació que van presentar els Mossos el dia 23 de setembre era insuficient:

"(Pérez de los Cobos) El fiscal superior li diu que el pla no sembla apropiat per impedir un referèndum, sinó més encaminat a un dispositiu policial d'uns eleccions normals, i no d'un referèndum prohibit que s'ha d'impedir.

(Madrigal) Qui més hi intervé?

(Pérez de los Cobos) Hi intervinc jo i considero que aquest pla, tal com està redactat, no impedeix la realització del referèndum."

La Junta de Seguretat "kafkiana" i "l'oportunitat d'or" de Trapero

Pérez de les Cobos ha definit com a "kafkiana" la Junta de Seguretat que l'aleshores president Puigdemont va convocar de forma unilateral abans del referèndum. Ha retret que l'únic punt de l'ordre del dia era "surrealista":

"Es convoca amb menys de 24 hores d'antelació i amb un sol punt de l'ordre del dia, que ell sol va decidir, i el títol encara era més surrealista, perquè venia ser més o menys 'Coordinació dels dispositius de seguretat a establir per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i de Catalunya per al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre', quan era una activitat que havia estat declarada il·legal."

El coronel ha considerat que el paper de Trapero en aquesta Junta de Seguretat va ser la pèrdua d'una "oportunitat d'or" de posar-se al costat dels que volien impedir el referèndum:

"Tot i haver rebut la interlocutòria que li ordenava impedir el referèndum, s'havia presentat en aquesta Junta de Seguretat i s'havia assegut en el costat de la Generalitat, quan tenia una oportunitat d'or per no haver-hi assistit. I no només hi va assistir, sinó que va fer unes intervencions que estaven absolutament en la línia amb la resta dels que estaven asseguts al mateix costat, que eren els convocants d'aquesta activitat il·legal que a ell se li havia ordenat impedir."

La declaració continuarà

L'interrogatori ha acabat a dos quarts de 9 del vespre, però es reprendrà aquest dimecres a les 9.30 del matí, perquè encara falten les preguntes de diverses defenses. En aquesta sessió, només ha pogut fer les seves l'advocat Xavier Melero, que defensa Joaquim Forn.

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés