Pla espanyol per les ajudes europees: rehabilitació d'edificis i mobilitat elèctrica

El govern espanyol està enllestint el pla de reformes i inversions que ha d'enviar a Brussel·les perquè, un cop aprovat, la UE doni llum verda a la transferència d'ajudes en el marc del pla de recuperació postpandèmia, l'anomenat Next Generation. El pla l'ha presentat aquest dimecres al Congrés Pedro Sánchez.

L'acord de líders europeus fixava les línies mestres d'aquests fons, que s'han de gastar, prioritàriament, en projectes "verds" i digitals. Per ajustar-s'hi, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat 20 eixos prioritaris, i n'ha destacat dos; el pla de "mobilitat sostenible", amb uns 13.200 milions d'euros, i el de rehabilitació d'edificis per promoure'n l'eficiència, amb 6.800 milions.

Dins el paquet de "mobilitat sostenible" hi ha també les ajudes per esperonar la fabricació de bateries i cotxes elèctrics, amb projectes "tractor" com el consorci que pretén establir el govern espanyol amb Volkswagen i Iberdrola.

La "major oportunitat" en dècades

"El pla de recuperació és la major oportunitat d'Espanya des de la seva entrada a la UE", ha dit Sánchez, que veu en aquest pla la palanca per moure l'economia espanyola durant la pròxima dècada.

També es preveu invertir 4.000 milions d'euros en digitalitzar petites i mitjanes empreses, i la mateixa xifra pel promoure el 5G, així com 3.400 milions pels sectors turístic. Tot plegat per mobilitzar d'ara i fins al 2023 uns 70.000 milions d'ajudes.

Reformes a canvi d'ajudes

L'ajuda europea "a fons perdut" té condicions. Falta veure fins on vol col·locar el llistó Brussel·les, tenint en compte que l'impacte de la crisi ha sigut desproporcionadament més alta a Espanya i Itàlia que en altres països europeus. Però, en qualsevol cas, Pedro Sánchez s'ha de comprometre a aplicar reformes, com la laboral, que reduïria a tres els models de contracte.

Aquest dimarts li ha posat xifra a aquest compromís; 102 reformes, des de Salut fins al sistema elèctric, modernització de la justícia i l'administració.

La lupa, en qualsevol cas, estarà al damunt de les reformes potencialment més polèmiques; mercat de treball, pensions i impostos. En aquest sentit, Sánchez no ha volgut donar més detalls dels que s'han anat filtrant els últims dies, i ha deixat la concreció del pla que s'enviarà a Brussel·les per a la setmana que ve.

El president espanyol admet que la Comissió Europea pot tenir "reticències" davant l'abast (limitat) d'algunes de les reformes plantejades per Espanya, però insisteix que "s'afinaran". El pla s'ha d'enviar, com a molt tard, el 30 d'abril.

Harmonització d'impostos

Sobre les reformes fiscals, Sánchez insisteix en una "harmonització" d'impostos entre comunitats autònomes, un pas que aixeca les suspicàcies, per exemple, de Madrid. Això afectaria, entre d'altres, els impostos de patrimoni, successions i donacions.

El president espanyol ha volgut emmarcar-ho en un moviment mundial per harmonitzar la fiscalitat, en la línia de propostes com les sorgides des de la Casa Blanca: "hem sentit Biden, que ara per alguns deu ser un perillós comunista, parlar d'elevar els tipus efectius de l'impost de societats a nivell global".