Podria el PP utilitzar el Senat com a contrapoder a Sánchez?

Amb els resultats electorals a la mà, el Partit Popular treu pit de la seva majoria absoluta al Senat. Ho han fet el seu líder, Alberto Núñez-Feijóo, i sobretot la líder madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha concretat perquè faran servir la cambra: "El Senat garantirà els drets constitucionals de tots els ciutadans espanyols, també els de les comunitats autònomes que estan sotmeses al xantatge nacionalista".

"La cambra alta impedirà que Catalunya i Euskadi aconsegueixin la seva independència"

Unes declaracions apunten clarament que el PP farà servir la cambra alta com a mur de contenció de qualsevol avenç del món sobiranista català i basc, però també per moltes altres coses.

És la primera vegada que al Senat hi podria haver una majoria diferent de la que es pugui configurar al Congrés, si és que finalment es produeix alguna mena d'acord al voltant del bloc PSOE-Sumar.

Aquesta situació complica encara més el panorama polític espanyol sorgit del 23-J.

Joan Rigol, que va ser president del Parlament de Catalunya, abans havia estat senador per Convergència i Unió, i va ser vicepresident primer de la cambra alta. Tot i que ho veu molt lluny no li veu molt recorregut a aquesta estratègia del PP tot i soroll que hi puguin fer:

"El risc del Senat és que es converteixi en un altaveu de l'oposició, però sense cap rellevància."

Per a Rigol, la cambra "és una institució que no ha trobat el seu lloc i això fa que malgrat que hi pugui haver moltes polèmiques amb l'oposició, l'última paraula la té sempre el Congrés."

Què podria fer el PP?

Però realment què li permet al PP la majoria absoluta al Senat.

Fonamentalment, alentir la tramitació parlamentària de les lleis que aprovi el Congrés. És a dir dificultar i dilatar el vistiplau dels textos legislatius. Hi poden introduir esmenes, que després de tornada al Congrés, es tornarien a corregir.

Però hi ha una possibilitat que complica més les coses: el veto, que és com es diu a la cambra alta una esmena a la totalitat.

Si el PP veta una llei la situació és diferent. Ho hem comentat amb Diego López Garrido, exlletrat del Senat i catedràtic de dret Constitucional, també polític d'àmplia experiència: "El Senat pot dilatar la tramitació fins a 2 mesos, o 20 dies si és el procediment d'urgència, no més. Però sí que pot vetar les lleis i aleshores es retorna al Congrés. I allí per superar aquest veto el govern necessita la majoria absoluta, i si no la té ha d'esperar dos mesos per aixecar-lo ja amb majoria simple".

"El Senat pot dificultar l'aprovació d'una llei, però no pot impedir-la."

El fet que per aixecar el veto del Senat el Congrés hagi de fer-ho per majoria absoluta i en el cas que Pedro Sánchez fos president del govern espanyol, necessitaria també el sí de Junts per superar aquestes situacions sense haver d'esperar dos mesos per poder fer-ho només amb una majoria simple.

Si el PP utilitzés constantment la figura del veto, es podrien produir situacions de bloqueig que ara per ara ningú vol contemplar.

El Senat i un hipotètic 155

El PP ha posat molt l'accent que impedirà des del Senat l'avenç dels partits independentistes. El Senat, però, no té la capacitat per activar el polèmic article 155 de la Constitució com va passar el 2017, quan es va suspendre l'autonomia de Catalunya amb el govern de Mariano Rajoy.

Diego López Garrido és taxatiu: "La iniciativa del 155 la té el govern, no el Senat. La proposta d'aplicar l'article 155 neix del govern, no la pot iniciar el Senat, però sí, en canvi, l'ha d'aprovar el Senat."

Una altra qüestió seria què passaria si un govern progressista volgués iniciar un procediment contra una autonomia governada pel PP. Quina seria la resposta de la majoria conservadora de la cambra?

El fet que els populars tinguin la paella pel mànec al Senat farà que puguin forçar compareixences del president espanyol o dels seus ministres, ara més aviat escasses. També poden activar comissions d'investigació sobre qüestions que puguin ser compromeses per a l'executiu espanyol.

Una cambra de representació territorial?

Aquest escenari allunya cada cop més el paper de cambra de representació territorial que la Constitució atribueix al Senat.

López Garrido destaca aquest fet: "Hi ha una contradicció constitucional greu perquè no té competències per fer de cambra de representació territorial".

"És una cambra política amb menys poder que el Congrés, però tampoc atribucions per ser la cambra de les autonomies"

López Garrido aclareix que fins i tot el model d'elecció "no és tan diferent del Congrés": "És una cambra de segona lectura, que té la seva utilitat, però això no és el diu la Constitució."

La reforma del Senat s'ha plantejat moltes vegades com una possible sortida per canviar el model autonòmic espanyol.

Per Joan Rigol aquesta és una via morta: "El problema territorial de la vertebració de l'estat espanyol, ja no passa pel Senat en aquests moments, té una dimensió política molt més forta i molt més potent i s'ha d'afrontar per si mateixa".

"El reconeixement dels nostres drets nacionals no passen per una estructura que no ha demostrat cap adequació a la realitat territorial d'Espanya."