Pocs bars i restaurants compleixen amb l'obligació d'oferir aigua de l'aixeta gratis

"L'aigua no se li nega a ningú." Així ens responia Miguel Criado, propietari del bar restaurant El Faisán, sobre l'obligatorietat d'oferir aigua de l'aixeta a la clientela.

El Faisán és un dels bars amb més solera del polígon industrial de Fontsanta, a Sant Joan Despí. Cada dia serveix dinars a 50 o 60 persones, pel cap baix. L'aigua de l'aixeta no la negaria, però en els plans del Miguel no hi entra oferir-la d'entrada. Amb el menú del migdia a cada client li correspon una ampolla d'aigua d'un litre i mig. I si en acabar l'àpat el client no s'ha acabat l'ampolla, els cambrers, que són tots de la família, proposen que se l'enduguin, "que la tarda és molt llarga".

El Miguel, un home que es mostra solidari amb els treballadors que van al seu local, no escatima l'aigua als seus clients, tampoc a l'hora dels esmorzars. El problema és que les ampolles d'aigua que ofereix són de plàstic. I precisament el que vol la llei que va entrar en vigor el 10 d'abril és reduir-ne l'ús.

El que diu la llei

La llei de residus per a una economia circular i sòls contaminats diu, textualment, que "als establiments de l'hostaleria i la restauració s'haurà d'oferir sempre als consumidors, clients o usuaris dels seus serveis, la possibilitat del consum d'aigua no envasada de manera gratuïta i complementària a l'oferta de l'establiment".

Com s'ho prenen els hostalers?

Baixem per un carrer molt cèntric de Barcelona, a l'Eixample, per veure què fan en bars i restaurants un mes després d'haver entrat en vigor la llei.

Comencem per una d'aquestes franquícies d'oferta "verda" i saludable. Veiem una taula on estan esmorzant. Beuen aigua amb uns grans gots. Cap ampolla. Una noia ens explica que pel mateix preu tenen dret a beure dos gots d'aigua. Suposem que és aigua filtrada, atesa la naturalesa d'aparença "sostenible" del local, però l'encarregada no ens vol atendre. Té molta feina, diu.

Continuem carrer avall. A les taules de les terrasses veiem moltes ampolles de plàstic amb aigua al costat d'altres begudes. El Manuel Vázquez, del Frankfurt Paris, ens confessa que no està al cas de la llei, que no hi veu cap problema i que si li demanen aigua de l'aixeta en servirà.

No tan complaent amb la llei és el Claudio Hoyos, d'El Filete Ruso. És un restaurant de la xarxa Km 0 basat en productes ecològics i de proximitat. Aquí l'aigua se serveix en vidre. El Claudio tampoc negaria l'aigua de l'aixeta a ningú, però no està gaire content amb la mesura, dolgut amb la gestió de les administracions després dels durs mesos de la pandèmia. "La gent ha de saber que tot té un cost, l'aigua, la neteja dels gots, el temps dels treballadors... Tot ens costa diners."

És de la mateixa opinió el Nacho Salanova, l'amo d'un restaurant històric, el Casa Ponsa. "És una mica incongruent que t'obliguin a regalar una cosa que has de pagar." I es pregunta: "I si ens demanen l'aigua amb gel, què hem de fer? L'hem de cobrar? A nosaltres les bosses de gel també ens costen diners."

L'aigua filtrada, el camí del mig

El Rafa Peña, del restaurant Gresca i del bar del mateix nom, va optar per l'aigua corrent filtrada. Ens explica que hi ha moltes marques que utilitzen aquest sistema que treu tots els gustos indesitjables a través de l'osmosi inversa i els filtres de carboni. Els veiem omplir les ampolles de tres aixetes d'on raja aigua natural, fresca i amb gas.

El Gresca és un restaurant gastronòmic on es dona molta importància als vins, i el Rafa Peña, que també és veí del barri, s'esgarrifa de pensar que algú volgués fer un àpat amb aigua de l'aixeta. La troba de gust molt dolent, però tampoc la negaria a ningú.

Va optar per servir ampolles amb aigua filtrada el 2016 per diverses raons: per sostenibilitat, ja que s' eviten residus, perquè organolèpticament el gust està al mateix nivell que una aigua embotellada de tipus estàndard, i per estalviar al personal el temps i la feixuga feina d'haver de carretejar caixes i caixes d'ampolles.

L'aigua filtrada és una opció cada cop més comuna en establiments de totes les categories, des de restaurants del màxim nivell fins a d'altres de menú econòmic. Aquesta aigua se serveix en ampolles de vidre personalitzades per cada establiment, que s'han de rentar i se n'ha de tenir cura, igual com es fa amb les copes. Els filtres s'han de canviar periòdicament i les màquines s'han de mantenir en condicions. Per aquesta raó, l'aigua la cobren. La manera com es cobra ja és cosa de cada establiment.

Al restaurant L'Oucomballa de Sant Joan Despí, el propietari, l'Oriol Padrosa, també va optar per l'opció de l'aigua filtrada. L'Oucomballa és un restaurant amb dos tipus d'oferta. Al migdia ofereix menú als treballadors de la zona i a la nit i els caps de setmana es transforma en un restaurant de carta. "Estem molt contents d'estalviar tantíssim plàstic", ens diu, "i a més aquesta aigua està al mateix nivell que les embotellades i, damunt, estalviem espai". L'Oriol ens explica que ells no cobren per l'aigua, sinó pel servei. "Si ve una persona sola i demana aigua dos cops, només se n'hi cobra una. Si en una taula d'un grup demanen aigua, només se'ls hi cobraria la primera vegada."

Normalitzar el consum de l'aigua de l'aixeta

I què en pensa el consumidor? Doncs va per barris, per pobles, i per gustos. Trobem gent que consumeix aigua de l'aixeta sense que li molesti el gust, i d'altres que no la suporten.

La M. Rosa Bonamusa, que viu a Suïssa, ens explica que allà sempre pren aigua de l'aixeta, també quan va a un bar o cafeteria, però "és molt més bona", reconeix. Ara bé, aquí "si el gustet no t'importa, és molt normal que es faci el mateix que en la majoria de països, oi?" La trobem a ella i al seu marit que acaben de prendre un cafè. Demanen aigua, però han d'avisar que la volen de l'aixeta.

Unes taules més amunt, una altra visitant, la Valérie Huber, ens explica que és molt normal tant a Suïssa com a França que et portin una gerra d'aigua de l'aixeta i que no te la cobrin, "però la d'aquí és molt dolenta", diu. La seva amiga, la Montse Calvo, en canvi, confessa que a casa seva consumeix aigua corrent sense cap problema. Definitivament, la cosa va de gustos. El que no té elecció és la necessitat d'evitar residus plàstics, com recull la llei.