Plans d'emergència nuclear, entre la desactualització i el desconeixement de la població
Les centrals nuclears ja formen part del paisatge de la Ribera d'Ebre i del Baix Camp. Aquestes dues comarques concentren 3 dels 7 reactors nuclears que actualment funcionen a l'estat espanyol. Malgrat que molts dels seus habitants porten quasi tota la vida en convivència amb aquesta indústria, la majoria mostren un total desconeixement de com caldria actuar si es declarés una emergència nuclear:
"No sé si hauria de marxar, si hauria de tancar finestres, no en tinc ni idea", explica Baby Poveda, que viu a l'Hospitalet de l'Infant des de fa 46 anys. Una resposta que repeteixen, un rere l'altre, els veïns a qui ens adrecem.
"Sempre hem sentit a parlar dels plans, el Penta, els plans d'evacuació, però realment, arribat el moment, no sabria com actuar... més enllà del que em digués el sentit comú, clar", explicava el Joan Carles, nascut a l'Hospitalet de l'Infant fa 54 anys.
Altres, com la Pilar, casada amb un treballador jubilat de Vandellòs I i de Vandellòs II, recorda que ja va viure l'accident de Vandellòs I el 1989.
"Al final no va passar res, el meu home va anar cap a la central i jo em vaig quedar a casa. Vam tenir un incident, però al final no va passar res... Esperem que no passi res."
"L'incident" a què fa referència la Pilar és l'accident més greu que ha patit una central nuclear espanyola i en va accelerar el tancament. De fet, Vandellòs I marca l'inici de la implantació de l'energia nuclear a Catalunya l'any 1972.
Han passat més de 50 anys des que va entrar en funcionament la primera central catalana i en queden menys de deu perquè tanquin progressivament. Uns anys que no han servit per desplegar de manera efectiva els plans d'emergència exterior.
Quins plans d'emergència hi ha?
En el cas de les centrals tarragonines, el pla es diu Penta (Pla Emergència Nuclear Exterior de les Centrals d'Ascó i Vandellòs) i penja directament del Plaben (Pla Bàsic d'Emergència Nuclear).
L'última redacció del Plaben és del 2004 i l'última modificació, del 2009, de manera que no incorpora, per exemple, els aprenentatges de l'accident de Fukushima (2011).
En canvi, fonts de Protecció Civil ens asseguren que en cas d'emergència nuclear sí que s'activarien les alertes als mòbils, una mesura que hauria de recollir la nova redacció del Plaben, que segons fonts de la subdelegació del govern, estaria a punt de veure la llum.
Val a dir que, després de múltiples comunicacions amb la subdelegació del govern a Tarragona i amb la Direcció General de Protecció Civil, no hem obtingut resposta de cap responsable.
Pel que fa al Penta, el pla director és de l'any 2009, tot i que es modifica parcialment cada cert temps, sobretot per canviar el nom de les persones responsables.
El mateix passa amb l'anomenat Pamen (Pla d'Actuació Municipal en Emergència Nuclear), obligatori a tots els municipis de la zona 1 del Penta (radi 10 quilòmetres des de la central) i de la zona 2 (entre 10 i 30 quilòmetres).
Què han de recollir els plans d'emergència nuclear
Les funcions bàsiques que haurien de recollir aquests plans municipals són:
- Alertar, informar i donar avisos a la població
- Col·laborar amb els grups operatius en l'aplicació de les mesures de protecció a la població
- Facilitar la distribució de substàncies per a la profilaxi radiològica (pastilles de iode)
- Facilitar el confinament i proveïment a la població
- Facilitar l'evacuació
- Transmetre, rebre i registrar les comunicacions durant l'emergència
Durant anys, els municipis han anat apuntant mancances per fer un desplegament efectiu dels seus plans d'emergència. En la majoria dels casos, demanen la col·laboració d'altres institucions implicades per poder garantir estar preparats davant d'un accident nuclear, tal com explica l'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpció Castellví.
"Els municipis sols no podem fer front a tots els requisits que marquen els plans d'emergència, necessitem la col·laboració de totes les institucions, sobretot les més grans."
Per la seva banda, al juny la Generalitat (amb competències en protecció civil al Penta) va reclamar al Congrés dels Diputats la participació directa del govern català en la planificació i gestió dels Penta.
A hores d'ara, totes les demandes d'informació als serveis territorials de la Generalitat a Tarragona han quedat sense resposta i no hem pogut corroborar la vigència o el recorregut d'aquesta sol·licitud.
