Acord a la UE per no retallar els dies de pesca si s'apliquen mesures per a la sostenibilitat

Els ministres de Pesca de la Unió Europea han arribat a un acord, de matinada, que podria revertir la proposta de retallar de 130 a 27 els dies a l'any que es podrà pescar al Mediterrani.

Brussel·les ofereix ara una dotzena de mesures per garantir la sostenibilitat de la pesca. Si els pescadors les compleixen, obtindran compensacions en forma de dies per sortir a pescar, de manera que podrien acabar sortint els mateixos dies que el 2024.

Els ministres consideren que han arribat al difícil equilibri entre la pesca sostenible i la rendibilitat econòmica. "L'acord permetrà mantenir les poblacions de peixos en nivells sostenibles i protegir l'entorn marí, alhora que també es considera la viabilitat del sector", diu un comunicat del Consell de Pesca.

S'esperava que aquest canvi calmés el malestar del sector, que ara haurà de valorar la proposta. Però la majoria dels pescadors consideren l'acord "un xantatge", perquè en molts casos les mesures proposades representen una despesa que molts no podran assumir, i menys d'un dia per l'altre.

"Amb 130 dies l'any ja no és viable, i si, a més a més, hem d'aplicar més mesures, al final sempre ens trobem amb el mateix, i el que paga és el poble", ha dit el patró major Jaume Carnicé Mas, de Vilanova i la Geltrú, al programa "Els matins".  

L'única excepció és la confraria de Palamós, que està satisfeta amb l'acord perquè ja fa anys que apliquen moltes de les mesures que ara imposa Europa.

L'acord ha arribat de matinada, en la segona sessió del Consell de Pesca, després que dilluns no s'arribés a cap consens. No ha estat fàcil negociar una solució que satisfaci Brussel·les i també els governs dels països més afectats, Espanya, França i Itàlia, i, sobretot, els pescadors que es guanyen la vida al Mediterrani.

El ministre espanyol d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, ha dit aquest dimecres que l'acord sobre pesca "garanteix" l'activitat, però admet que les mesures compensatòries són "complicades" de posar en marxa. Planas també promet suport econòmic al sector provinent de fons europeus i reitera que la proposta de Brussel·les era "injusta i radical".

Mesures mediambientals

No se saben els detalls de les mesures que es proposen, però, entre les principals condicions hi ha:

► L'adaptació de xarxes: 45 mm per a la pesca costanera i 50 mm per a l'arrossegament

► Utilitzar portes voladores o pelàgiques a les barques d'arrossegament, unes portes més lleugeres, que no toquen a terra, i amb menys impacte sobre el fons marí 

► Vedes i zones de protecció --per garantir, sobretot, la recuperació d'alevins de lluç i la gamba roja

► Adaptar-se a tecnologies més innovadores 

Tot plegat, noves despeses per als pescadors. De fet, tres de cada quatre haurien de canviar les malles i 4 de cada 5, les portes voladores, que, segons el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, aquests canvis no es poden fer "d'un dia per l'altre".

"La despesa més important és adequar i canviar sistema de portes. Ja hi ha gent que ho té, però no tothom, i això val  60.000 mil euros i no tothom estarà disposat o  ho pot fer."

Reducció de la pesca d'arrossegament 

La pesca d'arrossegament s'haurà de reduir, però menys:

"Reduir l'esforç pesquer dels arrossegadors en un 66% en aigües espanyoles i franceses i en un 38% en aigües franceses i italianes per protegir les poblacions demersals, tenint també en compte l'impacte socioeconòmic a les flotes."

La proposta inicial preveia una reducció del 79% de les captures d'arrossegament, cosa que reduïa els dies de pesca a 27 l'any. 

Pel que fa a la pesca de la gamba roja del Mediterrani, també s'imposa una reducció del 10% de les captures, en comptes del 30% de la primera proposta.

Complir més mesures, més dies de pesca

La fórmula acordada preveu un sistema de crèdits en forma de dies que permetrà aconseguir més dies de pesca per cadascuna de les dotze mesures de sostenibilitat que es compleixin.  

Un mecanisme de compensació que el comissari de Pesca europeu, Costas Kadis, ha dit que "alleujarà l'impacte socioeconòmic" de la reducció dels dies de pesca.

