Pilar Rahola s'endú el 57è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la "Cornèlius l'almogàver"
Josep-Anton Fernàndez ha obtingut el Premi Miquel de Palol de poesia per l'obra "L'estranger a casa", i Salvador Sabrià el Carles Rahola d'assaig per "L'escriptori de la Seu"
L'escriptora i periodista Pilar Rahola ha recollit el Premi Prudenci Bertrana de novel·la, creat el 1968 i dotat amb 30.000 euros, per l'obra "Cornèlius l'almogàver".
La novel·la, situada al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, està protagonitzada pel cavaller Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, que veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament.
Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s'uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble.
La seva travessia el portarà als llocs emblemàtics de les batalles almogàvers, des de les terres de l'Anatòlia o els grans ports de la Mediterrània fins a Armènia, en un seguit d'aventures en què coneixerà la bella Garsenda de Torroella, que esdevindrà una figura cabdal a la seva vida.
Premi Miquel de Palol de poesia
Per la seva part, Josep-Anton Fernàndez ha obtingut el Premi Miquel de Palol de poesia per "L'estranger a casa", un llibre sobre l'estranyesa: sobre el pas d'una frontera interior que ens converteix en estrangers a nosaltres mateixos.
És també un llibre sobre la pèrdua: l'autor hi expressa poèticament el dol per la mort de tres éssers estimats. I finalment, el poemari tracta de com les coses més pròximes la història individual i col·lectiva, la sexualitat, el treball creatiu ens obren noves dimensions, estranyes i sorprenents, de nosaltres mateixos.
Edicions Proa publicarà "L'estranger a casa", aquest setembre dins "Els llibres de l'Óssa Menor". Josep-Anton Fernàndez (Barcelona, 1963) és professor d'Estudis Catalans a la UOC, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB i doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge. És membre de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua, on coordina la Comissió de Nous Parlants.
Premi Carles Rahola d'assaig
El 45è Premi Carles Rahola d'assaig l'ha recollit Salvador Sabrià per "L'escriptori de la Seu". L'assaig es remunta a la nit del 10 d'octubre de 1936, en plena revolució anarquista, al cementiri de la Seu d'Urgell, on van ser afusellades 23 persones.
No consta que aquella nit funesta hi hagués hagut cap combat a la població, ni cap aixecament militar violent --tot i tenir-hi un regiment en actiu--, ni tampoc cap rebuig armat contra els que des del primer moment es van oposar al cop d'estat de Franco.
Quan al cap d'un any es van exhumar els cadàvers --en una actuació promoguda per la Generalitat--, només en van aparèixer 22. Faltava el fondista Jaume Sabrià, avi del periodista que signa la investigació.
L'exploració del cas és la base d'un llibre que fa un recorregut atent per la quotidianitat de la Seu durant aquells anys i posa en relleu l'arbitrarietat de la violència, la dificultat de "conviure" amb un familiar desaparegut i el persistent esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica.
Salvador Sabrià Pau (1960) és un periodista terrassenc amb una llarga trajectòria en diversos mitjans de comunicació, tot i que la major part la va exercir a El Periódico de Catalunya, on va fer, entre altres tasques, de cap de secció de Política i d'Economia en diferents èpoques.
També va exercir de redactor en cap al Diari de Barcelona. Anteriorment, havia treballat a Catalunya Ràdio i al diari Avui. Va ser un dels promotors de la revista terrassenca Al Vent. Un article seu va obtenir el Premi Gaziel de periodisme 1986.
Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil
La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 39è Premi Ramon Muntaner a l'obra "Bereshit. La filla del Sol i de la Lluna", de Teresa Muñoz, una novel·la fantàstica en què les bruixes són les protagonistes.
Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana es publica sota el segell Fanbooks. Bereshit arrenca parlant-nos de la pèrdua i el dol en l'adolescència a través de la Greta, una noia de disset anys que va perdre la germana gran en un accident de trànsit.
El dol de la Greta, però, es converteix ràpidament en el fil conductor que ens fa arribar al quid de la qüestió: una història de bruixeria i malediccions que ens remunta a finals del segle XVIII.
Premi Cerverí a la millor lletra de cançó
El 30è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó ha estat per "Cendres" d'Anaïs Vila. El guardó, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio, premia la millor lletra de cançó editada el darrer any en català amb la col·laboració de la Revista Enderrock. Hi participen les lletres originals i inèdites editades en el sector discogràfic durant l'últim any natural (de l'1 de maig al 30 d'abril).
Anaïs Vila Casanovas (Santpedor 1988) és una cantautora i cantant catalana, llicenciada en periodisme per la UAB i Màster en Estudis Teatrals per l'Institut del Teatre i la UAB i ha combinat la música amb la ràdio.
Actualment, combina els escenaris amb la docència a l'ESEM Taller de Músics de Barcelona, a l'Escola de Música de Gràcia de Barcelona i a l'Aula de Música Moderna de Terrassa. El 2021 va rebre la Beca d'Ajuda a la Composició que atorguen conjuntament SGAE i Cases de la Música.
Premi Aurora Bertrana de traducció
El 3r Premi Aurora Bertrana de traducció l'ha rebut Ramon Farrés per la traducció de "Maria Antonieta" de Stefan Zweig. El jurat ha considerat que la traducció de Farrés resol de forma excepcional el grau d'exigència d'una obra que articula molts nivells i registres, des del retrat eminentment literari fins a la documentació, els coneixements culturals i històrics, entre molts altres aspectes de la naturalesa humana.
El jurat també ha destacat l'ús del català acurat, fluid i elegant, que subratlla temes i formes de la llengua viva i genuïna. "Maria Antonieta" va veure la llum l'any 1932 i ara, per primer cop, es publica en català de la mà de La Segona Perifèria.
Ramon Farrés (Manlleu, 1962) és llicenciat en Filologia Clàssica i doctor en Traducció. Del 1989 al 1993 va ser corresponsal del diari "Avui" a Berlín, i des del 1995 és professor de Traducció a la UAB.
Premi Lletra
El 24è Premi Lletra ha recaigut en "LiteraCura'T", un pòdcast de píndoles literàries de Raquel Casas i Lídia Gàzquez. El premi Lletra, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la Universitat Oberta de Catalunya per promoure la lectura en català i l'ensenyament-aprenentatge de la literatura catalana mitjançant les TIC, proposa anualment un repte i premia la millor proposta presentada per donar-hi resposta. Enguany les candidatures rebudes han hagut de donar resposta a la pregunta-repte: com podem contribuir a millorar el benestar emocional d'infants i joves amb la literatura i la lectura en català?
- ARXIVAT A:
- Literatura
