Un verí per a l'ecosistema: com ens afecta el plom de la munició dels caçadors que es vol prohibir

A finals d'abril el Departament d'Agricultura va donar per acabada l'emergència cinegètica causada per la superpoblació de conills a les comarques de la plana de Lleida. Des que es va activar la primera declaració el març del 2023, es calcula que s'han abatut prop d'un milió d'exemplars, per a respir ni que sigui temporal dels pagesos, que veien malmeses les seves collites per aquests petits mamífers.

I tanmateix, aquesta acció per intentar controlar una plaga també s'ha saldat amb l'alliberament al medi ambient d'almenys deu tones de plom, un metall pesant altament tòxic i que pot trigar fins a 300 anys a degradar-se, procedent de la munició de caça.

Malgrat que fa anys ja se'n va prohibir l'ús en pintures, piles, llapis, i bàsicament a tot arreu, continua emprant-se per fabricar bales i pesos de pesca, tot i l'evidència científica existent des de fa dècades de l'elevat impacte perjudicial que té en els ecosistemes i la fauna que hi habita; a més, suposa un greu problema de salut pública, sobretot per a infants i embarassades.
 

Les xifres de l'amenaça del plom al medi

A Europa es calcula que anualment s'alliberen unes 44.000 tones de plom, el 57% de les quals procedents de tir esportiu, un 32% de la caça i un 11% de la pesca.

Segons l'Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques (ECHA), uns 135 milions d'ocells corren el risc de morir enverinats cada any per la ingesta de perdigons de plom. 14 milions més, sobretot rapinyaires, per ingestió secundària a partir d'animals intoxicats, i uns 7 milions, per empassar-se els pesos emprats en pesca.

Ara, després d'anys de reclamacions, la Comissió Europea per fi mou fitxa i ha presentat un esborrany per prohibir la munició de plom en qualsevol activitat a l'aire lliure. La decisió arriba dos anys després que l'ECHA emetés una recomanació per vetar aquest material i estalviar-li al medi ambient unes 630.000 tones de plom els pròxims 20 anys.

Si finalment la mesura tira endavant, la restricció, a més, protegirà més d'un milió d'infants que consumeixen carn contaminada amb plom procedent de la caça de manera habitual, segons recull l'ECHA.

"No s'ha identificat cap llindar de concentració segura de plom per sota del qual el plom no tingui efectes nocius per a la salut humana", assenyala el preàmbul de l'esborrany de la Comissió.

La prohibició no entraria en vigor immediatament, sinó que s'aplicaria en un termini de tres anys per a la caça menor amb cartutxos de perdigons d'acer i de cinc anys en el cas de tir esportiu. En canvi, pel que fa a la caça major (de mamífers com el cabirol, el cérvol o el porc senglar), tindrien una moratòria de 18 mesos que, en el cas de la pesca i en funció dels pesos i cimbells, variaria entre tres i cinc anys.

La mesura afectarà un sis milions de caçadors a la Unió Europea i uns 57.000 a Catalunya, que segons dades de la Conselleria d'Agricultura són les llicències de caça vigents. 

On fa més mal el plom?

El plom en la caça i la pesca es fa servir des de fa dècades, tot i que se sap que resulta tòxic. Als Estats Units ja hi ha estudis dels anys 30 del segle passat que n'alerten i als anys 90 ja es va prohibir l'ús d'aquest tipus de municions. El problema rau, per una banda, que aquests projectils generen una pluja de perdigons que es dispersen per l'aire i que es dipositen en el sòl. 

Això és especialment perillós en el cas d'ecosistemes com ara les zones humides, on el sòl són llims i fangs, i els perdigons, d'entre un i dos mil·límetres, queden enterrats. Aleshores les aus aquàtiques --ànecs, cignes, flamencs i ocells gal·liformes com les oques-- confonen els perdigons amb pedretes, que aquests animals mengen per poder digerir els grans durs que són la base de la seva alimentació. La ingesta de perdigons els enverina, molts emmalalteixen i acaben morint.

Per l'elevada vulnerabilitat d'aquestes aus, el febrer del 2023 la Comissió Europea ja va fer un primer pas i va prohibir-ne l'ús de munició de plom en zones humides. 

"Per cada animal abatut almenys disparen tres trets, amb 300 perdigons per cada un dels cartutxos, que contenen 32 grams de plom", assenyala el major expert en plumbisme --la intoxicació i mort per plom dels animals-- a Espanya, Rafael Mateo, actualment investigador titular de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) ubicat a Barcelona, i durant molts anys director de l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC), a Castella-la Manxa.

"És fàcil calcular a partir del nombre d'animals caçats quants quilos de plom s'han alliberat al medi", afegeix. Només el 2022-2023, segons dades d'Agricultura, es van caçar 413.000 tords comuns, 80.000 perdius roges, 200.000 tudons, per posar-ne només tres exemples de les aus més abatudes.
 

Primers estudis al Delta de l'Ebre

Als anys 90 Mateo va ser dels primers a estudiar l'impacte al Delta de l'Ebre de la caça en la fauna i va descobrir que l'acumulació de perdigons en llacunes i arrossars era altíssima. "Són zones relativament petites de superfície amb una densitat elevada de caçadors. Vam arribar a trobar 3 milions de perdigons per hectàrea", relata.

Mateo i el seu equip va fer estudis i va trobar plom en el 70% dels ànecs cua llarga. I la situació es repetia per tot el Mediterrani, també a l'Albufera i a la Camarga francesa. 