Kadis posava com a exemple que si un vaixell fa servir malles de 50 mil·límetres sota certes condicions podrà rebre un 50% més de dies de pesca. 

Unes mesures que es poden acumular, i si un vaixell les utilitza totes podria arribar a pescar "els mateixos dies o gairebé els mateixos dies que ha pescat aquest any", ha dit Kadis en la compareixença posterior a l'acord.

Els pescadors rebutgen l'acord que consideren "un xantage"

A la Ràpita, on hi ha la flota d'arrossegament més gran de Catalunya, les 32 barques han sortit a mar després de dos dies d'aturada, gens contents amb l'acord signat a Europa. El secretari de la confraria Joan Balagué considera "un xantatge" condicionar l'increment del permís d'activitat a noves mesures. Consideren "una injustícia" que els penalitzin els períodes els dos mesos de veda voluntària que ja fan.

Balagué assegura que no s'han tingut en compte les repercussions socioeconòmiques, mirant només "una sostenibilitat basada en els recursos".

"Serà molt sostenible, perquè al final només quedarà recurs (peix) perquè els pescadors, amb aquestes mesures acabaran desapareixent."

El patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martínez, tem que moltes barques no podran continuar pescant. "El que passarà serà que molts hauran de plegar" i no descarta "mesures de protesta més dures que les que hem fet fins ara", assenyala.

Jaume Carnicé, patró major de Vilanova i la Geltrú, afegeix que sense pescadors "el futur de la pesca passa perquè no hi hagi peix de proximitat, aquest és el futur" diu.

La Confraria de Palamós, tot i estar d'acord amb les mesures, els preocupa la reducció d'un 10% de les captures de gamba roja que proposa el Consell d'Europa. Confien que hi hagi un repartiment de quilos de gamba per a cada confraria i no que sigui global, perquè els perjudicaria.

Palamós admet que les mesures que ells ja van començar a introduir a la seva flota des del 2013, no les puguin assumir de cop altres confraries, però asseguren que els han donat resultats positius. 

Barques amarrades i concentracions de protesta

Els pescadors d'arrossegament catalans --unes dues-centes embarcacions-- s'han posat en peu de guerra contra la proposta que s'ha començat a negociar a Brussel·les.

Aquest dilluns les barques de pesca dels ports catalans no han sortit a la mar. I tampoc han sortit aquest dimarts. Els molls han quedat completament deserts, només amb algunes concentracions de protesta.

A Madrid, també hi ha hagut una protesta, que ha aplegat 2.000 pescadors davant les oficines de la Comissió Europea.

Inassumible per a la flota pesquera catalana

L'objectiu principal d'aquesta reducció dels dies de pesca era la recuperació de les poblacions de peixos i crustacis. Com és evident, si les captures es redueixen, les diferents espècies es poden reproduir amb més facilitat. És el mateix que es fa amb les vedes temporals, quan es prohibeix pescar determinats peixos, però a l'engròs. 

Un informe de l'Institut de Ciències del Mar revela que la pesca de la gamba de Palamós és la més ben gestionada de Catalunya, i que la reducció de les captures havia permès que la gamba roja d'aquesta zona s'hagués recuperat més ràpidament que a la resta del litoral català. 

El president de la Federació Catalana de Confraries, Antoni Abad, insisteix que els pescadors catalans són capdavanters en l'aplicació de mesures per facilitar la reproducció de les espècies marines, però alerta que el plantejament de Brussel·les és inassumible:

"Quina empresa pot sobreviure treballant 28 dies l'any? Això és un despropòsit i un disbarat de proporcions bíbliques. Entre els dies festius, els de veda i els de mal temps, els pescadors ja han retallat molt la seva activitat."

El portaveu de les confraries catalanes també explica que les mesures es plantegen pensant en les flotes industrials de l'Atlàntic, que no tenen res a veure amb les petites embarcacions del Mediterrani.

El president de la Federació Catalana de Confraries admet que els agradaria que Espanya pogués aplicar una minoria de bloqueig amb la resta de països afectats, entre els quals hi ha França i Itàlia. Així podrien aturar el nou reglament i es començaria a negociar de nou.

Si això no és possible, els pescadors es conformarien a conservar, almenys, les quotes d'enguany, quan han pogut sortir a pescar entre 100 i 110 dies.