Plantes de biogàs, entre una alternativa per a residus com els purins i la inquietud veïnal
Oposició a diversos municipis a les plantes de biogàs que s'hi volen instal·lar: l'administració aposta perquè se'n facin de petites i a prop de les explotacions ramaderes
A Moià pot ser que el projecte d'una planta de biogàs acabi en una consulta popular als veïns davant la divisió que hi ha al municipi.
La planta té el 100% de finançament públic, "un cas únic a l'Estat," explica l'alcalde, Dionís Guiteras. Es projecta en uns terrenys agrícoles propietat de l'escorxador comarcal. Això ha fet pujar la mosca al nas a col·lectius ecologistes com El Fanal, tal com explica Pilar Clapés:
"L'escorxador va comprar terrenys i va demanar una ampliació. I sembla un intercanvi de cromos. Jo et cedeixo part dels terrenys per fer la planta i em deixeu ampliar l'escorxador, que és una activitat que gasta molta aigua".
Alguns veïns, com Lluís Rodríguez, temen les pudors que pot generar la planta. "Les cases més properes estan a 200 metres".
L'alcalde ho desmenteix. Diu que la planta estaria a uns 2 quilòmetres del poble i que el canvi d'usos dels terrenys, de rústic a industrial, permetrà, per una banda, legalitzar el polígon industrial on hi ha l'escorxador i que ara no compleix la normativa i, al mateix temps, construir la planta de biogàs el 2027. "Mai he fet ni faré intercanvi de cromos".
La planta preveu tractar purins de les granges de la zona i els residus orgànics o restes vegetals del municipi. Amb l'energia obtinguda volen alimentar tots els equipaments municipals i destinar-ne un 20% als veïns.
Oposició a Sant Sadurní d'Osormort
Aquí no hi ha divisió. Tots han dit no al projecte, inclòs l'Ajuntament. L'alcalde, Enric Riera, aposta per mantenir el model de poble rural, sense polígons ni grans instal·lacions. "No tindria sentit una planta per tractar purins en un dels pocs municipis d'Osona lliure de contaminació de les aigües pels nitrats de purins."
Com funciona una planta de biogàs?
El fang que queda es deshidrata i es converteix en un fertilitzant agrícola.
Gestionar bé per minimitzar l'impacte de les plantes
El rebuig a aquest tipus de plantes ve originat sobretot per l'impacte visual, el continu pas de vehicles pesants per portar el material a tractar i les possibles pudors. "A Vic no hem tingut queixes dels veïns", diu Marc Freixa.
Segons l'investigador del Centre Beta i responsable de la Comissió de Biogàs del Clúster de la Bioenergia de Catalunya, "és molt important gestionar bé aquestes plantes. Ubicar-les a llocs on impactin el mínim i hi ha tecnologia prou avançada per eliminar les males olors."
També veu aquestes instal·lacions com "una gran oportunitat" per gestionar els purins en comarques com Osona, on se'n generen molts.
Les plantes els tracten, n'obtenen biogàs i l'anomenat digestat, la matèria orgànica que queda del procés i que es compacta un cop extreta l'aigua. "És un fertilitzant que, a diferència dels purins, que tenen molt volum, es pot transportar fàcilment cap a altres països".
Una energia renovable en auge a Europa
Ja fa temps que països com Dinamarca, Itàlia, França i Alemanya estan instal·lant plantes de biogàs. La Generalitat proposa construir 12 plantes anuals fins al 2030, amb capacitat per tractar 50.000 tones cadascuna de residus orgànics i multiplicar per 3,5 la producció de biogàs.
Des del clúster de la bioenergia, Ricard Carreras creu que "hem de fer la transició cap a les energies renovables i això té un preu que com a societat hem de ser capaços d'assumir i vetllar perquè els impactes siguin els mínims".
- ARXIVAT A:
- Medi ambientEnergia
