Pioneres a la Guàrdia Urbana de Tarragona: "El primer dia anàvem amb minifaldilla"

Fa 50 anys que les primeres dones van ingressar al cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. A finals de 1974, l'Ajuntament de la ciutat va decidir posar en marxa la coneguda com a "secció femenina de la policia municipal". Per poder accedir al cos, calia tenir entre 18 i 35 anys, una alçada mínima d'1,6 metres, i ser solteres o vídues. 

A la prova d'ingrés s'hi van presentar vuit dones, que van ser pioneres a l'hora de trencar el sostre de vidre en un àmbit històricament molt masculinitzat. Maite Roca, que ara té 71 anys, hi va ingressar amb 20 i hi va treballar fins als 63.

Ella i les seves companyes de promoció es van estrenar durant la cavalcada de Reis.

"Vam sortir amb vestit jaqueta, amb minifaldilla, amb botes i un bolso. Era el dia dels Reixos, havies d'estar allà, aguantant, i va ser horrible. Vam passar un fred... Amb el temps se'n van adonar i ens van posar pantalons i un abric llarg."

Cobraven menys i patrullaven soles

Amb aquell primer servei, Tarragona es convertia en una de les primeres ciutats espanyoles a incorporar dones a la policia municipal. L'actual intendent de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, considera que va ser "un gran pas pel significat social i laboral", perquè, fins aquell moment, la seguretat pública estava monopolitzada pels homes. 

Els inicis, però, no van ser gens fàcils per a aquelles 8 dones. A mitjans del anys setanta, la igualtat entre homes i dones era una utopia. Els obstacles que es van trobar van provocar, fins i tot, que un parell d'elles deixessin la feina.

D'entrada, cobraven molt menys que els agents. A l'hora de patrullar, ho feien soles, a diferència dels homes, que anaven en parelles. Tampoc els donaven cap arma, cosa que les deixava desprotegides i els havia causat algun ensurt. 

El vestuari també les limitava, però el més difícil va ser la relació amb els companys homes, amb alguns dels quals van viure episodis greus de discriminació. 

"Els homes no volien estar amb les dones, tenien por que, si passava alguna cosa, nosaltres no corresponguéssim. Algun home ens deia que les dones no havíem de ser aquí, que havíem de ser a casa rentant plats i cuidant el marit"

Vuit hores diàries regulant el trànsit

Aquella discriminació tenia un impacte directe a l'hora d'assignar les feines. Roca explica que els donaven les que els homes no volien, com regular el trànsit. Ella ho va fer durant més de 10 anys: 8 hores diàries al bell mig d'una cruïlla, fes el temps que fes, i sense poder moure's. Només lliurava un dia a la setmana, un dissabte o un diumenge.

En contrast amb les pedres al camí que es van anar trobant, hi ha el bon record que conserva de la relació amb la ciutadania. Per Nadal, i com era tradició, els tarragonins li deixaven "un munt de regalets" a la cruïlla on treballava, fins que es va normalitzar l'ús de semàfors. 

L'intendent Vázquez apunta que, tot i que s'ha evolucionat en garantir la igualtat entre homes i dones, encara treballen aspectes com "el llenguatge, els uniformes o la participació de les dones en les tasques de gestió".

Roca celebra els avanços en aquest àmbit --a elles no les deixaven anar ni en cotxe ni en moto-- i recomana a les noves generacions de dones a la Guàrdia Urbana que "tinguin molta paciència i procurin passar-s'ho bé". "Estaran millor del que vaig estar jo i poden fer tota la feina que jo no vaig poder fer", conclou.