Pla europeu de migració: retorns més àgils i sense quotes de distribució entre països

Pressionada pel desastre de Mória i Lesbos, Europa intenta trobar una política comuna de migració i asil i sortir del bloqueig actual.

Fa cinc anys, la guerra de Síria va portar a Europa més d'un milió i mig de persones, en l'anomenada "crisi dels refugiats", i ja s'ha vist que el sistema de quotes per països no ha funcionat. Ara, la Comissió Europea ha presentat la proposta nova, un pacte sobre migració i asil que intenta compaginar posicions molt diferents i que ara comença una negociació difícil.

Solidaritat a la carta

Els països del sud, que són porta d'entrada, continuaran assumint el pes burocràtic, logístic i social. Però Brussel·les diu que la resta hauran d'assumir el que anomena "solidaritat obligada" i els ofereix opcions.

Per buscar l'acord, s'ha descartat el repartiment obligatori dels migrants entre els estats, com a la crisi del 2015. Els països podran triar ara entre acollir migrants amb dret d'asil, fer-se càrrec de la repatriació dels que no tinguin aquest dret o finançar equipaments com, per exemple, el camp nou de Mória.

Devolucions ràpides

Es vol reforçar el control fronterer i, a més, el missatge que es vol deixar clar és que Europa retornarà als països d'origen els que no tinguin dret a quedar-s'hi. Per això volen fomentar les devolucions ràpides, i que siguin efectives.

Brussel·les vol revisar les peticions d'asil a la frontera i manté que els països d'arribada són els que han de tramitar les sol·licituts. Els migrants arriben a Espanya, Itàlia o Grècia i volen anar cap a països com Alemanya, mentre que altres, com Hongria o Polònia, es neguen a acollir refugiats.

Crítiques de les ONG

Les ONG implicades han rebutjat el pla, sobretot perquè consideren que Brussel·les s'ha acabat plegant a les exigències dels estats que més s'oposen a la immigració de la UE.

"És com demanar a un assetjador que porti un nen a casa." És la cita que il·lustra la crítica que ha fet Human Rights Watch.

Oxfam Intermón defensa, a més, que tots els estats haurien de ser solidaris amb els països del sud d'Europa i compartir la responsabilitat de protegir, enlloc de compartir la càrrega dels retorns forçosos, tal com planteja la Comissió Europea.