Pleguen els restaurants del Port Olímpic de Barcelona, un espai que es transforma

Restaurants del front marítim de Barcelona tan emblemàtics com El Cangrejo Loco o La Taberna Gallega serveixen els últims àpats aquest diumenge fins que reobrin el 2024, coincidint amb la Copa Amèrica de Vela. Les obres de transformació del Port Olímpic els obliguen a fer una aturada de 18 mesos.

"Hi ha tristesa per haver de marxar", diu Mario López, l'encarregat La Taberna Gallega, que explica que els clients són conscients que aquests dies van al restaurant per última vegada fins que reobri.

També ha pogut renovar el contracte El Cangrejo Loco, que fa més de 30 anys que és al Port Olímpic. "Hem tingut la sort de participar en el concurs i tindrem una segona oportunitat. I això ens dona una miqueta d'il·lusió", diu Alfons Herrero, copropietari del restaurant.

Els nous contractes seran per dotze anys. El lloguer serà bastant més alt del que ara pagaven, però per sota del de mercat, segons la valoració de l'Ajuntament de Barcelona.

Menjar i economia blava

La remodelació del recinte comportarà la integració del Port a la ciutat i una major obertura de l'espai al mar.

Es crearà un balcó gastronòmic a l'actual Moll de Gregal amb una oferta variada de restaurants, en total dotze, i també botigues gastronòmiques. Encara hi ha locals per adjudicar. I on abans estaven els locals d'oci nocturn s'instal·laran empreses de l'anomenada economia blava, relacionades amb la nàutica i l'entorn marí, perquè es vol fer una aposta per la sostenibilitat.

"Ja tenim moltes empreses interessades a venir aquí. Hi ha molts àmbits de l'economia blava, la formació i la innovació tecnològica. Totes aquelles activitats econòmiques vinculades al món del mar, però amb l'adjectiu sostenible", destaca Olga Cerezo Martín, directora Port Olímpic de Barcelona.

Més espai de passeig

Però aquesta és només una part de la reforma del Port Olímpic. Es crearà una gran plaça amb la desaparició de l'aparcament i de la rampa, que es desmuntarà quan estigui llest el nou accés al port des de la ronda Litoral. I el Dic de Recer tindrà passejos a dos nivells després d'haver estat reforçat per prevenir futures llevantades.

"La qüestió és recuperar un espai que és de la ciutat. Tenim el front marítim més maco que hi ha, i al final això ha de ser part de la ciutat", reflexiona Iñaki Viñaspre, fundador del Grup Sagardi, que gestiona l'espai.

Totes aquestes transformacions es van començar a gestar el 2016, quan la Generalitat va acceptar traspassar la gestió del Port Olímpic a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser també l'inici del final dels bars musicals i discoteques, les concessions acabaven el 2020, com a part del pla per recuperar una zona marcada pels conflictes que ocasionava l'oci nocturn. Transformacions i canvis en què els veïns van tenir el paper d'impulsors.

"Era una cosa que venia de temps, que s'anava deteriorant. I, per tant, ha estat a base de perseverança, d'insistència i de capacitat de propostes de transformació. Si no hagués estat pel moviment de veïns i veïnes del barri, això no s'hauria arribat a fer, o almenys no en aquest moment", manté Jordi Giró Castañer, president de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica.

Un altre objectiu del nou Port Olímpic és fer més accessibles els esports nàutics amb el nou Centre Municipal de Vela, que començarà les obres al març. De moment, però, el que és segur és que la fita per inaugurar el nou Port Olímpic és la Copa Amèrica de Vela del 2024. En total, l'Ajuntament hi invertirà uns 40 milions d'euros.