Podria ser una realitat: el sistema financer internacional al servei del clima

La cimera per un "Nou Pacte Financer Global", celebrada ahir i avui a París, ha estat diferent de les habituals: no s'ha centrat en promeses d'ajudes financeres, sinó en analitzar com transformar el sistema financer global perquè es focalitzi en la crisi climàtica i en el desenvolupament sostenible, especialment dels qui ja reben els pitjors impactes climàtics.

A la cimera, organitzada pel president de França, Emmanuel Macron, han participat representants de més de 50 governs, entre ells els dels Estats Units, la Unió Europea, Brasil, Xina, Índia, Japó, Unió dels Emirats Àrabs, Senegal, i també l'ONU, l'FMI i el Banc Mundial, entre altres.

La cimera ha refermat la necessitat de reformar el sistema financer i la necessitat d'establir un full de ruta per assolir-ho. Una reforma que hauria d'afectar les institucions financeres internacionals, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. 

A la cimera també han acordat que s'hauria d'ampliar el finançament climàtic als països no desenvolupats, des dels milers de milions actuals fins als bilions de dòlars anuals, i que la majoria hauria de sortir del sector privat, però amb l'impuls dels diners públics.

Les discussions de la cimera han estat al voltant del pla de la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, que lidera la crida per a la reforma de les institucions financeres amb una proposta que porta el nom de la capital de Barbados, "Iniciativa Bridgetown". Una proposta concreta i innovadora elaborada conjuntament amb Avinash Persaud, un prestigiós acadèmic, també de Barbados, amb una trajectòria molt destacada en institucions financeres internacionals.

La Iniciativa Bridgetown es va fer pública el setembre del 2022, poc abans de la COP27 d'Egipte, i ha aconseguit el suport creixent de molts països, inclosos França, els Estats Units, Alemanya, la Comissió Europea i el Regne Unit.

La proposta de Barbados se centra en el fet que l'FMI alliberi 650.000 milions de dòlars, per a préstecs a interessos molt baixos. Aquests 650.000 milions estimularien la inversió privada de 2 bilions de dòlars addicionals: la quantitat que els especialistes consideren necessària, anualment fins al 2030, per intentar afrontar l'escalfament global. A més el Banc Mundial hauria de facilitar préstecs a llarg termini i interès baix.

La idea de fons és que cap govern pot afrontar la crisi climàtica tot sol, perquè és un fenomen global, però que tots junts podem intentar assolir el repte. Tots inclou també les institucions financeres internacionals i les nacions més vulnerables. I aquestes s'enfronten a reptes en cascada, per desastres climàtics que els ofeguen encara més en un deute que limita encara més la seva capacitat per afrontar els impactes climàtics. Actualment, 52 països estan en l'espiral de no poder pagar el deute.

A més, les inversions en projectes sostenibles, com d'eòlica i solars, són frenades als països no desenvolupats per majors tipus d'interès financer, perquè es considera que són països de major risc. Per això la cimera ha acordat que el Banc Mundial i els bancs multilaterals de desenvolupament (BMD) haurien de treballar per reduir aquest risc i per estimular inversions privades. Una solució podria ser que assumissin part de les inversions i relativitzin la valoració de riscos.
 

Noves fonts d'ingressos?

La cimera no ha arribat a acords sobre nous impostos, per les diferències entre els països pobres i els rics, però entre les idees analitzades hi ha: taxes per activitats amb moltes emissions, com la producció de petroli i gas, el transport marítim o els viatgers freqüents; taxes per a beneficis extraordinaris d'empreses de combustibles fòssils; i taxes per a la riquesa extrema, per les que es calcula que es podria recaptar, amb un impost del 2%, fins a 2,5 bilions de dòlars anuals.

"Nou Pacte Financer Global"?

És el nom de la cimera celebrada a París. Fa referència al fet que difícilment es poden afrontar els reptes del segle XXI amb institucions creades fa 80 anys, en acabar la Segona Guerra Mundial.

El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional van néixer arran de la Conferència de Bretton Woods, el 1944, quan el repte era la reconstrucció de postguerra i la creació d'un sistema financer internacional estable.

El repte actual és molt més gran: reformar l'arquitectura del sistema financer internacional perquè ajudi a evitar un escalfament global sense control.

No podem saber fins on arribarà l'empenta per reformar el sistema financer i posar-lo al servei del clima, el Banc Mundial, l'FMI i els BMD són institucions independents, però són institucions públiques i es deuen a l'interès públic.

A la cimera de París el Banc Mundial ha presentat el seu acord per suspendre el pagament del deute als països afectats per desastres climàtics, en els nous préstecs, i en la declaració final de la cimera es diu que "s'espera que els bancs multilaterals de desenvolupament desbloquegin 200.000 milions de dòlars per a les economies emergents fent servir els seus balanços més ajustats i assumint més riscos". Unes mesures encara lluny dels bilions que els experts consideren necessaris per conduir l'economia global cap a la sostenibilitat, que han estat criticades pels països empobrits i pels joves activistes climàtics.

Però l'objectiu de la cimera no eren mesures a curt termini, sinó ampliar el consens sobre la necessitat de reformar el sistema financer i sobre com fer-ho. Una reforma que no es pot aconseguir en només dos dies de reunions. L'èxit de la cimera es veurà en si la nova forma de pensar el sistema financer s'obre camí, caldrà veure si els líders mundials fan les passes necessàries per a reformes més profundes.

Dimarts, dos dies abans de la cimera, alguns líders mundials van explicitar el seu suport al procés en una carta oberta, signada, a més de per Macron i per Mia Mottley, per Lula, Von der Leyen, Olaf Scholz, els primers ministres del Regne Unit i del Japó, i els presidents dels Emirats Àrabs Units i el dels Estats Units, Joe Biden. Afirmen que:

 "El canvi climàtic generarà desastres més grans i freqüents. Aquests reptes traspassen fronteres i plantegen riscos existencials per a les societats i les economies. No hi haurà transició si no hi ha solidaritat, oportunitats econòmiques o creixement sostenible per finançar-la. Les finances públiques seguiran sent essencials, però es requereix una major mobilització del sector privat amb els seus recursos financers i la seva força innovadora. Assolir els objectius de desenvolupament i clima requerirà fonts de finançament noves, innovadores i sostenibles". I conclouen: "Continuarem pressionant pel progrés, aprofitant altres esdeveniments importants, com ara les cimeres del G20 i les COP."

Serà en aquestes cimeres on es veurà si es progressa adequadament: el setembre, G20 a l'Índia; l'octubre reunió conjunta de Banc Mundial i de l'FMI; el novembre Conferència sobre Canvi climàtic (COP28) als Emirats Àrabs Units. 

Tant de bo sigui un no parar.