Pla de suport de la UE a la indústria de l'acer per fer front als aranzels de Trump
La Comissió Europea també preveu ampliar la llista de productes americans amb gravàmens addicionals
El sector metal·lúrgic s'ha convertit en una preocupació màxima per a la Unió Europea. La política aranzelària de Trump amenaça d'inundar el mercat europeu amb acer i alumini de tercers països davant les dificultats per entrar als Estats Units.
Per això, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres un pla per enfortir el que considera un sector clau per a la seva economia i per al futur de les seves indústries, alguna de vital importància com l'automobilística o ara també la de defensa.
El pla pretén avançar en la descarbonització del sector sense que això afecti la seva competitivitat. I una de les fórmules és proporcionar-li accés a l'energia a un preu assequible, ja que aquesta indústria n'és una gran consumidora.
Així, la Comissió obre la porta a rebaixar a zero els impostos que graven l'electricitat, però també promoure els anomenats PPA, acords de compra per garantir un preu estable, alhora que es promourà l'increment de l'ús de l'hidrogen.
També es reforçarà el mecanisme d'ajust en frontera de carboni, ja establert el maig del 2023, i en període transitori fins que va entrar en vigor el gener del 2026.
Es tracta d'un instrument que vol posar un preu al carboni emès durant els processos de producció, de tal manera que els productes provinents de països amb legislació mediambientals més laxes no tinguin cap avantatge competitiu quan entren al mercat europeu, evitant, a més, que indústries d'aquí busquin beneficis deslocalitzant els processos més contaminants.
Ara el sistema es revisarà i s'estendrà a determinats productes derivats de l'alumini i l'acer i s'hi afegiran també noves mesures de control.
Contra la competència deslleial
A banda, la UE espera reforçar les actuals barreres per fer front a la competència deslleial. Per això la Comissió prepara controls per certificar l'origen de determinats productes amb la introducció d'una nova norma que ha de permetre saber l'origen real d'un producte d'acer i alumini.
Es busca evitar que gegants com la Xina, també afectat pels aranzels nord-americans i amb qui Europa ja té algunes restriccions comercials, intentin esquivar-les introduint els seus productes a través de tercers països.
D'aquesta manera, enviarien primer els materials a aquests tercers països i, des d'allà, tindrien més fàcil la seva entrada al mercat europeu, driblant les mesures de protecció.
A banda, s'aprova un paquet econòmic de 150 milions d'euros entre el 2026 i el 2027 per incentivar la innovació al sector.
La circularitat també està al centre del pla. S'establiran objectius d'acer i alumini reciclats a sectors clau i s'estudiarà la possibilitat d'incloure aquestes obligacions als materials de construcció o l'electrònica.
La indústria metal·lúrgica dona feina directament i indirectament a gairebé 2,6 milions de persones. La Comissió es compromet a vigilar l'impacte de l'actual context sobre l'ocupació.
L'ofensiva europea contra els aranzels de Trump
Tot plegat passa una setmana després de l'entrada en vigor dels aranzels que els Estats Units han imposat a l'entrada de l'acer i l'alumini al seu país.
El mateix dia la Unió Europea anunciava la seva ofensiva, responent amb la mateixa moneda: aranzels també en una sèrie de productes americans, des de béns de consum tan emblemàtics com les motos Harley Davidson o el bourbon a embarcacions, productes tèxtils com els Levi's o d'altres d'agrícoles com el blat de moro o l'arròs.
En una segona fase es reforçarà l'ofensiva per donar resposta a uns aranzels que no són nous --en el primer mandat de Trump ja es van activar, però en aquesta ocasió s'accentuen--.
En el cas de l'alumini, es passarà del 10% que es va aplicar llavors al 25%, i el secretari de Comerç dels Estats Units podria ampliar encara més la llista de productes derivats que podrien veure's afectats.
Per fer-hi front, la segona quinzena d'abril la Comissió té previst aprovar un nou paquet de mesures que haurà de passar abans per un període de consulta entre els diferents estats, però que apuntaria a una àmplia gamma de productes, des de tèxtils, electrodomèstics, plàstics o productes de fusta, però també agrícoles com ous, lactis, sucre o hortalisses.
Els dos paquets afectarien les exportacions nord-americanes per un valor de 26.000 milions d'euros, pràcticament la mateixa afectació que calculen que tindran els aranzels dels Estats Units.