Gràcies en bona mesura a la recerca de Mateo i d'altres investigadors, com ara Raimon Guitart, aleshores de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), es va prohibir la caça amb plom als aiguamolls i zones humides el 2001. Tot i així, a jutjar pel que passa a zones com ara el parc Nacional Tablas de Daimiel , on es va prohibir la caça per complet fa més de 50 anys i encara es troben importants concentracions de plom, al Delta els científics estimen que també n'hi haurà.

Gran impacte en rapinyaires i carronyaires 

No tan sols les aus aquàtiques pateixen plumbisme, sinó també les rapinyaires i mamífers carronyaires que s'alimenten d'animals abatuts amb munició de plom. Les preses pateixen enverinaments i morts lentes i doloroses. Els projectils s'esberlen en entrar en l'animal i contaminen fins a 30 centímetres al voltant de la ferida.

"Als centres de recuperació de fauna ens entren moltes rapinyaires, com ara voltors i àligues daurades i cuabarrades, malaltes o mortes i quan els fem analítiques trobem quantitats elevades de plom", explica al 324.cat Jordi Sargatal, secretari de transició ecològica del Govern.

Els projectils que queden en el medi també poden contaminar el sòl i les aigües. I ja hi ha proves que, quan queden en zones agrícoles, com ara en arrossars, poden passar als conreus i intoxicar els ramats. Hi ha casos documentats de contaminació de terrenys agrícoles per plom en cereals a República Txeca i de nabius a Finlàndia.

A més de plom, la munició conté arsènic i antimoni, dos químics tòxics alliberats al medi quan es degrada.

Com afecta els humans la contaminació per plom?

L'Organització Mundial de la Salut dicta que no hi ha cap concentració segura per a la salut humana.

El plom pot afectar el sistema nerviós central, sobretot en el cas dels fetus durant l'embaràs, i dels infants.

També s'associa amb malaltia cardiovascular, a disfunció renal, infertilitat i avortaments.

Tot i que els caçadors solen retirar les parts que es veuen danyades per les bales de les preses, sovint, alerta Mateo, queden fragments microscòpics que no es poden treure durant la preparació del menjar i que s'acaben ingerint.

"Les bales s'arriben a fragmentar en 900 trossets. I el problema és que un cop al tracte digestiu, es pot quedar a l'apèndix o a l'intestí i anar alliberant més plom. En casos extrems pot donar lloc a intoxicacions clíniques".

Mateo afegeix que els estudis fets amb persones que consumeixen carn de caça de manera freqüent "mostren que tenen nivells molt més elevats de plom que la gent que no en menja".

"Els investigadors posen la veu d'alarma però des de seguretat alimentària no han fet cap alerta de moment", defensa José María López, subdirector general de Fauna Cinegètica, Caça i Pesca Continental de la Conselleria d'Agricultura.
 

Hi ha alternatives al plom?

Per què si se sap que és tòxic no s'ha prohibit abans el plom? Existeixen alternatives, tot i que, es queixen des del sector dels caçadors, no tan efectives com el plom. Hi ha l'acer, que és assequible tot i que més car, però que comporta, alerten des del sector de la caça, un perill de rebot que posa en risc tant els caçadors com els gossos.

A més, es queixen, no es pot fer sevir en moltes armes. Joaquín Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, assenyala que moltes de les escopetes dels caçadors solen ser herències familiars i que comprar-ne de noves té un cost de 1.500 euros com a poc. 

També hi ha munició feta de bismut i tungstè, que es pot utilitzar en armes vintage, però és entre 4 i 5 cops més car que el plom.

El sector ecologista i els científics que porten anys al territori documentant els enverinaments per plumbisme, es mostren satisfets.

"És un tema que s'estava allargant massa, perquè hi ha evidència científica d'efectes molt nocius per a la fauna salvatge de la dispersió de plom a la natura arran dels cartutxos de plom", diu al 324.cat Jaume Grau, portaveu d'Ecologistes en Acció de Catalunya. 

"Havent-hi alternatives a aquest tipus de munició, no té cap sentit continuar mantenint el plom".

L'ECHA estima que la transició de plom a altres materials els suposarà un "petit increment econòmic" per als caçadors. En canvi, des del sector de la caça s'alerta que cal que l'adopció d'aquesta moratòria es faci "amb seny i a poc a poc", per tal de donar temps per adaptar-se al col·lectiu i evitar que molts "abandonin l'activitat".

Per la seva banda, la Federació Catalana de Caça alerta que aquesta mesura podria acabar amb el 30% dels caçadors a Catalunya, que penjarien les armes.

"Això posaria en risc la conservació dels ecosistemes, ja que la caça és una eina fonamental de control de poblacions i gestió del medi natural", defesa López, d'Agricultura.
 

Controlar les poblacions 

De fet, en aquest sentit el Ministeri d'Agricultura espanyol vol demanar a la Comissió Europea l'exclusió d'aquesta prohibició del control de poblacions. Al·leguen que sobrepoblacions d'espècies com el porc senglar ocasionen danys importants per a l'agricultura i suposen un risc d'entrada de la pesta porcina africana a Espanya. Per això demanen que s'autoritzi els caçadors que ajuden en el control de poblacions a seguir emprant plom.

Per a Mateo això seria un error perquè deixa la porta oberta  que  continuï fent servir en més supòsits: "No val cap excusa, tres anys és temps més que suficient perquè els caçadors s'acostumin".