Pobresa energètica: quatre anys de l'aprovació de la llei i encara sense convenis

L'Ajuntament de Barcelona denuncia que la companyia elèctrica municipal Barcelona Energia no pot desplegar l'acord amb la Generalitat per abordar la pobresa energètica.

La comercialitzadora d'energia pública va néixer a l'estiu per abastir d'electricitat els equipaments municipals, i a partir del mes passat ha ampliat el seu servei als clients particulars, amb l'objectiu d'arribar a un màxim de 20.000 famílies de l'àrea metropolitana.

El conveni que volen firmar implica la creació d'un fons econòmic pagat a mitges entre la Generalitat i Barcelona Energia per assumir els impagats dels clients vulnerables, però es queixen que tant la conselleria d'Afers Socials com la d'Empresa els estan donant allargues.

Per la seva banda, des d'Empresa asseguren que l'Ajuntament no té una partida pressupostària per aportar a aquest fons, i que la proposta que els fan té molt poca concreció.

El regidor de Presidència, Aigua i Energia de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, afirma que ells ja tenen el 50% dels diners sobre la taula per poder fer aquest fons.

A més, es queixen que no entenen com la Generalitat no aprova un conveni-marc consensuat entre el president Puigdemont i l'alcaldessa Ada Colau el gener del 2017, per intentar que les grans subministradores energètiques assumissin els costos de la pobresa energètica.

"Una cosa tan senzilla com una companyia que vol signar el conveni proposat per la Generalitat i posar els seus diners i ha sigut impossible. N'estem una mica cansats d'aquest mareig entre conselleries i instem el president de la Generalitat, Quim Torra, que agafi el conveni que van escriure l'alcaldessa i el president Puigdemont i que el signem d'una vegada, perquè no té cap sentit que una companyia que vol lluitar contra la pobresa energètica i no ho pugui fer."

Ara per ara, només una companyia d'aigua ha signat un conveni amb vint-i-tres municipis per assumir el deute dels clients vulnerables.

L'any passat, Agbar va condonar el deute a 9.000 famílies vulnerables i, de moment, ha destinat 1,2 milions d'euros del seu fons de solidaritat per assumir aquests impagats. Núria Latorre, directora de clients i responsable del Fons de Solidaritat d'Agbar explica per què ho fan:

"Una família vulnerable, què faràs? Reclamar-li el deute si no pot fer-hi front? Quina solució li dones perquè tingui una nova oportunitat? És una manera de normalitzar aquesta situació."

El cas d'Agbar, però, és únic, malgrat que, segons la llei per evitar la pobresa energètica, aprovada el 2015, les administracions han d'establir acords amb les companyies de subministrament per garantir ajuts a fons perdut a les persones vulnerables.

Fa dos anys, la Generalitat i la resta d'administracions van escenificar un front comú per exigir-los la signatura d'aquests convenis. Però després de moltes reunions, la paràlisi política ho ha aturat tot.

Mentrestant, als Punts d'Assessorament Energètic de Barcelona no paren d'arribar famílies amb cartes que els avisen que els tallaran el subministrament. Aquí atenen unes 6.000 famílies amb impagaments i deutes acumulats.

Les ajuden perquè no els tallin el subministrament un cop demostren que són vulnerables, però veuen com, si se'ls perdonessin aquestes factures, moltes podrien tornar a començar, com diu Josep Astó, del Punt d'Assessorament Energètic de Nou Barris:

"De poder viure com a persona a no poder viure com a persona. Si tu els dones l'oportunitat que no els tallaràs els subministraments i no tindran deute, tornen a renéixer, els dones una oportunitat de tornar a viure."

El departament d'Economia i Empresa explica que s'han continuat fent reunions amb les companyies, i que aquestes no tenen cap voluntat d'aprovar els convenis que els està presentant la Generalitat.
 

Però des de Naturgy, l'antiga Gas Natural, que atén 23.000 clients vulnerables a Catalunya, asseguren que no han rebut cap convocatòria per fer cap reunió amb la Generalitat.

Responsables d'Endesa creuen que el ritme de reunions que van mantenir fa dos anys va ser molt intens, i que després de la tardor passada la Generalitat ha perdut aquest lideratge.

Ells atenen 24.000 famílies vulnerables, i reconeixen que també necessiten tenir unes regles del joc i uns mecanismes de col·laboració clars per finançar el deute dels vulnerables, però que, de moment, asseguren, ha sigut impossible arribar a un acord.