Pla per eliminar l'amiant: retirar 800.000 tones en 8 anys, primer, en edificis públics

El consell de govern ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. D'aquesta manera, l'actual govern recupera i dona continuïtat al projecte proposat per l'anterior executiu, que va decaure pel procés electoral, per accelerar l'eliminació de les 800.000 tones d'amiant repartit en cobertes per tot Catalunya. 

Al davant, deu mesos de treball per aconseguir el redactat definitiu de la nova normativa, que serà impulsat des de l'Agència Catalana de Residus. La llei definitiva tindrà com a objectiu el control i la retirada de l'amiant de tot Catalunya per raons de salut pública, començant per edificis de l'administració i acabant, progressivament, pels immobles de particulars.

La normativa preveu de cara el 2025 una partida de 10 milions d'euros per a subvencions relacionades amb la retirada de fibrociment i 300.000 euros més per a un programa temporal de contractació de personal per retirar aquest material.

Sancions de fins a 100.000 euros

Per incrementar la velocitat de retirada, a més del suport, formació i assessorament que des de la Generalitat es trasllada als ajuntaments, la llei també inclourà mesures que incentivin els particulars a eliminar l'amiant dels seus edificis. 

D'una banda, a través d'inspeccions tècniques es pot detectar i informar d'elements externs amb amiant (baixants, aïllants, mitgera...). Pel que fa als interiors, la llei contempla crear un certificat de presència d'amiant a l'habitatge/edifici. Aquest "segell", que indicaria la presència o no d'amiant, es podria aportar en una operació de lloguer o compravenda de l'immoble.

La llei contempla sancions que podrien arribar als 100.000 euros per infracció molt greu, en cas de no complir amb l'obligació de retirar amiant o elements de fibrociment perillosos.

Ara mateix, dels 6.500 immobles propietat de la Generalitat ja han estat avaluats el 83%. La resta està pendent. Dels edificis ja avaluats, nou de cada deu estan lliures d'amiant. Al 10% restant, és a dir, uns 540 edificis, s'hi ha detectat amiant i ja se n'estaria fent el control i dissenyant una planificació per retirar-lo.
 

Retirada progressiva

Es fa evident que amb el pas del temps l'amiant esdevindrà un perill creixent per a la salut de la població. En aquest sentit, la nova llei catalana estaria en línia amb les recomanacions de la Unió Europea, que aposten per retirar l'amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i al conjunt d'immobles de tot el territori europeu per al 2032.

Molts dels edificis públics són de titularitat municipal (des d'escoles, a centres sanitaris, passant per centres culturals). Amb la llei de l'amiant es promourà la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques, especialment amb els ajuntaments.

L'abril de l'any passat la Generalitat va demanar als ajuntaments que completessin un cens d'identificació d'edificis públics amb amiant. Només el 20% dels municipis catalans han lliurat aquest cens (més o menys complet) i una minoria (6 per ser exactes) han lliurat un cens que inclou tant edificis públics com particulars. 

Ara el govern oferirà als consistoris un mapa que ha elaborat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que localitza totes les cobertes de fibrociment. 

On dipositar l'amiant retirat?

Des de Generalitat assenyalen que només s'estan retirant 20.000 tones anuals d'amiant. Així, doncs, a aquest ritme, trigaríem 100 anys a desfer-nos de tot de l'amiant distribuït pel territori català.

Es considera que aquest element està retirat correctament quan se'n coneix perfectament la traçabilitat i es porta a un abocador preparat per manipular-lo i emmagatzemar-lo en condicions segures.

Ara mateix es poden comptar amb els dits d'una mà les deixalleries que estan preparades a Catalunya per rebre residus amb amiant.

La llei preveu afegir mòduls -entre les 450 deixalleries catalanes- per manipular, amb el protocol adequat, petites quantitats d'aquest material.

També caldrà més inversió en grans dipòsits o destins finals on abocar aquests residus, com ara l'actual abocador de Castellolí.

Així, doncs, bona part del 2025 es dedicarà a la tramitació parlamentària d'aquest projecte de llei, que no estarà exempta de l'actualització d'alguns continguts i d'al·legacions que puguin presentar entitats i experts en la matèria. 

Així, la nova llei vol agilitar tot el procés d'eliminació d'aquest residu i, per fer-ho, obre la porta a redactar un pla d'infraestructures especial per a l'amiant.

Un perill per a la salut

L'amiant és un mineral compost de fibres, molt resistents a la fricció, als productes químics i a la calor. Combinat amb altres elements, com el ciment, és una barreja coneguda pel seu nom comercial: uralita. Durant el període 1960-1980, se'n va fer un ús extensiu per fabricar cobertes, balcons de plaques, falsos sostres, tanques, canonades o dipòsits d'aigua, entre d'altres.

La vida útil de l'amiant en bones condicions pot oscil·lar entre els 30 i 50 anys (depèn de les condicions de l'entorn, d'on està ubicat, de l'exposició a fenòmens meteorològics, entre d'altres). El fet és que acabada la vida útil, les fibres que componen l'amiant es poden despendre, flotar en l'aire i ser respirades.

En funció de paràmetres com la concentració o el temps d'exposició a aquestes fibres, una persona que les hagi respirat corre el risc de tenir patologies respiratòries com ara la fibrosi pulmonar, el mesotelioma o el càncer de pulmó.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha explicat que aquest material ja ha assolit el final de la seva vida útil i que s'han de retirar aviat:

"Hi ha 800.000 tones de fibrociment en coberta a Catalunya. Ara acabaria la seva vida útil i podríem començar a tenir problemes de salut. Per això cal dotar la llei de fons necessaris per assegurar l'erradicació total d'ara al 2032."

La radiografia sobre la quantitat d'amiant que queda al territori català, recollida en un estudi de la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals el 2001, va calcular una forquilla d'entre dos i tres milions de tones de fibrociment instal·lat en diferents edificis, estructures i elements de Catalunya.

Un nou mapa elaborat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) entre el 2022 i el 2023, fent servir imatges aèries i de satèl·lit, va identificar unes 800.000 tones de fibrociment repartides en 122.460 cobertes (els vols cartogràfics no detecten l'amiant que puguin contenir mitgeres, testos o canonades, per exemple).

Cal una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si l'amiant es pot mantenir un temps més (sempre que estigui identificat i se'n faci un seguiment). Ara com ara, però, no hi ha cap obligació de retirar l'amiant si es troba en bon estat.