Pic de covid en ple estiu: per què hi ha més casos ara que a l'hivern, tot i ser menys greus

És possible que actualment trobem al nostre entorn persones que ara estan passant la covid o que l'han passat fa pocs dies. I és que n'estem vivint un pic epidèmic en ple estiu que, segons els experts, entra dins l'esperable. Els virus respiratoris --i la covid n'és un-- són molt més freqüents a l'hivern que a l'estiu. Per què hi ha tants casos ara?

En les últimes dues setmanes s'han superat els 7.000 contagis setmanals, una xifra a la qual no es va arribar ni a l'hivern. Al desembre, el nombre màxim d'infeccions a Catalunya va fregar els 6.600 casos a la setmana.

Són també molts més casos que l'any passat en aquestes dates, quan es van registrar 2.700 contagis setmanals a mitjans de juliol, segons el Sivic, el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya.

També hi ha gairebé 500 persones ingressades als hospitals, el doble que l'any passat, tot i que només 15 de greus a les Unitats de Cures Intensives --davant els 12 que hi havia a les UCI a mitjans de juliol del 2023--. En tot l'any no hi ha hagut cap defunció associada a la covid-19.

Sembla que la immunitat adquirida tot aquest temps ens està protegint, no tant de no agafar la infecció com d'evitar que es converteixi en una malaltia greu. Però l'arribada d'una nova variant més contagiosa ha canviat l'escenari, com explica el doctor Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona.  
 

Les variants JN-1 i KP-2

Tots els virus canvien o muten amb el pas del temps i també ho fa el virus SARS-COV-2, que és el que provoca la malaltia que coneixem tècnicament com a covid-19. La soca original d'aquest coronavirus ha anat mutant constantment els últims anys amb variants com l'Alfa, la Beta, la Delta o l'Òmicron, la predominant a Catalunya  i la resta del món des del 2022.

Dins d'aquestes variants hi ha subvariants, de les quals no en sabem la majoria dels noms tècnics, però que els investigadors segueixen de prop.

De fet, el 2020 l'OMS ja va establir un grup de treball sobre l'evolució d'aquest virus i les seves variants, i aquest any ha creat una xarxa internacional anomenada CoViNet, en la qual participen més de 30 laboratoris i instituts de recerca de tot el món, per detectar al més aviat possible qualsevol canvi o mutació i fer-ne un seguiment.

Vigilen, per exemple, si les noves variants són més contagioses o no, si hi ha més risc de malalties o complicacions associades, si les vacunes i els medicaments encara són eficaços o si es poden detectar amb les proves de diagnòstiques actuals, com els tests d'antígens o les PCR.

Les variants JN.1 i KP.2, les predominants ara mateix, són, de fet, subvariants dins d'òmicron que, tot i ser més contagioses que les seves predecessores, no tenen un risc més alt de provocar complicacions greus.

La variant JN.1 de la SARS-COV2 és la més detectada aquest estiu --en un 98,3%--, amb un predomini del subgrup anomenat FLiRT --coqueteix en anglès, pel gran nombre de mutacions que presenta--, al qual també pertany la KP.2, que va en augment.

Quins símptomes presenten?

Cap de les dues variants presenta símptomes diferents dels que ja coneixem --mocs, mal de cap i de coll, tos, cansament, dolor muscular, etc.--, i en principi també es detecten en test d'antígens o PCR, però només es poden distingir d'altres variants en proves de laboratori.

En els casos més greus també presenten complicacions similars a les que ja es coneixen, com la dificultat per respirar o la insuficiència respiratòria.

Actualment no és obligatori aïllar-se en cas de contagi de covid-19, tot i que sí que es recomana quedar-se a casa els primers dies, almenys fins 24 hores després de no tenir febre. També es recomana portar mascareta i evitar el contacte amb altres persones, sobretot amb les de risc.

Les vacunes de la tardor inclouran la nova variant

Les vacunes de la pròxima campanya, a la tardor, ja inclouran aquesta variant, destaca el doctor Trilla, que recomana a la població de risc, com la gent gran o les persones immunodeprimides, que es protegeix amb les noves dosis de reforç:

"Convé protegir-se i les vacunes s'hauran actualitzat i adaptat en aquestes variants que estan circulant avui. Però, per entendre'ns, la vacuna que ens vam posar l'any passat ja ha quedat prou lluny per dir: 'No és la millor protecció'."

I és que el risc de fer complicacions per als col·lectius vulnerables continua sent més alt, alerta Trilla.

No és la mateixa covid que el 2019

El nombre de contagis actuals no tenen res a veure, però, amb les taxes del 2022 i el 2021, amb 30.000 i 60.000 contagis setmanals respectivament la setmana 28 de l'any, la que va del 8 al 14 de juliol, l'última en què hi ha registres aquest 2024.

Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya també alerta que cal protegir-se amb les noves vacunes, ja que la variant actual no és el covid-19 que ja coneixem:

"Parlem de covid, però en realitat no estem parlant exactament del mateix covid"

"Ja anem per la N variant i no són exactament igual i es fa tot un esforç per modificar i adaptar les vacunes al que més està circulant", explica.

Mendioroz afegeix que la covid, tot i ser diferent d'altres virus com la grip, ja suscita una preocupació semblant entre els col·lectius vulnerables, per les seqüeles que pugui deixar a llarg termini i perquè el risc de complicacions que es poden presentar són cada cop més semblants:

"Té un component que no tenen els altres virus, que és el tema de la covid persistent i les seqüeles a llarg termini, que aquestes persones tenen situacions complicades i poden persistir molt de temps."

La immunització de la població és bàsica, explica el doctor Trilla, perquè la situació no es compliqui: "El panorama des del punt de vista social ha canviat radicalment. Amb aquestes taxes d'infecció, sense immunitat, estaríem de nou en una situació com la que vam viure l'any 2020."