El desconeixement dels veïns i dels estiuejants
Però la manca d'actualització dels plans d'emergència no és el més important per a la població que viu a tocar de les centrals. El desconeixement que mostren la majoria de veïns s'explica per la falta d'informació i perquè mai s'ha fet un simulacre amb població ni a Ascó ni a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
La central Vandellòs II és al costat de la de Vandellòs I (en fase de desmantellament i clausura). Es troben al nucli de l'Hospitalet de l'Infant, amb 6.000 habitants a l'hivern, que es tripliquen en temporada turística.
Una de les platges on l'estructura de les dues centrals és més visible és la de l'Almadrava; aquí hi viuen unes 50 persones a l'hivern i unes 3.000 a l'estiu. Són a 500 metres de la central i, segons el pla d'emergència, el primer que caldria fer és avisar la població, però aquí, fins fa 6 anys no hi ha hagut un sistema de megafonia capaç de fer aquest avís.
De fet, l'Almadrava va viure el simulacre més ambiciós que s'ha fet mai entorn de les nuclears catalanes. Va ser l'any 1987, just abans de l'entrada en funcionament de Vandellòs II. La megafonia no va ser audible i els autobusos que havien d'evacuar la població es van quedar encallats en els carrers laberíntics d'aquesta urbanització, pràcticament intactes des d'aleshores i amb una sola via de sortida. Els simulacres amb població no han arribat mai.
Aquesta va ser una de les mancances detectades pel síndic de greuges l'any 2019, que va elaborar un llistat de deficiències en el desplegament dels plans d'emergència, que anaven des de l'estat de les vies d'evacuació, amb un especial èmfasi en les vies R16 i R15, fins a la pèssima cobertura mòbil de molts municipis.
Un fax encara per comunicar incidències
Un exemple paradigmàtic és l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, a només dos quilòmetres de les centrals d'Ascó, i on el mateix 2019 vam anar a comprovar que la sala que s'hauria de convertir en el centre de coordinació davant una hipotètica emergència no tenia cobertura mòbil i l'alternativa per avisar de qualsevol incidència era el fax.
Hem volgut tornar-hi cinc anys després i ens han admès que la cobertura ha millorat mínimament, però que el fax continua sent el canal preeminent per comunicar qualsevol activació del Penta.
Cinc anys després de presentar el seu informe, la Sindicatura de Greuges no ha rebut cap retorn de millora i, per tant, sobreentenen que tot segueix igual.
Quines millores s'han fet?
Però nosaltres sí que hem intentat buscar aquestes millores. Ho hem fet a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, on la seva alcaldessa, Assumpció Castellví, reconeix la necessitat d'actualització dels plans actuals.
"S'han millorat coses, no podem anar només al negatiu, però en falten moltes per fer."
Justament al nucli de l'Hospitalet s'està en procés d'obrir més vies d'evacuació de la població, que es troba encaixonada entre el mar i la via del tren, l'autovia i l'autopista.
Ara mateix només hi ha dues sortides terra endins i una d'elles no permetria l'accés de vehicles grans, perquè és un túnel de dimensions reduïdes: "Ja hem pactat amb Adif per fer més passos d'emergència, perquè la població pugui sortir més ràpidament i no siguin uns tubs de col·lapse".
Des del municipi també es recorda que els encarregats de cada àrea del Pamen han rebut formació i que l'emergència està organitzada. És el cas de l'Àrea Bàsica de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, on entrem per parlar amb la responsable sanitària del Pamen i veure on es custodien les pastilles de iode que s'haurien d'administrar a la població com a profilaxi radiològica.
Esther Morales sí que ha rebut formació per actuar davant una emergència d'aquest tipus: "Es començaria amb un confinament, després amb un repartiment de pastilles i després s'acabaria amb una evacuació... Tot això no s'ha simulat mai a gran escala, però sí en grups reduïts per saber com distribuiríem les pastilles entre la població".
Al CAP de l'Hospitalet de l'Infant, tancades amb clau en una petita habitació, hi ha les 90.000 pastilles, que periòdicament es canvien. En aquest cas, les caixes provenen del Centre Militar de Farmàcia de la Defensa de Colmenar Viejo, a Madrid.
Així doncs, amb uns deures parcialment fets, gairebé s'arribarà al final de la vida útil de les centrals nuclears catalanes. Va començar el 1972 amb la posada en marxa de Vandellòs I i finalitzarà --segons la planificació actual-- el 2035 amb el tancament de Vandellòs II.
I, si res no canvia, la gran majoria de la població que els envolta no hauran sabut mai què fer si hi ha una emergència: "Jo confio en la seguretat d'aquestes instal·lacions, però ens hem de preparar millor, perquè jo estic segura que si hi hagués una emergència, tindríem problemes", lamenta l'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.