PNB-EA torna a guanyar però el tripartit perd la majoria enfront dels vots de PSE i PP

Els electors bascos han expressat a les urnes quina correlació de forces volen en el que serà el vuitè Parlament basc des de la restauració de la democràcia. No hi ha hagut sorpreses i la coalició PNB-EA ha tornat a ser el partit més votat. Tot i això, els nacionalistes han vist com el total de vots obtinguts ha descendit lleugerament i això els ha fet perdre quatre escons, i, per tant, han passat de tenir 33 diputats a tenir-ne 29. Els nacionalistes han perdut 140.850 vots. Els socialistes han aconseguit molt bons resultats i han augmentat en cinc els seus actuals 13 escons. El nou Parlament basc doncs, tindrà 18 representants socialistes, la qual cosa els situa com a segona força de la cambra arrabassant el lloc als populars. El debutant Patxi López, que ha fet campanya per un nou Estatut de consens acostant posicions al basquisme, ha aconseguit els seus objectius i ha convençut 118.495 persones més que ara fa quatre anys. L'altra cara nova de la campanya, la candidata popular María San Gil i "substituta" de Mayor Oreja, no ha rebut els resultats amb tanta alegria com el seu oponent socialista. San Gil no ha pogut mantenir els 19 escons que tenia actualment i s'ha quedat amb 15, amb una pèrdua de gairebé 19.000 vots. Com a quarta força del Parlament basc se situa la gran sorpresa d'aquestes eleccions, el Partit Comunista de les Terres Basques, que ha aglutinat el vot abertzale després de la il·legalització de Batasuna i de l'anomenada "llista blanca" d'ETA, Aukera Guztiak. El PCTB no només ha revalidat els set escons abertzales que hi havia actualment al Parlament basc sinó que els ha augmentat en dos més. 150.027 electors els han valgut aquests escons. El partit de Javier Madrazo, Ezker Batua, ha aconseguit mantenir els seus tres representants a la cambra basca tot i tenir gairebé 14.000 vots menys que en les eleccions del 2001. Finalment, Aralar, l'esquerra abertzale que condemna els atemptats d'ETA, i que fins ara no té representació parlamentària, ha obtingut un escó gràcies al vot de 27.999 persones. Els vots de PSE i PP superen els del tripartit A l'hora de fer l'anàlisi d'aquests resultats, inevitablement s'ha de tenir en compte com ha influït l'anomenat "pla Ibarretxe", l'aposta més sobiranista del PNB en els últims 25 anys que va ser aprovada sorprenentment el 30 de desembre passat al Parlament basc gràcies al suport puntual de tres diputats de Sozialista Abertzaleak, el grup que lidera Arnaldo Otegi. Quan l'1 de febrer el projecte d'Estatut aprovat pel Parlament basc va ser rebutjat pel Congrés dels Diputats va començar una nova cursa electoral evidenciant que Ibarretxe plantejava aquests comicis com un plebiscit al seu pla. Tenint en compte això, el lehendakari s'ha quedat lluny del seu objectiu, una majoria absoluta que li permeti fer-se fort amb el seu pla sobiranista i complica el seu govern. No només això sinó que sumant els vots d'Ezker Batua, la tercera força del tripartit que ha governat des del 2001, tampoc arriba a la majoria absoluta ni tan sols a una majoria àmplia ja que, tot i que el partit de Madrazo manté els seus tres escons, la suma total es queda en 32. En l'aritmètica electoral ressalta també que els escons de PSE i PP sumats superen en un els d'un possible tripartit. Ibarretxe haurà de recórrer, doncs, a la negociació parlamentària per aconseguir els suports per tirar endavant la seva investidura i els seus projectes. Amb el suport d'EB i Aralar només aconsegueix empatar amb els partits constitucionalistes i, per tant, el PCTB obté la clau per decantar les decisions a favor d'uns o altres. L'altra possibilitat, que s'ha pogut sentir en alguna ocasió al llarg de la campanya, és un pacte PNB i PSE.