Pete Doherty i Robert Gerhard, vencedors d'un festival In-Edit de rècord

Fa una setmana Pete Doherty va visitar Barcelona per presentar el seu documental "Peter Doherty: Stranger in my own skin".

I mirant-se la ciutat va fer el gest de voler-la abraçar. I avui ha estat el palmarès del festival In-Edit qui l'ha abraçat a ell. I a la seva parella, la directora Katia de Vidas, que l'ha gravat durant deu anys, a través de gravacions domèstiques, en un retrat íntim i descarnat del líder de The Libertines i Babyshambles que li ha valgut el premi a millor documental internacional. Caos, autodestrucció i ganes d'emergir de les addicions d'un cantant que deia saber viure només dins de les cançons.

I millor documental nacional, "Revolutionary Quartet, l'enigma Gerhard", un altre retrat de factura, guió i història impecables. Dirigit per Xavier Bosch i Josep Badell, amb coproducció de TV3, rescata de l'oblit una figura cabdal, la del vallenc Robert Gerhard, un dels compositors avantguardistes més rellevants i misteriosos del segle XX. I segueix el quartet que l'homenatja el seu nom, i que va actuar en directe al cinema.

El jurat ha concedit dues mencions especials, per a la danesa "Music for Black Pigeons", una mirada reflexiva sobre les trobades entre un compositor danès i joves músics de jazz, i per a "Riqueni", guitarrista flamenc que també va tocar al festival, amb la guitarra i amb aquest retrat sobre alcoholisme, salut mental i generositat humana.

El premi al millor curtmetratge ha estat per al colpidor "Dol i fa sol". Maria Besora i Pep Garrido han acompanyat la trobada entre el grup Xiula i diverses famílies que han perdut un ésser estimat. Plegats, transformen les seves experiències sobre la mort i el dol en una cançó.

Més de 33.000 espectadors

Tot plegat en una edició de rècord, la més multitudinària dels 21 anys d'història de l'In-Edit. A falta de saber les xifres definitives --aquest diumenge encara hi ha projeccions--, ja s'han superat els 33.000 espectadors de l'any passat, amb més sessions esgotades que mai, 23, més documentals, més sessions i una constatació: el binomi música i cine, viscut en pantalla gran i en forma d'esdeveniment, no para de créixer.