Els batlles s'han reunit amb el president d'Òmnium després de conèixer la sentència (3Cat/Laura Bertran)

Plens a la Catalunya Nord: la justícia confirma la primacia del francès i nega cap dret al català

El Tribunal de Tolosa confirma que el català ha de quedar relegat i només es pot fer servir com a traducció del que ja s'hagi dit en francès

RedaccióActualitzat

El Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha confirmat la sentència del tribunal de primera instància de Montpeller i reafirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya del Nord, però confirma la possibilitat que les intervencions es tradueixin posteriorment al català.

Ho recull la sentència que s'ha divulgat aquest dijous, en què es diu per primera vegada que l'article 75 de la Constitució --el que recull que les llengües regionals formen part del patrimoni de França-- "no va atorgar cap dret o llibertat" ni als parlants ni a les autoritats locals. 

Tot i això, els magistrats afirmen que "el que disposa l'article 2 de la Constitució no constitueix cap obstacle al fet que les deliberacions i les intervencions dels regidors, un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català".

D'aquesta manera, la sentència accepta que el francès vagi seguit d'una traducció al català, però tanca la porta al fet que el català passi al davant del francès. Aquesta era la fórmula que recollia el reglament aprovat a Elna, que, segons la sentència, "infringeix" l'article 2 de la Constitució francesa, perquè el francès és la llengua oficial de la república.

Així, el tribunal rebutja els recursos d'alguns municipis que des del 2022 havien seguit l'estela d'Elna, i confirma que hauran de canviar els seus reglaments municipals. Això inclou els ajuntaments de Tarerac, Banys, Sant Andreu de Sureda i Portvendres.

No és una victòria però tampoc una derrota", han afirmat l'alcaldessa d'Els Banys i l'alcalde d'Elna, perquè el text sí que acaba reconeixent el dret individual a fer servir el català als plens.


Ho elevaran a Europa

Pel que fa a l'afirmació que les llengües regionals no compten amb cap dret, les defenses dels ajuntaments pensen fer-ho servir com a argument per elevar el cas al Tribunal Europeu, on reclamaran que es revisi el cas des del punt de vista dels drets lingüístics dels catalanoparlants.

"Ha de protegir els drets lingüístics de qualsevol ciutadà d'Europa, els catalans com els altres", ha apuntat l'alcaldessa d'Els Banys, Maria Costa.

Coincidint amb l'anunci de la justícia, els batlles s'han reunit aquesta tarda a la seu d'Òmnium amb el president de l'entitat, Xavier Antich. Durant la reunió han acordat elevar el cas al Consell d'Estat francès, el primer pas per elevar el cas a Europa. L'advocat Mathieu Pons ha detallat que la decisió d'aquest òrgan, amb seu a París, trigarà uns dos anys.

Antich ha explicat que han resolt "continuar la batalla judicial" per defensar el drets lingüístics dels catalans del nord. "El Tribunal de Tolosa ha decidit condemnar el català a ser una llengua subalterna, de segona", ha afirmat Antich que afegeix, però, que arran del procés, han aconseguit que aquesta sentència "reconegui que el català es pot fer servir als plens i que no es pot prohibir".


El prefecte ho va portar als tribunals

L'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord el va judicialitzar l'aleshores prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, que des del 2023 és el cap de gabinet d'Emmanuel Macron.

Furcy va recórrer als tribunals després d'intentar per carta que els ajuntaments implicats fessin marxa enrere en la modificació dels seus reglaments.

Alguns li van fer cas, però altres, com aquests cinc, van decidir mantenir-se ferms, i els seus alcaldes van acabar al banc dels acusats en el judici que es va fer l'abril de l'any passat a Montpeller.

ARXIVAT A:
Català FrançaCatalunya Nord
Anar al contingut