Pluja en lloc de neu a Groenlàndia: els últims 8 anys són els més càlids de la història
Les emissions rècord de gasos d'efecte hivernacle no auguren un futur immediat que aconsegueixi mitigar l'escalfament planetari, segons l'últim informe Copernicus
L'escalfament global, per ara, no té aturador. Els darrers vuit anys han estat els més càlids de la història del planeta. Almenys, des que comencen els registres en l'època preindustrial. Tampoc mai s'havia registrat un estiu tan calorós com el del 2022 a Europa.
Són dues de les dades que ha recollit el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. En el seu informe per al 2023 conclou que les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'any passat han marcat un nou rècord anual. Un fet que no ajuda a mitigar els efectes de l'emergència climàtica.
I les afectacions en el continent europeu han estat a tots els nivells: una fusió del gel àrtic com mai s'havia vist, desaparició de les glaceres dels Alps a un ritme molt accelerat o rècord de temperatures de la superfície del mar.
Per al cap del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, la dada de vuit anys de temperatures de rècord no és una mera fluctuació estadística. "És el patró d'un escalfament global claríssim", diu Carlo Buontempo.
A Groenlàndia ja hi plou en comptes de nevar-hi
Al mes de setembre de 2022, la temperatura a Groenlàndia va superar en vuit graus centígrads la mitjana històrica fins aleshores. La regió va patir tres onades de calor i el desgel va afectar un percentatge sense precedents, el 23% de la seva superfície.
En aquell moment ja hi va ploure en comptes de nevar. Un fet que encara va accelerar-ne més el desgel.
Els Alps, cada vegada amb menys glaceres
A les glaceres dels Alps es va perdre una quantitat d'aigua equivalent a cinc quilòmetres cúbics. I a més de les altes temperatures, tampoc hi va nevar com als anys anteriors.
"La neu permet aïllar certes capes de les glaceres. Sense ella, el seu desgel s'accelera", explica Buontempo.
Sequera generalitzada i incendis a més territoris
El 63% dels rius d'Europa han estat, durant el 2022, per sota del seu cabal mitjà. I els tants per cents d'humitat del sòl van ser els segons més baixos dels últims 50 anys.
La falta d'aigua ha estès els incendis a països del continent menys acostumats a fer front a grans focs. Regne Unit, França o Alemanya els van patir especialment, aquest estiu passat.
Per Buontempo, la situació actual acosta l'aparició dels temuts incendis de sisena generació a Catalunya. "Sabem que l'escalfament generalitzat proporciona les condicions més favorables per a aquests incendis. Aquesta tendència de riscos més alts és bastant marcada", apunta.
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle, disparades
L'esperança de veure un canvi de tendència en l'emergència climàtica es frustra quan, de nou, les emissions dels gasos d'efecte hivernacle provocades per l'activitat humana marquen un nou rècord.
La concentració mitjana de diòxid de carboni i la de metà va arribar als nivells més alts mesurats mai per satèl·lit.
"Si volem mantenir la temperatura per sota del grau i mig o dos graus marcats en l'Acord de París hem de reaccionar molt més ràpid del que estem fent. El clima no reacciona a les paraules de polítics", adverteix Buontempo.
Només un aspecte positiu: l'energia solar que vindrà
En termes generals, el 2023 no sembla que pugui ser un any millor que el 2022. A mitjans de març, l'agència NOAA va comunicar que donava per acabat un cicle del fenomen climàtic la Niña, una fase freda del clima.
Durant aproximadament tres anys ha condicionat els patrons climàtics de molts indrets del planeta. A finals de l'estiu, però, podria començar el cicle càlid conegut amb el nom del Niño.
"En el pas d'un cicle a l'altre s'arriben a extrems de temperatura global més elevats. Ara tots els models, i també Copernicus, indiquen que existeix la possibilitat de tenir un Niño molt intens", apunta Buontempo. "A escala global, entre aquest any i el que ve, és probable que tinguem un altre extrem de temperatura a tot el planeta".
L'única dada encoratjadora és que, amb cada vegada més sol i menys núvols, la radiació solar més gran afavoreix que els panells d'energia fotovoltaica s'assegurin un bon rendiment. De fet, el 2022 va ser l'any en què més radiació solar es va rebre en superfície terrestre a Europa dels últims 40 anys.
- ARXIVAT A:
- ContaminacióCrisi climàtica