Plans de millora en llengua i matemàtiques: mesures per començar a revertir el fracàs PISA

El Departament d'Educació desplegarà el curs vinent una primera bateria de mesures per revertir la davallada dels resultats educatius. Ho ha anunciat la consellera, Anna Simó, davant el Consell d'Educació de Catalunya, en resposta a les propostes plantejades ara fa un mes pel grup d'experts nomenat pel mateix departament per revertir els mals resultats de l'últim informe PISA.

Educació crearà la figura de mestres i professors referents en matemàtiques i comprensió lectora als centres escolars a partir del curs vinent. També impulsarà un pla per a la millora de la comprensió lectora en 250 centres i un programa que millori les matemàtiques en 200 escoles i instituts. A partir del setembre també hi haurà 1.900 docents més. 

La consellera ha explicat que els hauria agradat assumir totes les propostes del Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, però que el context de pressupostos prorrogats i de final de la legislatura no ho han permès.

Els comptes que no han tirat endavant destinaven 50 milions d'euros a impulsar aquestes mesures, però Simó ha garantit que s'entomaran les mesures més urgents, les que no es poden ajornar. En part, es finançaran amb una línia de crèdit extra aprovada pel govern.

"No comptem amb el pressupost més expansiu i que ens hauria permès tenir una bossa de 50 milions d'euros només per tirar endavant les propostes immediates. Ara bé, tot i no tenir pressupostos, no podem ajornar la resposta per millorar els resultats."

Plans de millora en llengua i matemàtiques en alguns centres

Educació reforçarà l'aprenentatge de les competències matemàtiques i lingüístiques amb la creació d'un referent docent en aquestes matèries a l'educació infantil i primària. També es reforçaran els perfils actuals d'immersió lingüística i de biblioteca.

El departament desplegarà un pla de millora de la comprensió lectora que preveu la formació docent en 250 centres en un inici per millorar les metodologies d'aprenentatge de la lectoescriptura.

S'elaboraran materials perquè els centres puguin fer la revisió de la competència lectora que duen a terme, la prova de fluïdesa i la comprensió tant a primària com a secundària. També es crearà un espai d'experimentació i reflexió sobre la lectura en un nombre reduït de centres.

Pel que fa a la competència matemàtica, el curs 2024-25 es posarà en marxa un programa adreçat inicialment als 200 centres educatius que tenen més marge de millora en aquest àmbit. El programa inclourà formació i assessorament amb materials didàctics manipulatius, programacions i guies per a docents.

L'objectiu és impulsar l'aprenentatge dels aspectes amb més marge de millora que cada centre ha pogut identificar en els resultats de les últimes proves de competències bàsiques. Paral·lelament, Educació explica que ja s'estan impulsant millores en la formació continuada en didàctica de les matemàtiques i acords amb les universitats per a la formació inicial docent.
 

Els centres disposaran d'una guia d'aprenentatges bàsics

El departament donarà als centres educatius materials bàsics per facilitar als docents la identificació dels aprenentatges fonamentals en les diferents àrees del currículum. Els documents orientatius, amb les guies que inclouran els criteris d'avaluació clau per a cadascun dels cicles, ja s'estan elaborant.

Aquestes guies permetran orientar els docents i els centres en els processos a l'hora de programar i dissenyar activitats d'aprenentatge i d'avaluació. També es lliuraran orientacions als centres per seqüenciar i fixar l'aprenentatge de la lectoescriptura al primer cicle de primària.

Sis línies d'actuació: de la inclusió a l'estabilitat dels centres

El departament ha concretat la seva proposta en la línia dels grans objectius establerts pel grup d'experts: inclusió, formació i millora competencial, lluita contra l'abandonament escolar prematur, acollida i educació a temps complet, a més de l'impuls del benestar de la comunitat educativa i la defensa del català.

La primera línia d'actuació vol seguir avançant en l'equitat, la inclusió i l'acompanyament a l'alumnat per assegurar la igualtat d'oportunitats. Es crearan 340 noves dotacions de personal per millorar l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials i reduir les ràtios més elevades.

Simó també ha anunciat que a partir de setembre s'inclourà un nou mòdul de català professional als cicles de formació professional d'oficis que es dediquin a atendre les persones. A més, el primer trimestre del curs que ve es presentarà un pla de xoc per situar l'abandonament escolar per sota del 9%, que és el que marca la UE.

La segona línia vol focalitzar l'acció dels docents en l'enfocament competencial dels aprenentatges fonamentals de cada etapa. Aquí s'inclouen els plans de millora en matemàtiques i comprensió lectora, i les guies d'aprenentatges bàsics. També es preveu un pla de millora de les biblioteques escolars del país.

La tercera línia vol assegurar les condicions de benestar de tots els membres de la comunitat educativa, tant des de l'àmbit docent com de l'alumnat. Aquí s'inclou el desplegament de la figura de la infermera referent del programa Salut i Escola als centres d'infantil i primària.

La quarta línia vol actualitzar i millorar la formació inicial dels docents, orientar-los en la incorporació al sistema i oferir-los formació permanent. S'ha reactivat el programa de millora i innovació en la formació de mestres en col·laboració amb les facultats d'Educació. Es continuarà amb els programes d'acompanyament del docent novell i s'impulsarà un pla de formació docent permanent partint de dades i indicis.

La cinquena línia pretén reforçar i donar suport, confiança i estabilitat als centres educatius. Educació destaca que el curs vinent hi haurà 1.914 noves dotacions respecte del curs anterior i que s'està dissenyant una nova borsa de places i vacants, un segon algoritme de nomenaments telemàtics, i que es crearà un grup estable de substitucions. També es treballa per la desburocratització dels centres.

La sisena línia vol dotar el sistema educatiu d'estabilitat normativa i econòmica. Es vol avançar en la universalització dels plans educatius d'entorn (PEE) per a l'educació a temps complet a tot el país i s'impulsen campanyes per prestigiar la professió. Simó ha insistit que el curs s'iniciarà el sisè dia feiner i que ha encarregat un estudi sobre els horaris i la implementació de la jornada contínua.

El govern proposa crear en la nova legislatura l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació per generar evidències científiques que serveixin de guia en les polítiques per millorar la qualitat del sistema educatiu. El departament també avança que el curs vinent es prepararà el suport normatiu per fer una prova pilot de zones educatives per al curs 2025-26.

Segons dades del 2020, la despesa pública en educació a Catalunya se situa en el 4,21% sobre el PIB, encara lluny del 6% que la LEC exigeix en l'horitzó del 2029. 

Un pla condicionat per la pròrroga pressupostària i el final de legislatura

La consellera Simó ha explicat que assumeixen bona part de les propostes del grup d'experts, però que presenten les que són possibles a curt termini per dimensió, pressupost i/o complexitat.

Simó ha admès que la pròrroga pressupostària i el final de la legislatura no són el millor context per assumir-les, però també ha justificat que executar-les totes alhora podria "tornar a tensionar el sistema" i que caldrà aplicar-les gradualment, quan sigui possible.

La consellera ha detallat que no haver aprovat els pressupostos més expansius de la història els impedeix disposar de la partida de 50 milions d'euros adreçada a impulsar les mesures proposades pel grup d'experts.

Mentrestant, el govern ha aprovat aquest dimarts una línia de crèdit per a despeses urgents que inclou 312 milions d'euros per a Educació. Aquests recursos es destinaran, bàsicament, a la contractació de professorat durant el curs i a garantir les beques menjador.