Òscar Escuder i Rut Carandell, president i directora de la Plataforma per la Llengua (ACN Guillem Roset)

Plataforma per la Llengua també demana personar-se en la causa del 25% de castellà

L'entitat proposa fer un front judicial comú amb altres entitats i el govern per actuar de manera coordinada i també reclama la retirada de la modificació de la llei de política lingüística

La Plataforma per la Llengua ha engegat els tràmits per poder actuar com a part interessada en contra de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena a la Conselleria d'Educació de la Generalitat executar la sentència sobre el 25% d'hores lectives en castellà a tots els centres.

La petició al TSJC es va presentar aquest divendres, segons ha explicat aquest dilluns en roda de premsa el president de l'entitat, Òscar Escuder, que ha remarcat que veu "bases sòlides" per demostrar que la interlocutòria no aplica correctament la sentència de la qual es deriva.

L'advocada i directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, ha dit que la interlocutòria no s'ajusta a dret, "no aplica la sentència en els seus justos termes, sinó que els empitjora", i ha remarcat que posa en un pla d'igualtat el català i el castellà.
 

Front judicial comú

La Plataforma per la Llengua ha reiterat la crida a totes les entitats a sumar-se a un front judicial comú i ofereix l'assessorament de l'entitat per personar-se també contra la sentència.


Entitats com USTEC, La Intersindical, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans --que en el mateix moment de la roda de premsa estaven encadenats a la delegació del govern espanyol en protesta per la sentència--, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i l'Assemblea Nacional Catalana hi han donat suport.

En aquest sentit, Escuder també ha estès la crida a les entitats que formen part de la plataforma Som Escola i al govern, i ho proposarà a la reunió que faran aquest dilluns a la tarda per aconseguir "sumar el màxim d'entitats possibles que es personin contra la sentència" de manera "coordinada".
 

Contra la judicialització de l'escola

Carandell ha subratllat que la interlocutòria representa una "judicialització plena a l'escola" perquè, segons el text del TSJC, "qualsevol família es podria presentar com a part interessada i demanar-ne l'execució" i es podria produir una "execució perpètua de la sentència, centre a centre", ha dit.

Escuder també ha reclamat la retirada de la modificació de la llei de política lingüística perquè, a parer seu, s'ha demostrat que "no serveix per a res" i no blinda el català a les escoles. En aquest sentit, Rut Carandell ha afegit que la proposta de modificació tampoc s'ajusta al dret europeu, perquè va en contra de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM).
 

 

ARXIVAT A:
Català TSJC
Anar al contingut