Plens només en francès a la Catalunya Nord: la justícia referma el veto a l'ús del català

Nou revés de la justícia francesa contra el català a la Catalunya Nord, on diversos ajuntaments van presentar un recurs per poder-lo fer servir als plens després que un tribunal de Montpeller ho prohibís en primera instància el 2023. 

Aquest dijous, en la vista d'apel·lació a Tolosa de Llenguadoc, la defensa ha reivindicat els drets lingüístics dels catalanoparlants, però el magistrat encarregat del cas ha refermat que l'única llengua d'ús en els plens ha de ser el francès.

L'opinió del magistrat no és encara una sentència --que arribarà d'aquí poques setmanes--, però el Tribunal d'apel·lació acostuma a seguir la seva tesi a l'hora de prendre la decisió definitiva.

Si s'imposa aquest criteri, els Ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac hauran d'anul·lar les deliberacions que van aprovar per permetre l'ús del català i traduir la intervenció posteriorment al francès.

Per l'advocat de la defensa, l'aspecte positiu del posicionament d'aquest dijous és que el magistrat ha eliminat les referències a lleis antigues, i jurídicament només es basa ara en l'article dos de la Constitució francesa, que recull la primacia de la llengua francesa.

En declaracions al programa Més324, l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, també s'ha mostrat optimista de cara a la futura sentència. "No donem la batalla per perduda. No la guanyarem del tot, però tenim esperança", ha explicat.

Elna, el primer poble que ho va impulsar

L'ús del català als plens el va iniciar l'Ajuntament d'Elna el 2022 i després s'hi van afegir altres municipis. Va ser el prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, qui va portar l'afer al tribunal després d'intentar per carta que els ajuntaments implicats fessin marxa enrere.

Alguns ho van fer, però altres, com aquests cinc, van decidir mantenir-se ferms, i els seus alcaldes van acabar al banc dels acusats en el judici que es va celebrar l'abril de l'any passat a Montpeller. 

Abans, el 2021, el Constitucional francès ja va tombar la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord.