Picar l'ullet, el gest d'unes granotes de la Xina per consentir l'aparellament

Picar l'ullet com a flirteig no és un gest exclusiu dels humans i dels primats. Les femelles d'una espècie de granotes de la Xina també ho fan per dir sí als mascles abans d'aparellar-se.

És la primera vegada que es detecta aquest gest --el fet de tancar un ull amb picardia-- amb una finalitat de comunicació social en una espècie que no són primats. Fins ara, s'havia detectat en les persones i en 71 espècies de primats, segons un estudi del 2013.

Ara, a la llista s'hi ha d'incloure un amfibi: les femelles de la granota Odorrana tormota, també coneguda com la granota de torrent d'orelles còncaves, una espècie endèmica de la Xina. 

El descobriment l'han fet investigadors de la universitat xinesa d'Anhui --una de les poques zones on viu l'espècie--,  i s'ha publicat a l'últim número de la revista especialitzada Current Biology. 

Amb la picada d'ullet consenten l'aparellament

Les femelles d'aquestes granotes donen el "sí" als mascles picant l'ullet. Els científics van arribar a aquesta conclusió a través de les observacions de camp i experiments controlats del comportament durant l'aparellament. En aquest procés van comprovar que només els mascles que havien rebut una picada d'ullet de la femella aconseguien aparellar-se amb èxit i no eren rebutjats, diuen a l'estudi:

"Utilitzen la picada d'ullet per comunicar-se amb els mascles per instar-los a iniciar l'amplexus (l'acoblament sexual propi dels amfibis anurs, que tenen una fecundació externa i es fa a l'aigua) per a l'aparellament."

El cap de la investigació, Zhang Fang, ha dit a l'agència oficial xinesa Xinhua que "la troballa suposa un avenç important en el camp del comportament social i comunicatiu de les granotes i, per tant, en el coneixement de l'origen i l'evolució de la comunicació visual entre animals".

"Les nostres troballes revelen que els parpellejos poden servir com a senyal social en espècies no primats", conclou l'estudi.

Comunicació per ultrasons

Aquesta espècie de granotes habita en zones muntanyoses, entre els 150 i 700 metres d'altitud, en rierols sorollosos. Són unes granotes llargament estudiades i que han donat importants sorpreses als científics, sobretot sobre els sistemes de comunicació d'aquests amfibis.

Ja el 2006, el professor Jun-Xuan Xen, de l'Institut de Biofísica de l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS), va descobrir que aquesta espècie de granotes es comunica a través d'ultrasons, i va ser el primer que va documentar una espècie no mamífera capaç d'utilitzar sons inaudibles (freqüències superiors a 20 kHz). Actualment, només una altra espècie d'anures, les granotes Huia cavitympanum, s'ha demostrat que també ho fan. Això és extremadament inusual en vertebrats no mamífers. 

L'any 2008, en un altre estudi, Jun-Xuan Xen concretava la importància d'aquesta comunicació ultrasònica en el procés de festeig i aparellament, segons publicava l'Acadèmia Xinesa de Ciències.

Una hipòtesi dels científics relaciona l'ús dels ultrasons com una evolució en la comunicació per adaptar-se al seu hàbitat sorollós. El senyal amb una picada d'ullet per permetre al mascle --molt més petit que la femella-- iniciar la fecundació pujant al damunt de l'esquena, de moment encara no té cap hipòtesi que l'expliqui.