Plans d'emergència: quants n'hi ha i quins municipis no han fet els deures
Consulta al mapa quins plans d'emergència té el teu municipi i quins està obligat a tenir vigents
Si una cosa ha demostrat la tragèdia del País Valencià --a banda de la mala gestió i la improvisació-- és que tenir plans d'emergència municipals és fonamental.
Una bona coordinació, alarmes a la població, protocols... són eines bàsiques per evitar haver d'improvisar en moments dramàtics.
Ara, a Catalunya, els ajuntaments estan revisant els seus plans d'emergència, després que aquesta setmana el president de la Generalitat, Salvador Illa, ho ha demanat als consistoris des del Parlament.
Alguns s'han d'actualitzar i d'altres els estan fent des de zero per poder reaccionar ràpidament.
Consulta al mapa quins plans d'emergència té el teu municipi
La normativa estableix que cada població té l'obligació d'elaborar un document de protecció civil municipal adaptat als riscos del territori.
Més enllà dels plans per inundacions, que han de presentar els 521 municipis que tenen risc alt d'inundacions a Catalunya --i que només 225 tenen vigent (43%)-- hi ha plans específics per nevades, ventades, perill sísmic o riscos químics, entre d'altres.
En aquest mapa pots consultar els plans d'emergència que hi ha aprovats a cada municipi:
Badalona i l'Hospitalet de Llobregat incompleixen la normativa
Dos dels quatre municipis més grans de Catalunya, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat, incompleixen la normativa sobre plans d'emergència perquè o bé no els tenen homologats per Protecció Civil o bé els tenen caducats.
Són casos especialment preocupants, perquè són dos dels municipis amb més riscos atribuïts, i, en canvi, no tenen cap pla en vigor.
Com a dada, val la pena destacar que Badalona va aprovar el seu últim pla d'emergències el 2002, tot i que s'ha de renovar cada quatre anys.
Dels municipis de més 75.000 habitants, Rubí, al Vallès Occidental, i Manresa, al Bages, tampoc tenen cap pla homologat.
Barcelona, amb els deures fets, però pendent del clavegueram
Barcelona, en canvi, ho té tot al dia. En aquest cas, els experts assenyalen que el risc no és tant d'avingudes sobtades d'aigua --com ha passat a València--, sinó d'insuficiència de drenatge del clavegueram.
Per això, les infraestructures de col·lectors i dipòsits pluvials són clau.
Girona també ha fet els deures, i Tarragona i Lleida han de presentar un pla per a riscos aeronàutics.
La capital del Segrià, a més, ha d'entregar el pla contra els incendis forestals.
Els exemples de Puigcerdà i Agramunt
En altres municipis, com Puigcerdà, a la Cerdanya, el risc d'aiguats torrencials és molt alt. Estaven obligats a tenir un pla, però mai s'havia fet. El nou govern local fa uns mesos que treballa en la redacció d'aquest pla.
L'alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió, reconeix que "serveixen molt" perquè, en el moment que s'activa una emergència "saps quins procediments has de seguir, a qui has d'avisar i ho tens tot protocol·litzat".
On van haver de refer el pla d'emergència és a Agramunt, a l'Urgell. Una rubinada ara fa 9 anys va inundar l'escola bressol i la residència d'avis, on van morir quatre persones.
Aquells fets van canviar moltes coses al municipi, com ara replantejar-se el pla urbanístic. Ara entre altres mesures, es prohibeix construir a la vora del riu.
Identificar els riscos a cada municipi
I és que cada població té els seus riscos i les seves particularitats i, per això, és clau fer aquesta feina en l'àmbit local.
"Has d'identificar moltes coses, has de distingir molts actors i t'has de mullar per definir quin és el llindar en què es passa d'una alerta a una emergència", explica el cap de Protecció Civil de Barcelona, Hèctor Carmona:
"Per molt que adaptis un document de la Generalitat, com l'Inuncat, és una cosa general i el que cal en cada cas és una feina d'estudi i de despatx d'identificar i analitzar exactament què pot passar al teu municipi".
Empreses i entitats civils poden ser útils
Els plans locals no només coordinen els equips d'emergència de bombers o sanitaris, també recullen dades de qualsevol empresa o entitat de la societat civil que pugui disposar de material o recursos que puguin ser útils per fer front a l'emergència.
Es tracta des de maquinària fins a locals per emmagatzemar ajuda o instal·lacions per acollir la població evacuada.
Taula de la situació municipi a municipi
A més de situar-los en el mapa, en aquesta taula pots fer una cerca municipi a municipi per saber quins plans hi ha en vigor a la teva població i quins està obligada a fer.
