Plou en el punt més alt del gel de Groenlàndia per primer cop des que n'hi ha registres

El 14 d'agost es va produir un episodi de pluja singular. Va ser en el punt més alt de la capa de gel de Groenlàndia, on, des que van començar els registres, el 1987, no hi havia plogut mai. Situada a 3.216 metres d'altitud, la temperatura sempre era massa baixa perquè hi caigués aigua i no neu. Aquest no és el punt més alt de l'illa, que correspon al Gunnbjørn Fjeld, però sí de la capa de gel que cobreix el 79% del país i que és la segona més gran del món després de la de l'Antàrtida.

El Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel dels Estats Units (NSIDC) va detectar que la temperatura es va mantenir durant nou hores per damunt del punt de congelació i això va permetre la precipitació líquida.

Diversos experts assenyalen que aquest fet inusual és una mostra més de l'escalfament global i destaquen també el perjudici que produeix a la capa de gel, que amb la pluja té més tendència a desfer-se.

La pluja va sorprendre els científics que treballen en el cim i l'enginyera i investigadora Zoe Courville va penjar aquesta imatge a Twitter:

Un grau, la diferència entre patinar i nedar

I no és que la temperatura pugés gaire. Les dades indiquen que va arribar als 0,48 graus. Però això, combinat amb la coincidència amb la pluja, va provocar el desglaç d'una gran superfície.

Aquesta petita variació, com explica Walt Meier, investigador del NSIDC, és molt important a Groenlàndia:

"Si la temperatura augmenta un parell de graus a latituds mitjanes, no és una cosa que s'hagi de destacar. Però l'augment d'un grau respecte al punt de congelació a l'Àrtic és la diferència entre patinar en el gel o nedar."

A finals de juliol ja es va produir un gran desglaç a Groenlàndia. Es va fondre prou gel per cobrir tot l'estat de Florida amb una capa de cinc centímetres d'aigua.

A finals d'aquell mes de juliol, uns investigadors danesos van afirmar que la capa de gel de Groenlàndia perdia uns 8.000 milions de tones diàries, el doble del que era usual a l'estiu.

La temperatura mitjana a l'Àrtic ha augmentat molt més que en el conjunt del planeta. Si la mitjana global és d'un grau respecte als nivells preindustrials, a l'Àrtic ha estat de dos graus.

Segons un estudi publicat per investigadors de la Universitat de Lieja, Bèlgica, al desembre a Nature Communications, si el casquet gelat de Groenlàndia se segueix fonent a aquest ritme, l'any 2100 el nivell del mar haurà pujat, globalment, entre 10 i 18 centímetres.

A banda d'aquest fet, ja prou preocupant, cal tenir en compte l'impacte que pot tenir en el clima, perquè menys gel també significa menys albedo, la porció de radiació solar que retorna a l'atmosfera, i, per tant, més augment de temperatura.